1909, primer viatge al Rif

La primera vegada que José Ortiz Echagüe va viatjar al Rif tenia 23 anys, una càmera Photo Sphere i una carrera militar acabada d'estrenar. A les explotacions mineres de la zona del Gurugú, al Marroc, s'hi havien produït alguns atacs que havien acabat amb la derrota espanyola a l'anomenat Barranco del Lobo, i l'exèrcit colonial havia mobilitzat algunes tropes, entre les quals la d'aquest jove, que s'havia graduat com a enginyer militar a l'Acadèmia de Guadalajara molt poc abans. Aquí, als marges de l'Atlas, entre carbó i paper Fresson i amb la guerra com a teló de fons, es forjaria el llenguatge plàstic d'un dels grans fotògrafs espanyols del segle XX.

EL MARROC VIST DES D'UN GLOBUS

En trepitjar el seu destí, a Ortiz Echagüe -que ja s'havia guanyat certa fama com a fotògraf de saló- li van encomanar el servei de fotografia de la Unidad de Aerostación. Primer mitjançant globus captius o aerostàtics, i després des d'avions, Ortiz Echagüe es va dedicar a documentar centímetre a centímetre la topografia rifenya. En el seu temps lliure, però, la consigna era molt diferent: retratar aquell món tan pintoresc que la seva pròpia presència posava en perill: venedors de babutxes, perruqueries, mercats, genets, molts turbants i escenes de desert escombrades pel xaloc.

Ortiz Echagüe creia fermament que la tasca del fotògraf era documentar els personatges en el seu propi hàbitat i, per això, a diferència d'alguns contemporanis seus, mai no va fer servir actors ni tècniques d'estudi ni al·legories rocambolesques. Això sí, en els seus plantejaments s'aproximava als fotògrafs pictorialistes, deutors de la gran pintura d'història. Ortiz Echagüe va fer la majoria de còpies de les seves fotografies amb tècniques de revelat pigmentàries, sobretot en carbó directe, i en la seva etapa marroquina es va permetre una gran llibertat formal, jugant amb textures i composicions i fins i tot gratant el paper (prefigurant la fotografia d'avantguarda dels anys 20).

ESTRENA AL MNAC

Les fotografies que Ortiz Echagüe va fer en aquella primera estada al Rif, i en les altres dues que hi va fer més tard, fins al 1916, protagonitzen l'exposició que el MNAC dedica al fotògraf fins al 21 de juliol. Un total de 78 imatges provinents del Museo Universidad de Navarra i una selecció de fotos inèdites de l'Arxiu General Militar de Madrid (les fotografies d'aquelles missions militars) posen en relleu un treball molt personal i de gran valor històric: la trama d'una mirada sobre l'espai i el temps. La curiositat és que el mateix nét del fotògraf, Javier Ortiz Echagüe, n'és el comissari.

Finalment, José Ortiz Echagüe va deixar l'exèrcit i va recórrer Espanya amb ànim antropològic, fent retrats de paisatges i paisans típics -el van considerar la veu fotogràfica de la Generació del 98-, es va consolidar com un dels grans noms de la fotografia (el 1935 la revista American Photography el va considerar un dels tres millors fotògrafs del món, i té fotografies penjades en un munt de museus d'arreu) i també va muntar la primera empresa aeronàutica de l'estat espanyol, Construcciones Aeronaúticas SA. Anys més tard acabaria fundant i presidint la SEAT, però això ja és una altra història.