Va de Duel: "En contra de Gamelab 2011"

Concloem la nostra cobertura de Gamelab 2011 amb dos textos d'opinió enfrontats, en els que dos dels nostres redactors desgranaran arguments a favor i en contra d'allò que ha ofert la fira, evitant maniqueismes, però fent balanç del que més els ha agradat i el que menys de l'esdeveniment, perquè polemitzar és saludable. Va de Duel és una secció d'opinió en la que es confronten dues perspectives diferenciades sobre un mateix fet. Per descomptat, el que en aquesta secció s'exposa és l'opinió personal de l'autor de cada text, que, com a tal, no representa necessàriament ni l'opinió de Gamelab 2011Va de DuelVaDeJocs

Conclou el Gamelab2011 a Barcelona, un somni humit per a seguidors i amants dels llauners amb bigoti, dels punts d'experiència i d'apocalipsis diverses. Som gent un xic estranya, tot s'ha de dir, però bona gent, només ens matem virtualment i únicament insultem àrbitres poligonals.

No ens podem queixar, la fira ha tingut la presència d'il·lustres figures del sector, un temps magnífic i la preciosa ciutat de Barcelona com aparador, però també han sorgit inconvenients que cal esmenar durant properes edicions, alguns d'ells de solució urgent. Ens podem queixar una mica, sí, però serem constructius, no tindria sentit deixar de banda la voluntat de fer d'aquest esdeveniment una fita de la que sentir-nos orgullosos. Ja és un orgull comptar amb la presència de Daniel Kaplan, Peter Molyneux, Cliff Bleszinski o Hideo Kojima, entre d'altres... I encara ens fa treure més pit aquella gent que està posant la bandera del nostre país en el panorama internacional gràcies a propostes de qualitat i amb bon rendiment econòmic al llarg i ample del nostre planeta. Però som catalans [Play: Els Segadors], ambiciosos i lluitadors de mena, mai no estem prou contents i potser aquí resideix part de la nostra grandesa com a país [Stop: Els segadors].

Temes patriòtics a banda, podríem dir que el Gamelab a Barcelona és un projecte que ja va quedar petit abans de començar. Han mancat acreditacions, i sobretot ha faltat espai, molt d'espai... És clar que estem cofois per tot plegat, però el sentiment general, sobretot per al visitant, ha estat de decepció. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Un servidor té una mania prou estranya. Quan vaig a fires o a convencions acostumo a dirigir-me, primer de tot, al punt més llunyà de la porta d'entrada, fent un esforç sobrehumà per a aïllar-me del meu entorn fins arribar al meu destí, d'aquesta manera redueixo considerablement el quilometratge. Dieu-me estrany o mandrós. El cas és que cinc segons de creuar la porta d'entrada a Gamelab ja tenia al darrere una atractiva senyoreta dient-me "per aquesta porta no s'hi pot passar si no duus acreditació". Caram, miro al meu voltant, ara sí, amb prou deteniment, i em trobo un petit cubicle subdividit en dues "grans" seccions i un petit passadís amb algunes paradetes. M'han fet pagar per entrar a un "hall"?

Cal reconèixer que, de bones a primeres, la indignació no és una sensació que corri per les venes d'un fan dels videojocs quan es troba tancat en una sala (tot i ser petita) plena de pantalles i consoles. Ens trobem, podríem dir, dins d'un somni menys humit del normal. Malauradament la cosa va a pitjor quan el mateix servidor es troba amb jocs que ja ha acabat: per a jugar a Infamous 2, Little Big Planet 2 o Virtua Tennis 4 em quedo a casa. I de voler, o poder, comprar-me el Zelda de 3DS ja ho hagués fet. La gent no paga entrada per rebre publicitat.

Primícies? Gears of War 3 ho pot ser per a la gent que no ha jugat a la beta (la majoria només volien una samarreta promocional del joc, tot sigui dit), Resistance 3 és magnífic i ha meravellat, els jocs de PSP eren ja a la venda o eren molt poc mediàtics, Kinect estava representat per jocs ja disponibles i un Dance Central amb multijugador competitiu prou interessant, a més de demostracions tècniques molt verdes tot i ser prou prometedores i Wii era representada, només, per un joc de futbol fet a casa nostra... de Deadmund's Quest prefereixo no parlar-ne: qui l'hagi provat sabrà per què, qui no n'hagi tingut ocasió, creieu-me, no voldria realment provar-lo. Al·licients de poc pes i poc nombrosos a més d'inaccessibles per la manca de comandaments disponibles.

És difícil trobar-se amb una sensació de malbaratament quan parlem de tres ínfims euros (ep, tot i ser catalans i estalviadors i tota la pesca!), però em temo que si ho arribo a saber em compro aquella gofra que feia tan bona olor en pujar per les escales mecàniques...

Aquest Gamelab ja és història, amb un munt de coses bones però també amb algunes de dolentes. Considero que el quart mercat d'Europa en vendes de videojocs es mereix molt més. Mercat que, per cert, compra els títols al doble de preu d'altres països tot i estar, en moltes ocasions, mal localitzats. Hem demostrat que volem videojocs, que en sabem i que som capaços de crear-ne, només cal que la industria ens demostri que vetllen per nosaltres com a bons clients i potencials creadors.

Un millor Gamelab seria un petit pas per a fer possible aquest somni.

Sobre l'autor: Marc Arcas (Barcelona, 1986), és llicenciat en Ciències Empresarials i postgraduat en Gestió de la Innovació a l'Empresa.

Llegiu "A favor de Gamelab 2011", la resposta d'Albert Badosa a aquest text.