Torna la Fira JUGAR X JUGAR en el millor moment de l'escena catalana dels jocs de taula

Vivim el moment més dolç en l'expansió de l'afició i el sector dels jocs de taula a Catalunya. La penetració d'aquesta alternativa d'oci sociocultural a diferents esdeveniments relacionats (Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Món Llibre...), la proliferació de jornades, festivals i fires que donen centralitat al joc (com a producte cultural) i al jugar (com a plaer/experiència fàcilment compartible i desitjable), l'aparició d'autors amb bagatge i coneixença de què s'ha fet, i què s'està fent, a l'estranger i la producció de jocs amb marcat accent propi de cap a cap són només alguns dels indicadors. Ja és aquí la Fira JUGAR X JUGAR

MIQUEL JORNET | Gavà

Ja són vuit les edicions de la Fira JUGAR X JUGAR Com cada any, dins el marc de laFira de l'Ascensió, els jocs de taula guanyen metres quadrats i públic a una fira multisectorial que esdevé un aparador de propostes d'oci, gastronòmiques, turístiques i també lúdiques per a tots els públics. Però... més que la fira, la notícia està en el moment en què aquesta arriba. Sense voler ser agosarats, és important reconèixer que aquesta serà l'edició de JUGAR X JUGAR que coincidirà amb un primer grau de maduresa interessant del sector dels jocs de taula al nostre territori.

No és insignificant el paper que estan jugant les editorials, dues de les més importants de l'estat es troben a Catalunya (Homoludicus a Granollers i Devir a Barcelona), amb un augment important dels seus catàlegs, any rere any, seleccionant els títols més interessants d'un mercat global i atapeït de creacions. Homoludicus, per exemple, ja compta amb jocs exòtics al seu estoc com el de l'autor japonès Seiji Kanai (Love Letter, que tot just estrena edició en català) o l'australià Phil Walker-Harding (Dungeon Raiders). Devir no es queda enrere i traurà durant els propers dies CV de l'autor polonès Filip Milunski. Però el punt més destacable de tot plegat és que, al mateix temps que han sortit a cercar talent fora, també han obert la porta als creadors autòctons. Alguns ja havien publicat a l'estranger, com Jordi Gené i Gregorio Morales que van treure els seus primers jocs directament al país bressol dels jocs de taula: Alemanya. També trobem el cas dels artistes gràfics especialitzats en jocs de taula, com el santandreuenc Chechu Nieto que s'ha fet un nom treballant inicialment amb editorials dels Estats Units.

Fruit d'aquesta nova fornada de creadors de casa nostra ja trobem diferents jocs al mercat. Però un dia havia d'arribar el moment en què una obra d'altra disciplina cultural precisés d'una adaptació en format de joc... i amb la novel·la VICTUS Potser el fet de que existeixi un sector editorial propi que aprofiti una pedrera de dissenyadors i artistes gràfics de casa nostra és un clar símptoma de recuperació i aire fresc. Mirant els números d'assistència de la Fira JUGAR X JUGAR i l'augment de facturació de les botigues especialitzades resulta evident que hi ha un cert grau d'acompanyament per part del públic català.

Però no tot està assolit... quan parlem de "primer grau de maduresa" s'entén que darrera d'aquest ha de venir un altre. Sí, estem parlant de reptes, perquè els indicadors només estan marcant l'inici del camí i tenim encara molts bons referents en els que emmirallar-nos. Parlàvem fa poc d'Alemanya, allà es celebra cada any la fira més important del món dedicada als nous jocs de taula (la Fira SPIEL d'Essen). Una de les tendències de les famílies que visiten aquesta fira és comprar, durant cada edició, el joc guardonat amb el premi Spiel des Jahres (millor joc de l'any a Alemanya). Mentre redactem aquest article s'ha celebrat el Dia Internacional del Joc, cada 28 de maig, i es convida a jugar, regalar i/o compartir un joc. No cal ser puntual si ja ha passat el dia... només cal incorporar a les nostres vides la certesa de que jugar mai ha estat només cosa de nens. Doncs primer repte: afavorir la reincidència del públic adult a l'hora de jugar (creant punts/moments de trobada i despullant-nos de prejudicis).

El segon repte pot ser la penetració de les notícies del sector en mitjans d'àmplia difusió i de caire més generalista. Això va lligat a una certa professionalització dels aficionats (fet que ja dóna fruits en forma de blogs, podcasts i vídeos) o a l'adquisició d'una certa afició per part dels periodistes... el camí es pot fer d'anada o de tornada. Els videojocs ja han guanyat certa presència als mitjans i han estat els encarregats d'obrir la porta a una altra expressió lúdica i cultural no digitalitzada. La professionalització ja s'està veient en altres àmbits del sector: editors, artistes gràfics, autors... però encara queden per veure "peces" sobre el tauler que encara no han entrat massa en joc com els agents, els provadors o els jugadors professionals. Alguns, sense saber-ho, ja existeixen o s'estan creant en aquests moments.

Un exemple d'una d'aquestes figures que ja existeix és la dels provadors. Tenim constatada la seva activitat perquè existeixen els grups de desenvolupament i els concursos de creació de jocs. Toni Serradesanferm (a la imatge sota aquestes línies), autor del proper joc de tauler de VICTUS i creador convidat a la fira d'enguany amb Marco Maggi i Francesco Nepitello, va necessitar la creació d'un grup de desenvolupament per poder fer moltes partides de prova al seu prototip. També gràcies a l'Oriol Comas tenim el concurs de creació de jocs Ciutat de Granollers, que enguany fa set edicions que se celebra i que aprofita la Fira JUGAR X JUGAR per avaluar i atorgar el premi. La mecànica del concurs ha precisat gairebé sempre de diferents provadors per tal de fer una primera sel·lecció entre els prototips rebuts i els que finalment acaba jugant i avaluant el jurat.

Tots aquests "engranatges" o "peces del joc" són presents d'una manera o altra. Gràcies a ells podem afirmar que Catalunya ja ha sortit de les beceroles com a país productor i consumidor de jocs. El que es podrà veure, provar i gaudir a la Fira JUGAR X JUGAR d'enguany és una part d'un tot força consolidat. Els nous jocs de taula són una manera d'oci cultural molt proper i explorable en diferents nivells. Es pot entrar i gaudir plenament d'una capa molt superficial de l'afició o aprofundir molt fàcilment en altres aspectes de l'afició i conèixer a autors, editors, artistes gràfics... per anar una mica més enllà del joc i conèixer els origens d'aquest. Però avisem... normalment les persones jugadores acostumen a ser curioses de mena!