Anàlisi: Titanfall

Zoom

Titanfall és un dels jocs més esperats d'aquesta nova generació que tot just comença. Un convincent argument que pot decantar la balança en les intencions de compra de maquinari per a molta gent. Titanfall prometia i compleix, però fins a quin punt influeix?

Zoom

Versions analitzades: Xbox360, XboxOne, PC.

Gènere: Acció en primera persona, FPS.

Desenvolupat per: Respawn EntertainmentPEGI:16.

Zoom

Pocs jugadors no han tastat les bondats del joc en línia de la saga Call of Duty en les seves entregues més modernes, i és que, més enllà del debat sobre la sobreexplotació del mateix, podríem afirmar amb prou rotunditat que s'ha convertit en el referent absolut dels jocs en primera persona gràcies al seu dinamisme, accessibilitat i al seu sistema de nivells i recompenses. Ara els afortunats propietaris d'una consola de Microsoft o d'un ordinador de gamma mitja-alta tenen la possibilitat del proper pas en el gènere.

Mantenint la dinàmica dels Call of Duty, Titanfalldestaca en les primeres partides per la seva accessibilitat, fent-nos sentir partícips de la partida amb major grau. Un breu entrenament és més que suficient per introduir-nos en la dinàmica de joc. En ell comencem a intuir les possibilitats que ens brinda la capacitat del nostre pilot per fer parkour i saltar a alçades inimaginables gràcies a un impuls extra que ens proporciona una motxilla de propulsió. I és que aquesta nova dimensió, la vertical, transforma per complet l'estratègia a la que estem acostumats.

Zoom

Evidentment això és pecatta minuta davant la possibilitat de controlar els Titans, uns robots més propis d'una sèrie manga post apocalíptica que seran els que realment parteixin el bacallà en el camp de batalla. Podríem dir que un soldat amb un Titan és invencible però, és clar, els nostres contrincants també en poden tenir amb la qual cosa el nostre èxit dependrà bàsicament de l'ús que el nostre equip faci d'aquest punt estratègic clau en la partida.

Tot i així, els moments en els que el jugador vagi a peu no seran menys importants ja que, de fet, ser capaç d'eliminar els pilots adversaris ens farà poder pujar-nos a un Titan abans que ningú, podent esgarrapar uns valuosos punts tant per a nosaltres com per al nostre equip. No només podem eliminar pilots enemics – controlats per d'altres jugadors – sinó que durant el transcurs de la partida van caient cèdules del cel amb reduïdes unitats de soldats controlats per la màquina. Aquests soldats fan la funció de minions –en el llenguatge League of Legends , és a dir que exerceixen d'esbirros– i no destaquen per ser gaire agressius ni tenir una excessiva intel·ligència artificial, però la seva eliminació ens proporciona punts i certament poden arribar a decantar una partida igualada.

El millor de tot és que un pilot a peu també és ben capaç de posar a un Tità en seriosos problemes gràcies a una gran mobilitat que pot anar unida a un arsenal realment potent. I és que un complet i variat arsenal permet al jugador fer-se un vestit a mida amb molta polivalència i flexibilitat. Amb les armes i habilitats adequades el pilot pot donar guerra als gegants metàl·lics, sent inclús capaços d'apujar-se a la gepa per endossar-li un grapat de granades dins. La varietat és, doncs, total i les possibilitats inabastables.

Zoom

La gran diferència d'aquest joc vers del que hem vist fins ara rau en la verticalitat, una tercera dimensió que, gràcies a una motxilla a propulsió, proporciona una gran quantitat de noves situacions degut a una llibertat de moviments sense precedents. Tot això al llarg d'uns escenaris caòtics que tenen unes proporcions mesurades al mil·límetre. És igual quina estratègia seguim, tant si decidim anar pels terrats com si preferim ficar-nos pels passadissos subterranis, sempre ens trobarem amb enemics rere una cantonada, ja siguin altres usuaris o soldats de la màquina. Sentirem explosions, veurem Titans caure del cel a l'altre punta i, si ens despistem, serem trepitjats com una formiga. Això és, doncs, Titanfall.

Un equilibrat sistema de fites ens permeten aprendre noves habilitats, armes i guanyar cartes que ens proporcionen certs avantatges en l'inici de la partida. De la mateixa manera que en els Call of Duty, podem establir un rol dintre de la partida tot especialitzant-nos com a franctirador, assalt o com a assassins de Titans mitjançant armes de gran calibre. Tenim la possibilitat d'escollir uns pocs models de titans, cadascun amb les seves característiques de força, defensa i velocitat.

Tot ens sona. Vist així sembla que tot està inventat i que ens trobem davant d'un dels mil jocs similars que hi han actualment al mercat, però aquest títol ens demostra que canviant certs aspectes jugablesés suficient per a queels darrers desertors dels FPS, cansats sempre de la mateixa cantarella, puguin tornar amb ganes per reviure noves sensacions.

Zoom

Visualment el joc no destaca en absolut en cap apartat. Cap de les tres versions esprem especialment el maquinari sobre el qual corre, ni tan sols el deXbox360 és capaç de mantenir el nivell d'altres títols similars en aquesta consola. Tot i així destaca per ser capaç de mantenir el dinamisme i espectacularitat de les seves germanes grans. Explosions sense aturador, munions de soldats per tot arreu o Titans que arrasen amb tot el que troben per davant generen una espectacularitat capaç d'ocultar la manca de qualitat de les textures o les locals etzibades de la tassa de quadres per segon.

Zoom

El rendiment del joc en línia és impecable. Partides dinàmiques, ràpides i amb una connexió perfecta. L'estratègia defineix el desenllaç de les partides en un alt grau però sense perjudicar l'experiència inicial dels que tot just comencen. Tothom es pot sentir útil gràcies al poder que atorga conduir un Tità o liquidar fàcilment els autòmats que ens anem trobant constantment. Tot i així , el que diferencia els homes dels nens és la capacitat d'esprémer totes les possibilitats dels mapes així com un alt grau de precisió. Acompanya sempre d'una combinació d'habilitats i d'arsenal que encaixin amb la nostra manera de jugar. Tot això descobert a base d'hores, morts i, sobretot, baixes.

Malauradament, un obsessiu enfocament orientat cap al joc en línia fa que ens trobem davant d'un joc amb data de caducitat. Un nul mode campanya, vestit de partides en línia amb cert guió, i la manca de multijugador local fan que, un cop tanquin els servidors o deixem de pagar el Gold en les versions d'Xbox, aquest joc es converteixi en el posagots més car que haurem tingut mai.

Zoom

Per allargar la vida del joc, ara mateix tenim disponible l'expansió de pagament Expedition, que inclou els mapes Pantanos, Drenaje i Juegos de Guerra. Amb aquest contingut descarregable de pagament el jugador pot gaudir de tres nous mapes per continuar les seves partides multijugador en nous entorns encara més optimitzats a l'hora d'esprémer les possibilitats de moviment que el joc ens permet. I poc més ens proporciona, ja que de fet no afegeix noves funcionalitats ni armes. Sense comptar ofertes, el cost de 10€ ens sembla bastant elevat pel contingut que hi conté. Frontier's Edge serà el títol del proper descarregable del joc, encara sense data de sortida, tot i que comptarà amb tres mapes més tampoc sembla que hagi de trasbalsar gaire el sí del títol.

Ens trobem probablement amb el concepte multijugador més fresc i interessant del moment. No ja per les seves qualitats tècniques, gens destacables, sinó per reinventar un gènere al que ja li ha passat la data de caducitat. Una de les opcions més recomanables ja sigui per donar la benvinguda a la nova generació o acomiadar dignament l'anterior.

Carpe Diem, que diuen. No sabem què se'n farà d'aquest joc d'aquí pocs anys, però ara mateix és una experiència per la qual val la pena pagar. Llàstima que amb unes expansions massa conservadores no sembla que li hagin de donar gaire més vida i això és preocupant.

El millor

  • Dinamisme pur, acció total
  • Accessible des del primer moment
  • Gran disseny del mapejat
  • Gran fluïdesa visual en totes les versions

El pitjor

  • Exclusivament en línia
  • Sense multijugador local
  • Expansions cares i amb poc contingut
  • No esprem les possibilitats de la nova generació i PC

Zoom

"Tal com va passar amb Call of Duty 4: Modern Warfare, aquest Titanfall clava una xinxeta en el calendari. Tot i no serextraordinàriament revolucionari ens proporciona un nou punt de vista a un gènere estancat, quasi agonitzant. Fresc, dinàmic i addictiu però amb data de caducitat. D'aquí 10 anys el recordarem per Youtube".

Sobre l’autor: Marc Arcas (Barcelona, 1986), és llicenciat en Ciències Empresarials i postgraduat en Gestió de la Innovació a l’Empresa. Actualment treballa d'Ecommerce Manager.