Avanç: Star Citizen, la conquesta de l'univers

Zoom

Chris Roberts ha tornat a la indústria i pretén fer-ho per la porta gran. El creador de sagues tan conegudes com Wing Commander va anunciar recentment un nou projecte molt ambiciós: un simulador espacial en línia i massiu amb les últimes tecnologies visuals aplicades, desenvolupat i produït per la seva nova empresa Cloud Imperium. No vol producció ni ajut de distribuïdores perquè -segons ell- l'obligarien a treure el joc encara que no estigués acabat, i això no es correspon amb la seva forma de pensar. Però, com editar un joc ambiciós sense suport econòmic? Doncs fent una campanya de micromecenatge, en la que els interessats facin donacions monetàries al projecte a canvi de certs beneficis o avantatges quan sigui materialitzat. Parlem d'Star Citizen.

EDUARD TRÈMOLS | Barcelona

Què és Star Citizen?

Star Citizen és un simulador espacial MMO (Multijugador Massiu Online) que vol centrar el joc en una simulació físicament perfecte de tot tipus de naus i vehicles espacials. El joc té totes les característiques d'un sandbox, confereix llibertat als jugadors perquè creïn la seva pròpia història i puguin representar rols tan variats com els de comerciant, mercenari, pirata espacial, miner, caçador de recompenses, transportista, guerriller, militar. És possible unir-se a un clan o anar per lliure. Tot això en un sol món persistent, en un únic servidor clúster on s'encabiran tots els jugadors. Després de l'èxit de la campanya de crowdfunding, la data de sortida del joc s'ha vist afectada a causa de les addicions que s'hi faran en tots els sentits. En aquests moments està en una fase alpha en la que només s'ha pogut accedir a l'hangar per poder veure les naus que ja tenen modelat final. El fet de col·laborar econòmicament assegura la participació dels mecenes en els diferents tests que aniran fent als diferents mòduls del joc. Per als impacients convé aclarir que la cosa va per llarg, però l'oportunitat de veure com creix un projecte gràcies als constants streamings de vídeo i a d'altres presentacions que fan des de Robert Space Industries farà l'espera una mica més amena.

Star_Citizen_gameplay.2.jpg Zoom

Star_Citizen_gameplay.2.jpg

Simulació espacial

La simulació sempre ha sigut un concepte important dins del món del gaming, tot i que actualment no passa pels seus millors moments. Tots recordarem jocs com els Microsoft Flight Simulator o altres simuladors més enfocats al món militar, i cal reconèixer que la majoria eren jocs molt reeixits per ser fruit de la tecnologia de la que es disposava per l'època. Ara tenim l'oportunitat de tornar a aquells temps, tot i que uns quants centenars d'anys més endavant de la història contemporània, i aquest cop la tecnologia hi acompanya.

Star Citizen vol tocar moltes tecles per agradar així al major nombre de jugadors possible. No només tindrem l'opció de conduir les nostres naus en singulars batalles o explorar la immensitat de l'espai sinó que també podrem baixar als planetes per conquerir o defensar el territori. La varietat de naus per pilotar i els rols a representar són un altre exemple d'aquesta profunditat. Perquè el seu punt principal no deixa de ser el que tenia quan el projecte es va anunciar: la simulació. No és tasca fàcil simular un entorn o uns vehicles que a hores d'ara pràcticament són producte de la ciència-ficció. Però la física teòrica ha ajudat a fer que la representació de les naus i el seu control sigui no només un punt bàsic del projecte sinó el concepte central al voltant del qual gira tota la resta.

Star_Citizen_gameplay.1.jpg Zoom

Star_Citizen_gameplay.1.jpg

Cada nau tindrà unes característiques úniques englobades dins d'una categoria principal. El seu pes, forma, llargada, tipus de motor i potència, capacitat de càrrega, propulsors, maniobrabilitat, escuts defensius, armament, la seva massa total, la seva capacitat per tripulants i evidentment el seu rol principal. Tots aquests factors afectaran la nostra nau -i confiem que també factors externs, com asteroides o zones amb singularitats gravitacionals. Una correcta simulació ens assegura que tinguem el màxim control sobre la nostra nau dins de les seves possibilitats, la capacitat de fer-la girar sobre tots els seus eixos, les diferències de velocitat imaniobrabilitat dels diferents vehicles (sobretot si comparem naus de diferent grandària) seran les responsables de fer que tot el concepte funcioni correctament i sigui creïble. Un dels aspectes més excitants és la capacitat d'aplicar les físiques newtonianes.

Star_Citizen_ships.1.jpg Zoom

Star_Citizen_ships.1.jpg

Les naus han sigut dissenyades de forma que el motor de físiques s'ocupi dels càlculs segons les dades que rep en temps real i que transforma en els vectors i les velocitats necessaris per fer la maniobra. Això significa que les físiques són dinàmiques, no estan programades. L'ordinador de bord serà l'encarregat de dur a terme tots aquests càlculs, tot i que nosaltres no ho veurem directament, ja que serem els encarregats de pilotar el vehiclea i les nostres decisions seran les que l'ordinador haurà de processar.

També tindrem la possibilitat de jugar sols o en format cooperatiu dins del mode història, anomenat Squadron 42. Constarà de diferents missions que s'aniran ampliant un cop el joc surti al mercat. Així podrem saber quin és el lore d'Star Citizen i de les seves faccions, cosa que també serà útil per acostumar-nos al control de les naus i poder executar de forma correcta totes les maniobres.

Un sol univers

La gran majoria dels MMO separen els seus jugadors en servidors a causa de limitacions tècniques davant la impossibilitat que els sistemes aguantin desenes de milers de jugadors connectats al mateix temps. Tot i així, hi ha exemples de jocs que han pogut superar aquesta limitació, com EvE Online, Mortal Online o Darkfall. L'arquitectura del servidor s'anomena clúster i consisteix a unir un nombre d'ordinadors connectats entre ells mitjançant una xarxa d'alta velocitat i així simular que és una sola màquina la que carrega amb tota la feina. Continuen existint les limitacions -un excés de jugadors sempre provocarà que pugi la latència i hi hagi retard en les habilitats. I aquí entra el joc el sistema de càrrega variable. A Star Citizen tot passa en un sol servidor però hi haurà separacions per canals que funcionaran de forma dinàmica. Quan entrem a una zona concreta de l'espai, el sistema escull a quin canal ens enviarà, si tots estan plens, se'n crearà un per a nosaltres, però si tenim companys de clan o amics a un canal sempre hi tindrem preferència.

El servidor únic,si ens referim al rol, hi té una importància molt elevada. Parlem d'un joc on es construiran clans i aliances, on la mort té un preu (la pèrdua de la nau), i on els rols de pirata, caçador de recompenses i altres filibusters aportaran un perill constant. Cal esperar zones que es puguin conquerir per aconseguir el control sobre els seus recursos, recursos que serveixen per construir naus, peces o munició que es venen a bon preu.

Star_Citizen_ships.2.jpg Zoom

Star_Citizen_ships.2.jpg

Quan parlem de l'univers, hi ha una paraula que sempre hi va unida: infinit. I això comporta un altre concepte, el d'exploració. La idea de Chris Roberts és fer actualitzacions cada poques setmanes amb nous sistemes solars, asteroides o planetes perquè els jugadors més intrèpids explorin noves bases amagades, o rutes de comerç més segures o ràpides. Podem ser un explorador, fer un salt a l'espai i arribar a un nou sistema on ningú hi hagi arribat encara. Els camps d'asteroides seran zones on podrem trobar bases secretes. Cap d'elles apareix al nostre mapa però hi són. Ara per ara tenim confirmada la possibilitat de trobar bases de contrabandistes o de material ocults. A les primeres hi podrem negociar per aconseguir materials de mercat negre o bé vendre algun producte molt per sobre del seu preu a les zones legals. Retornem al punt principal de l'argument del servidor únic: El Rol.

Elssandbox es caracteritzen per ser molt oberts i donar una llibertat molt més alta al jugador. Si apliquem aquest concepte a un MMO el resultat és un joc profund i complex. La possibilitat que dóna de poder experimentar rols tan poc bèl·lics com constructor, miner, explorador o transportista ja assegura que no només hi haurà lloc per disparar o atacar a altres naus.

El sistema de mercat i de construcció

Star Citizen és un món viu que combina la simulació espacial i un model de l'economia estel·lar molt profund. Els sistemes de fabricació en un sandbox, el que en diem comunament crafting, acostumen a ser complexos. La possibilitat de fabricar naus, mòduls, armament en un sistema destructible aporta una profunditat tan elevada que és totalment viable dedicar-se a fabricar.

Star_Citizen_Economia.2.JPG Zoom

Star_Citizen_Economia.2.JPG

Cada objecte que es vulgui fabricar tindrà una ruta: cal extreure els recursos i transportar, refinar, convertir, mesclar i obtenir el producte final. Durant tot aquest camí entren en acció els nòduls, una part molt important d'Star Citizen. Aquests nòduls tindran unes demandes específiques de materials i quan estiguin satisfetes començarà la seva producció o refinament.

Star_Citizen_Economia.3.JPG Zoom

Star_Citizen_Economia.3.JPG

No totes les zones de l'espai tindran els mateixos nòduls i la seva capacitat serà diferent, per tant els materials s'han d'extreure d'un lloc i transportar a un altre per refinar i tornar a moure per acabar la fabricació. La idea és que el sistema sigui prou profund perquè els jugadors creïn clans dedicats especialment a extracció, transport o construcció.

Els precursors

És difícil parlar d'Star Citizen sense mencionar EvE Online o la saga "X" (que ha tingut X Rebirth com a última entrega.) Però potser EvE Online en ser un MMO és més fàcil de comparar, tot i que les semblances es distancien segons anem aprofundint en els coneixements que tenim dels dos jocs. L'ambientació i certs conceptes -com naus destructibles o sistema de fabricació- són semblants però tant el control dels vehicles com la forma d'interactuar amb altres jugadors serà totalment diferent.

Les anteriors sagues de Chris Roberts també són un bon punt de sortida i al mateix temps una explicació de per què la recaptació d'Star Citizen ha batut tots els rècords i ja s'acosta als quaranta milions d'euros. Star Citizen no deixa de ser una evolució de Wing Commander en tots els aspectes, simulació, jugabilitat, qualitat visual, profunditat, complexitat.

Star Citizen i el crowdfunding

Ja fa temps que els projectes que cerquen finançament per mitjà del micromecenatge són molt populars. Amb una petita inversió tenim avantatges, com accés a fases alpha o beta o objectes únics. En el cas d'Star Citizen, aquestes col·laboracions es fan comprant naus. Hi ha diferents packs disponibles i el preu variarà segons la nau que vulguem. De tant en tant fan promocions d'alguna nau especifica, i tants els nous col·laboradors com els que ja ho han fet poden adquirir o augmentar la seva donació.

El crowdfunding per a Star Citizen no està tancat, per tant encara és possible invertir si el joc ens fa el pes i creiem que val la pena. Els objectius i els packs estan molt ben explicatsa la seva web. L'exagerada quantitat de diners que ha recaptat li està valent algunes crítiques, ja que fins ara s'ha vist molt poca cosa tangible. Només l'hangar i el modelat d'algunes naus i els vídeos que fan periòdicament Chris Roberts i els seus col·laboradors.

És molt aviat per tenir una imatge completa de quines possibilitats finals oferirà Star Citizen, hi ha moltes coses a embastar i ensenyar. Hi ha molt de fum encara i l'únic que tenim assegurat és que Chris Roberts té un pressupost molt ampli. Esperem que el talent hi acompanyi.