Anàlisi: inFAMOUS Second Son

Sucker Punch ens ofereix la darrera iteració d'una saga que potencia les seves virtuts de manera exponencial. Millorant les possibilitats tècniques que l'han definit a la generació anterior, erigint-lo com un títol de referència dins el gènere sandboxInFAMOUS Second Son ens traslladem a la ciutat de Seattle per desgranar l'aventura de Delsin Rowe, un irreverent i descarat superheroi que no us deixarà indiferents. Un acabat tècnic de luxe que configura aquest títol com un dels principals pals de paller de la nova generació de consoles.InFAMOUS

Versió analitzada:PlayStation 4 Gènere:Sandbox / Acció Desenvolupat per: Sucker Punch Distribuït per:Square Enix PEGI:16.

JOAN DE BUEN| Barcelona

La saga de videojocs InFAMOUS, va néixer a PlayStation 3 l'any 2009, Sucker Punch ens oferia una redefinició dels videojocs protagonitzats per superherois, amb una història ben estructurada i fosca que ens posava a la pell d'en Cole McGrath, un missatger que rebia per accident la capacitat de canalitzar l'electricitat i emprar-la per defensar-se, atacar o desplaçar-se a gran velocitat.

Un dels aspectes que més cridava l'atenció d'aquell títol era la capacitat que tenia el jugador de modificar l'argument de l'obra; podíem optar per convertir el protagonista en un heroi de masses, un semidéu enviat des dels cels per salvaguardar la ciutat d'Empire City, o bé en un genet de l'apocalipsi que desencadenava caos i destrucció a tort i a dret. L'acabat tècnic del joc era impecable, amb un ús de la il·luminació molt cridaner, amb unes animacions del personatge molt polides, destacaven les possibilitats per a l''escalada i el parkour, unes accions que convertien l'experiència en un acte que brindava altes dosis de diversió. El títol va esdevenir un èxit, ben rebut tant per la premsa especialitzada com dins la comunitat de jugadors, el que va propiciar l'aparició d'una segona part que continuava la narrativa de la primera edició.

InFAMOUS 2InFAMOUS va aparèixer al mercat l'any 2011 i millorava en tots els aspectes l'entrega anterior, cosa prou difícil, tenint en compte el bon acabat global de la primera aventura; en aquesta segona entrega continuàvem la història de Cole McGrath i repreníem l'argument del primer títol. Lees decisions morals manifestaven una incidència més directe en l'àmbit argumental, configurant el títol com un producte equilibrat, oferint al jugador una simetria imperant formada per situacions d'acció juntament amb diàlegs cuidats i interessants. Una de les principals diferències a l'hora de comparar els dos primers títols de la saga, protagonitzats per Cole McGrath, i aquest darrer lliurament radica en el fet que el primer protagonista renegava dels seus poders, esdevenien una càrrega, fins i tot quan optàvem per erigir-nos com un predicador de l'anarquia i el desordre. En canvi, Delsin Rowe gaudeix de l'adquisició i l'ús dels seus superpoders, cosa que trencan els clixés arquetípics que han definit la saga fins al moment, un fet que concorda amb el nou full de ruta que ha adquirit l'editora a l'hora de plantejar aquesta obra.

L'evolució del personatge al llarg de l'aventura és força arquetípica, si més no dins qualsevol publicació que inclogui la figura d'un superheroi; apreciem el creixement inherent del personatge des que descobreix l'ús dels seus poders fins que aprèn a dominar-los del tot. El protagonista veu com les seves habilitats augmenten exponencialment fins a posar-se a l'alçada dels del seu principal enemic. Se'ns presenta un superheroi dèbil i escanyolit, cohibit i inferior en tots els sentits en relació al seu rival. La nostra feina consisteix a transformar aquestes pors en valentia i audàcia, augmentat l'amor propi del personatge fins a establir una autoconfiança que recorda al clàssic mite de Narcís. Comparteix en aquest sentit el paradigma de qualsevol superproducció hollywoodiana, com per exemple les darreres produccions creades per l'editora Marvel traslladades al món del cinema.

El joc està ambientat set anys després dels successos viscuts a la segona part, deixem enrere la ciutat de New Marais i Empire City i ens traslladem a la localitat de Seattle, un emplaçament que destaca per la seva magnificència i el seu fastuós pla urbanístic. La ciutat ofereix una ubicació inèdita que comunica al jugador que el canvi de nom no és només una eina publicitària sinó una evolució en tots els sentits. L'element més icònic de la ciutat, l'Space Needle, una torre retrofuturista de 184 metres erigida el 1962 amb motiu de l'exposició universal del mateix any, esdevé una espectadora de luxe, una peça present de forma constant al nostre horitzó visual. Trobem un escenari immers en un estat constant de xenofòbia vers els anomenats conductors.

Davant l'amenaça que suposen aquests mutants destaca la figura de Brooke Augustine, una conductora socialment acceptada que empra el poder del formigó, líder del Departament de Protecció Unificada, una entitat paramilitar que lluita contra aquests éssers amb la finalitat d'experimentar-hi i eliminar-ne la seva presència pública. Per tant, aquesta presència femenina es postula com la nèmesi del personatge principal i la nostra finalitat serà eliminar-la. A l'inici de l'aventura només disposarem del poder del fum però a mesura que avancem l'experiència en disposarem d'una gran varietat; obtindrem diferents atacs en relació a si disposen seguir el camí del bé o per altra banda optem per l'opció kàrmica negativa. La incidència d'aquestes decisions no esdevé tan determinant en relació a les dues iteracions anteriors i és un dels punts fluixos de l'obra, tampoc trobem un argument profund que trenqui amb els arquetips predominants a un joc d'aquestes característiques. Per altra banda, aquestes carències queden dissimulades gràcies al magnífic acabat tècnic que anteposa la diversió per sobre de l'argument.

En l'àmbit gràfic i tècnic, el joc no té rival, a dia d'avui esdevé el referent absolut a les consoles de nova generació, demostrant la potència de la nova consola de Sony -recordem que aquest títol apareix de forma exclusiva per a PlayStation 4. El tractament de la il·luminació és sublim, totalment versemblant i fotorealista, des que col·loquem el blu-ray a la consola i iniciem el joc, jugar-hi esdevé un gaudi constant en l'àmbit visual. El fet que més crida l'atenció és que es tracta un joc de món obert, sense cap tipus de càrrega ni temps d'espera, un escenari fastuós plasmat amb un detall malaltís que esperem que ens serveixi d'avantsala al que veurem els anys vinents. On veritablement el joc llueix és a les fases nocturnes: fanals, focus de llum i partícules diverses configuren un popurri d'efectes espectacular. El motor gràfic no disposa d'una transició climàtica en temps real -és a dir, quan comencem una missió l'hora del dia ja ve estipulada i no podem escollir una ambientació cronològica diferent. Els modelats facials també expressen la cura amb la qual Sucker Punch ha tractat aquesta obra, que ha produït personatges totalment versemblants i ben representats. El tractament de la roba també és sensacional, destaquen els diferents teixits presents a la vestimenta del personatge principal. El joc es mou a una resolució nativa Full HD, és a dir 1080p (1920 x 1080 píxels), oscil·lant entre 30 i 40 imatges per segon.

El títol disposa d'un sol mode en solitari, sense opcions en línia; se centra, per tant, en l'experiència individual. Avancem l'argument a través d'una sèrie de missions independents que ens proposen atacar diferents objectius i desenvolupar diverses accions. Independentment d'aquestes tasques i treballs hem de fer front a la incidència del Departament de Protecció Unificada en relació a la ciutat de Seattle, atacant elements de l'escenari, com ara càmeres de seguretat o punts de control. L'ús del DualShock 4, comandament de PlayStation 4, és molt original, per exemple, quan realitzem un grafit a les parets de la ciutat, hem de col·locar el comandament en posició vertical, moure'l com si es tractés d'un esprai de pintura i pitjar el botó r2 per realitzar la pintada, l'altaveu inclòs imita el so d'un aerosol i converteix l'acció en un acte molt immersiu. Quan avancem gradualment a l'aventura, podrem millorar els nostres poders amb un menú que recorda els models que utilitzen els jocs de rol. Un dels aspectes millorables en l'àmbit nivell tècnic seria la possibilitat d'oferir l'opció de nedar. Però tenint en compte les capacitats del personatge i els poders que utilitza no esdevé una mancança que trobem a faltar gaire.

Els rivals més comuns al joc, els soldats del Departament de Protecció Unificada, són força repetitius, i tot i que posseeixen una bona intel·ligència artificial segueixen un patró d'atacs molt limitat, cosa que llasta l'experiència i la transfigura esporàdicament en repetitiva. Pel que fa a la duració ens trobem davant un joc que ofereix vora quinze hores, ampliades gràcies a l'aparició d'un contingut descarregable gratuït que es va fer públic el primer dia que el joc va sortir a la venda. Per tant estem davant un joc amb una bona durabilitat, tenint en compte les duracions més aviat discretes a les quals ens estan malacostumant les editores de videojocs. Si no aprenem a dominar els diferents poders dels quals disposem, el joc resulta força complicat als nivells més alts de dificultat; en canvi, si ens emmotllem a les diverses oportunitats que ens brinden els poders, l'experiència esdevé molt gratificant i amena. Per últim, cal tenir en compte les possibilitats que en brinda el títol argumentalment, tenint en compte les diferents decisions kàrmiques obliguen a completar-lo dues vegades si en volem esprémer la seva totalitat.

La banda sonora és correcta però en bona mesura desaprofita l'emplaçament en el qual té lloc l'aventura, la ciutat de Seattle, bressol del Grunge, ciutat natal de Jimmy Hendrix i l'indret en el que van sorgir bandes icòniques com ara Pearl Jam o Nirvana. Hi ha temes de les bandes de la ciutat, però, tenint en compte la personalitat del protagonista i l'espai emprat, potser trobem a faltar un tema que en destaqui per sobre de la resta i que cohesioni musicalment l'aventura.

El títol satisfà els objectius que es va plantejar en un principi, tot i que pateix una xacra present a les darreres grans superproduccions de Sony, un continuisme excessiu -un aspecte que passarà desapercebut per als que s'endinsin a aquesta saga per primera vegada però que serà molt explícit per als que hagin gaudit de les dues primeres entregues. El canvi de ciutat, emplaçament i poders suposen un canvi notori però no ofereixen les grans novetats que s'esperaven, sobretot justificades pel canvi de generació i el potencial del nou maquinari. Tot i així es tracta d'una obra molt recomanable, sobretot si ens centrem en el seu apartat tècnic.

Sucker Punch es postula com un estudi al que cal no perdre la pista, un equip de desenvolupament fins ara a l'ombra dels grans vaixells de guerra de la companyia japonesa, com ara Naughty Dog o Guerrilla, però que, picant pedra i amb bona feina, va assolint el reconeixement que mereix.

El millor El pitjor

• El canvi de protagonista.
• La magnífica recreació de la ciutat de Seattle.
• Els nous poders.
• Excel·lent banda sonora.
• L'apartat tècnic i gràfic.

• Mecàniques repetitives.
• Argument previsible i poc innovador.
• Banda sonora poc aprofitada.
• Peca d'un cert continuisme en relació a les entregues anteriors.

"Si disposeu d'una PlayStation 4 i teniu ganes de gaudir d'un joc de nova generació -i no pas cap de cap reedició- que en justifiqui la seva compra, adquiriu inFAMOUS 2 sense pensar-vos-hi, estareu davant d'una aventura entretinguda, llarga i divertida que us farà passar una bona estona. Si espereu una revolució a escala de mecàniques jugables, però, mireu de deixar de banda aquesta visió, que segurament farà que inFAMOUS 2 no acompleixi les vostres expectatives tot i ser un bon joc". Sobre l’autor:Joan de Buen(Barcelona, 1991), és músic i estudiant d'Història a la Universitat de Barcelona.