De primera mà: Huawei P9

6 min

Com vam comentar a

l’article on us vam explicar la presentació del Huawei P9

Fabricant: Huawei Tipus de dispositiu: Telèfon mòbil.Tipus de dispositiu: Preu lliure: A partir de Preu lliure:494 €

RAUL ARRIBAS| Barcelona El Huawei P9, exteriorment, presenta un cos unibody que el fa molt agradable al tacte i li dóna un aspecte premium. Els seus cantons són arrodonits per facilitar la subjecció, i és realment còmode de subjectar. Pesa 144 grams i això significa ser molt lleuger, gairebé ni es nota quan es porta a la butxaca. Les seves dimensions són 145 x 70,9 x 6,95 mm, aconseguint ser un dels terminals més prims del mercat. El trobem disponible en diversos colors, des de tons més seriosos a més colorits. En resum, exteriorment estem davant d’un aparell que entra pels ulls de bon començament.

La seva pantalla és de tecnologia IPS, de 5,2” amb resolució FullHD 1920x1080, i amb Corning Gorilla Glass 4 per protegir-la de les ratllades i de les caigudes. No és QuadHD com els seus rivals, però, sincerament, nosaltres som de l’opinió que no cal, ja que per l’ull humà és indistingible i així millora l’autonomia. Només en aplicacions de realitat virtual, si finalment s’acaben imposant, es notarà aquesta resolució inferior a la dels seus rival, però en un ús normal l’usuari no és capaç de notar la diferència. La pantalla ocupa el 73% del frontal del terminal, minimitzant així l’espai ocupat pel marc, cosa que s’agraeix molt a l’hora de fer servir el terminal amb la mà.

Als budells del dispositiu hi trobem un processador Kiri 955, elaborat per Huawei, de 8 nuclis (quatre Cortex-A72 a 2.5 GHz i quatre Cortex-A53 a 1.8 GHz) i amb 3 GB de RAM (el model que arriba a casa nostra). El seu rendiment és excel·lent, mai es nota cap alentiment fem el que fem amb el terminal. S’escalfa una mica quan es juga a videojocs molt exigents, com tots, però res fora del normal ni que el faci incòmode (com sípassa amb algun altre model).

La bateria que incorpora el P9 li atorga una autonomia molt bona, ja que, si es fa un ús normal, pot durar fins a dos dies sense carregar. Si se’n fa un ús intensiu, arribarà sense cap tipus de problema al final del dia, que és el mínim exigible a un dispositiu d’aquest tipus (mínim exigible que no tots els models punters assoleixen, cosa incomprensible).

El punt que més ha volgut destacar Huawei, tant a la presentació als mitjans com al missatge que transmet als potencials clients, és la seva doble càmera posterior desenvolupada conjuntament amb Leica, la famosa companyia alemanya de càmeres fotogràfiques. Consta de dos sensors fabricats per Sony de 12 mpx, amb apertura f/2.2, i les òptiques les aporta l’esmentada Leica. La doble càmera està formada per una amb sensor monocromàtic (excel·lent per fer fotografies en blanc i negre i per captar més llum en les fotografies normals) i una altra RGB (que capta els colors), i el software s’encarrega de combinar ambdues imatges en una sola. El mode professional és especialment complet, amb opcions per ajustar gairebé qualsevol dels paràmetres d’una fotografia (exposició, ISO, mode RAW, velocitat d’obturació, enfocament o el balanç de blancs). Com veieu, disposem de moltes opcions per fer fotografies de forma manual si volem (i sabem) ajustar els paràmetres de forma professional, tot i que en la majoria dels casos la majoria dels usuaris dispararan amb el mode automàtic. Destaca entre aquests efectes el de desenfocat progressiu i selectiu, anomenat Bokeh, que enfoca i desenfoca el primer pla i el rerefons alternativament per destacar certs elements d’una fotografia.

La càmera davantera farà les delícies dels amants de les autofotos, ja que és de 8 mpx, apertura f/2.0 i una sèrie d’opcions que permetran aconseguir les millors fotografies frontals del mercat. Els vídeos s’enregistren a 1080p a 30fps. La qualitat dels vídeos no arriba a un nivell tan alt; no és dolent, ni de bon tros, però no arriba al nivell d’excel·lència de les fotografies. En resum, no estem davant de la millora càmera del mercat, però sí que és una de les millors i situa a Huawei en una clara posició per optar al més alt del podi l’any vinent.

Un detall interessant és que la càmera no sobresurt de la línia del terminal, i, per tant, si deixes el telèfon a sobre d’una taula, queda completament pla, sense cap part que quedi a l’aire ni cap protuberància que trenqui la superfície de contacte (cosa que evita ratllades i el perill a doblegar-lo si ens hi recolzem sense voler).

El sensor d’empremtes funciona molt i molt bé, Huawei segueix aconseguint una velocitat i qualitat de resposta fora de l’abast de la seva competència. El sensor, situat (encertadament a parer nostre) a la part posterior de l’aparell, no falla mai i té resposta molt ràpida, a més de permetre desbloquejar el telèfon posant directament el dit al sensor sense necessitat de despertar primer la pantalla. El lector també permet executar certes accions ràpides, com per exemple desplegar la finestra de notificacions lliscant el dit pel sensor, disparar la càmera fotogràfica, atendre trucades o navegar per la galeria fotogràfica, tot gràcies a la seva ubicació i a la seva sensibilitat.

Pel que fa a connectivitat, el P9 incorpora connexió USB Tipus C, Bluetooth 4.0, NFC i connectivitat 4G. Disposa d’un sistema de càrrega ràpida que permet carregar el terminal en poca estona. Equipa un altaveu a la part inferior que funciona prou bé (per ser un telèfon mòbil), i amb un bon so amb auriculars, propi dels terminals de gamma alta. Per contra, no és resistent a l’aigua, no incorpora ràdio FM i no permet la càrrega sense fils de la bateria.

El model que arriba a casa nostra disposa de 32 GB de memòria interna, ampliable amb targetes MicroSD. Porta incorporat Android 6.0 Marshmallow, en la seva variant EMUI, pròpia des de fa un temps dels terminals de la marca xinesa. EMUI és una personalització d’Android una mica peculiar que té tants detractors com fans, però que funciona bé i de manera fluida.

En definitiva, el Huawei P9 és gran terminal que arriba per lluitar pel podi dels millors telèfons mòbils de l’any. Potser encara no aconsegueix ser el número u, però la seva escalada en qualitat i prestacions el fa estar entre els millors i, a més, posiciona Huawei per lluitar, l’any vinent, per la posició més alta del podi. Seguirem atents la seva evolució i veurem si, el que semblava impossible fa dos o tres anys (derrocar Samsung de la primera posició), finalment acaba succeint o no.

No volem finalitzar sense mencionar que també podeu trobar ja al mercat els seus germans, el P9 Plus i el P9 Lite. Tot i que no els hem pogut provar, el P9 Plus és la versió que manté les excel·lents característiques d’aquest P9 i les porta al segment dels phablets (amb una pantalla de 5,5”, 4 GB de RAM i doble altaveu frontal), i el P9 Lite és una versió una mica reduïda (tant en mida com en prestacions) que ajusta el seu preu per poder arribar a més butxaques sacrificant algunes de les característiques més llampants del model original.

stats