CINEMA
Cultura 29/01/2015

El voltor de les notícies

A ‘Nightcrawler’ Jake Gyllenhaal patrulla la ciutat buscant imatges d’impacte

Joan Pons
3 min
El voltor de les notícies

Nightcrawler té tots els números de la rifa per convertir-se en un dels fenòmens cinematogràfics cool de l’any. D’entrada, té una butlleta per al premi al títol que promet més emocions de la temporada: qui és aquest personatge que ronda per les nits i no és el superheroi de la Patrulla X del mateix nom? Aquest debut a la direcció de Dan Gilroy també ha comprat números per substituir Drive com el film amb les localitzacions de Los Angeles més atractives del cinema recent (de fet, alguna variant del cartell de la pel·lícula recorda també aquell títol de Nicolas Winding Refn): com mola conduir de nit pel downtown de Los Angeles, no? I, per acabar, Nightcrawler també té participacions per convertir-se en una espècie de posada al dia de Taxi driver, de Martin Scorsese: l’estrany personatge nocturn que interpreta Jake Gyllenhaal (a cada nova pel·lícula que fa, creix el culte al voltant d’aquest actor) està alienat com el mític Travis Brickle a qui va donar vida Robert De Niro.

Ara bé, tot i que el film no renuncia a convertir-se en un títol de referència en totes aquestes categories a les quals aspira, no és ben bé el que promet. És una altra cosa, i és una altra cosa molt millor: és el retrat despietat d’un emprenedor malparit i amoral que no dubta ni un segon a trepitjar tots els caps que calgui i a omplir el seu currículum amb episodis foscos per tal d’aixecar el seu negoci. I de què treballa, doncs, aquesta caricatura de l’individu fet a ell mateix? Doncs de proveïdor de notícies sensacionalistes per a cadenes de televisió que no tenen gaire manies a mostrar imatges de sang i fetge enregistrades amb una càmera domèstica.

Cinema ‘cool’? Cinema de denúncia!

En realitat, Nightcrawler és una pel·lícula molt ètica, precisament, sobre la falta d’ètica. Concretament, els que reben més garrotades són els mitjans de comunicació. Els canals de televisió locals que apareixen al film (tot i que el discurs és molt extrapolable a les cadenes generalistes) són un negoci que viu del share, no del rigor professional. Així que als informatius saben que unes imatges d’impacte regades amb sang i comprades a un freelance qualsevol els donaran més audiència que un tractament de la notícia molt més sòlid periodísticament. En aquests temps 2.0 en què qualsevol ciutadà creu que pot fer de periodista, Nightcrawler funciona com un mastegot a l’intrusisme, a l’efectisme i a l’amateurisme que cada vegada intoxiquen i malmeten més el codi moral dels mèdia. En aquest sentit, la pel·lícula s’acaba assemblant més a la profètica Network de Sidney Lumet (el personatge de l’executiva de televisió que interpreta Rene Russo és igual de viscós que el que feia Faye Dunaway en aquell film, per exemple) que a Drive, a Taxi driver o a una de superherois.

L’actor que interpreta un coiot

Fill del premi Pulitzer, dramaturg i guionista Frank D. Gilroy i germà d’un altre director i guionista (Tony Gilroy, realitzador de Michael Clayton i autor dels textos de tota la nissaga de Jason Bourne), Dan Gilroy no pot evitar, perquè ho duu a la sang, que la vibració del millor thriller de Hollywood tensi tot el metratge d’aquest film, que trastoca els nostres apriorismes sobre cinema de denúncia. De fet, aquest cineasta (tot i que amb força experiència com a guionista; a The Bourne legacy que va dirigir el seu germà, per exemple) diu que es va plantejar bona part de Nightcrawler com si fos un documental d’animals salvatges. Per a ell, el personatge de Jake Gyllenhaal és un coiot. Aquest actor assegura que es va aprimar gairebé quinze quilos i que voluntàriament dormia poc durant el rodatge perquè volia que semblés que el seu personatge, amb els ulls enfonsats per les ulleres i els rigors de la primesa exagerant les faccions del seu rostre, “tenia molta fam”. Una fam metafòrica, clar.

Especialitzat en personatges lleugerament desequilibrats (que una de les seves celles estigui permanentment despentinada ajuda a subratllar aquesta impressió), Gyllenhaal barreja aquí part del seu paper com a investigador amateur i obsessiu de Zodiac, de David Fincher, amb el seu rol com a individu pertorbat a Enemy, de Denis Villeneuve. El protagonista de Nightcrawler és gairebé una abstracció de “la societat de l’èxit a qualsevol preu, que és la idea del triomf que s’ha anat venent a les noves generacions”, segons va declarar en una entrevista a The Guardian. Per això la pel·lícula és, al cap i a la fi, el retrat d’un depredador d’aquest temps que ens ha tocat viure. O potser és el d’un rapinyaire? |

stats