Anàlisi: Street Fighter X Tekken

Els fanàtics dels videojocs de lluita arcade hem gaudit de cadascuna de les entregues de dues de les sagues més emblemàtiques d’aquest gènere, i alguns sovint ens hem embrancat en discussions que pretenien aclarir si era Street Fighter o si era Tekken la sèrie amb els millors lluitadors i el millor sistema de joc. Probablement és impossible decidir-se entre la jugabilitat bidimensional tradicional encarnada per una de les marques estrella de Capcom o per les possibilitats de la profunditat de les tres dimensions de la llicència de Namco, però... Com seria veure Jin Kazama, Kazuya i Heihachi Mishima repartint cops de puny en un joc com Street Fighter? I com se’n sortirien Ryu, Ken i Chun-Li projectant hadokens i hadokenskikokens

Versió analitzada: Xbox 360. Versió analitzada:Gènere: Lluita arcade. Desenvolupat per: Capcom, Dimps. Distribuït per: Koch MediaDistribuït per: . També disponible a: PS3, PS Vita. PEGI: 18.PEGI:

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

A priori, la idea d’unir Street Fighter i Tekken en un sol joc de lluita sembla molt atractiva, però per poc que hi pensem ens adonem ràpidament que no es tracta, només, d’arreplegar els personatges més carismàtics d’una banda i de l’altra i presentar-los plegats en un sol títol. De seguida resulta evident que hibridar el que identifica cadascuna d’aquestes emblemàtiques sagues pot ser molt complicat, perquè... Com unir dues franquícies amb sistemes de lluita tan dispars? Com conjuminar la jugabilitat arcade pura d’Street Fighter amb el punt de simulació de Tekken? Com maridar les mitges llunes i les ziga-zagues amb la palanca de control amb les llargues successions de botons? Finalment sembla obvi (a més d’una fantàstica maniobra de màrqueting) que la resposta a totes aquestes qüestions era difícil d’encabir-la en un sol producte: Street Fighter X Tekken i Tekken X Street Fighter són els noms dels jocs que distribuiran respectivament Capcom i Namco, ara ja tenim entre nosaltres el primer d’aquests explosius crossovers; Street Fighter X Tekken, desenvolupat conjuntament per Capcom i Dimps, acaba d’arribar a les nostres botigues.

L'encreuament no s'ha pas resolt buscant una barreja dels sistemes de cadascun dels dos jocs, sinó que trobarem primer un joc en el que els personatges de Tekken visiten els personatges d'Street Fighter i s'hi enfronten en el seu terreny i s'adapten a les característiques dels tots els condicionants que la lluita en dues dimensions imposa i després trobarem un joc en el que els representants d'Street Fighter es traslladen al medi propi de Tekken i s'emmotllen a la naturalesa dels enfrontaments en escenaris tridimensionals, amb canvis de pla constants. Així, no tindrem mai un joc amb un sistema que sigui alhora deutor d'un i altre joc, sinó que tindrem un producte 100% Street Fighter i un producte 100% Tekken, en dos jocs per separat, per molt que cadascun d'aquests dos jocs compti amb un 50 % de personatges de cadascuna de les dues faccions.

En conseqüència, Street Fighter X Tekken és un joc ideal per als amants de la saga de Capcom, però potser no agradarà tant els que en siguin detractors i s'estimin més la famíla de videojocs de lluita de Namco. I justament, aquesta és la gràcia. Per molt que els atacs de Raven, Yoshimitsu, Julia, Law i companyia siguin perfectament identificables i tinguin l'origen inequívoc dels jocs de Tekken, la manera de desencadenar-los serà, en canvi, la tradicional dels jocs d'Street Fighter. Però no ens trobem davant d'una altra revisió se Super Street Fighter IV posterior a l'Arcade Edition: tot i que els modelats dels lluitadors són molt similars al que hem vist en els darrers jocs de la sèrie, s'han introduït cops i atacs nous i s'ha revisat el sistema, que, a més, s'ha vist molt enriquit pel plantejament inicial d'aquest particular xoc de titans: Street Fighter X Tekken és un joc de lluita tag. Un sistema que totes dues franquícies han explorat abans pel seu compte.

La combinació de dos personatges en cada combat obre grans possibilitats combinatòries. Hi ha trenta vuit lluitadors desblocats des del moment en el que comencem a jugar, són dinou parelles per defecte però podem crear els nostres propis equips i mirar d'equilibrar-los amb les habilitats específiques de cadascun dels membres del duo. És important fer notar que exhaurir l'energia de qualsevol dels nostres personatges significarà perdre el combat, al contrari del que passa en altres jocs de lluita tag, en els que el lluitador caigut és substituït pel qui encara conserva energia. Val a dir que, pel que hem vist, no hem detectat, fora dels final bosses (Akuma per part de Capcom i Ogre per part de Namco) que hi hagi lluitadors excessivament desequilibrants, un senyal de l'esforç que Capcom i Dimps han dut a terme per oferir un joc de lluita rodó. Cada personatge té el seu estil característic, i n'hi ha d'inclassificables, però entre les dues faccions trobem representants del karate, la lluita lliure, el ioga, el kung fu, el ninjutsu, la lluita de carrer, el muay thai, la boxa, el kickboxing, el sambo o el judo.

L'espectacularitat d'Street Fighter IV i de les seves dues revisions fins i tot s'ha incrementat. En canviar de personatge podem continuar amb lluitador que entra en escena el combo que havia iniciat el que tot just ha estat rellevat. Les combinacions entre els dos lluitadors són d'allò més extenses, especialment si iniciem la successió de cops amb atacs de baixa intensitat: abans no enllestim amb un cop definitiu final, si som prou hàbils, podem connectar cops d'intensitat mitjana i repartir-los a quatre mans. Cada assalt és un veritable espectacle a la pantalla. A més, en un dels modes de joc es poden enfrontar tots quatre combatents alhora, una experiència tan caòtica com divertida, especialment si ens reunim amb tres amics més davant de la pantalla, perquè a Street Figther X Tekken fins a quatre jugadors poden intervenir simultàniament, cadascú controla un lluitador diferent.

A més, aquest cop el mode arcade no és pas una excusa sense cap pes argumental. Els universos de Tekken i Street Fighter conflueixen amb naturalitat, com si compartissin una realitat comuna. L'aparició a l'Antàrtida d'un cub màgic que atorga estranys poders a tothom qui s'hi acosta és la motivació principal dels protagonistes per seguir avançant i, alhora, introdueix una de les novetats més interessants en l'aspecte jugable: la màgia particular d'aquesta caixa de Pandora ens permetrà de sacrificar un dels nostres lluitadors, quan se'ns compliqui un combat, per dotar l'altre, per un temps limitat, d'un impuls d'energia extra que ens pot ser de gran ajuda per batre els nostres contrincants. No cal dir que aquesta és una maniobra arriscada, perquè si no liquidem els adversaris abans que cessi l'efecte de l'embranzida quedarem exhausts a terra i haurem perdut l'assalt.

Els comandaments s'han simplificat de manera bastant intel·ligent. Mentre que a Street Fighter IV i les seves posteriors revisions trobàvem algun lluitador amb atacs que eren tan exigents que podien fer enrere fins i tot alguns jugadors prou hàbils, a Street Fighter X Tekken els atacs principals de gairebé tota la plantilla s'executen de manera similar. Sense arribar a la simplicitat de molts dels atacs de Marvel vs. Capcom 3, ara molts dels qui no gosaven anar gaire més enllà dels shotokans, per bé que els personatges tradicionalment difícils de controlar, com Vega, continuaran essent complicats de moure i també trobarem algun os entre els nous, com Hugo o Yoshimitsu.

S'ha introduït també la possibilitat d'alterar de manera puntual la resistència, la força, la velocitat i el temps de recuperació de cada lluitador per mitjà de l'ús d'unes gemmes, una mena de pedres precioses diferents amb particularitats diverses, que ens confereixen habilitats extra durant un temps limitat i que s'activaran en moments concrets de l'acció, en funció del compliment d'unes condicions. És un sistema que havíem vist en algun altre títol similar, però que en aquesta ocasió, com ha passat en molts dels darrers jocs de Capcom, ve acompanyat de polèmica. Tot i que moltes d'aquestes gemmes les obtindrem a mesura que juguem, també en podrem aconseguir adquirint-les per mitjà de microtransaccions. Convé aclarir que el joc és completíssim, i que només si ens encaparrem a augmentar el nostre repertori d'ítems haurem de passar per caixa, però que algunes d'aquestes gemmes de pagament poden ser un factor desequilibrant, cosa que ens sembla qüestionable.

De la mateixa manera, és previsible que la plantilla de lluitadors augmenti per mitjà d'algun eventual contingut descarregable de pagament, una pràctica que hem criticat sovint des d'Ara VaDeJocs, però que insistim que en aquest cop no servirà per acabar un producte venut en fascicles i poc perfilat sinó a acabar d'arrodonir un videojoc extraordinari amb l'addició de nous atractius per als afeccionats més incondicionals. Encara més prescindibles seran els paquets de vestits per als diferents lluitadors, una adquisició reservada per als més completistes dels fanàtics d'aquest joc.

Precisament, sobre l'afegit de personatges extra hem de fer notar que la versió de PlayStation 3 compta amb la presència de cinc personatges exclusius: Cole MacGrawth, el protagonista d'Infamous, Pac-Man cavalcant a lloms de Mokujin (el nintot de fusta d'entrenament de la sèrie Tekken), els gatets Kuro i Taro (uns simpàtics felins que van acompanyar PlayStation durant els seus primers temps) i una estrambòtica versió de l'androide Mega Man, un dels personatges estrella de Capcom. També trobarem tots aquests lluitadors a la versió de PlayStation Vita, que aviat serà llançada. En canvi, la versió d'Xbox 360 s'ha vist privada no només d'aquests lluitadors, sinó també de la possibilitat de comptar amb herois pertanyents als jocs exclusius del catàleg de la consola de Microsoft. Pel que sembla, les llicències a les que estan vinculades les franquícies estrella d'Xbox 360 són molt més restrictives que no les de PlayStation.

L'apartat artístic crida l'atenció per uns modelats en la línia gràfica dels darrers jocs d'Street Fighter. Els escenaris són molt dinàmics i de grans dimensions, fins i tot canviarem de nivell d'un assalt al següent. Potser la paleta cromàtica és exageradament saturada, però l'espectacle de color, sense arribar a l'excessiva pirotècnia de Marvel vs. Capcom 3, és tan variat, vistós i cridaner i els escenaris tan diversos que és impossible avorrir-se davant de la pantalla.

L'apartat sonor, però, presenta algun problema, esperem que circumstancial. Tot i que els efectes són fantàstics i per bé que funcionen molt bé les peces d'acompanyament durant els combats, en els moments en els que ens enfrontem a d'altres jugadors a través d'internet tot grinyola: no sentim bé els cops dels nostres oponents, i la música de fons sona metal·litzada o no sona en absolut. Suposem que Capcom no trigarà a resoldre aquest problema per mitjà d'algun pedaç, però a hores d'ara aquest és l'únic aspecte que taca un videojoc que en totes les seves demés facetes és excel·lent.

En definitiva, ens trobem davant d'un grandíssim joc de lluita, gairebé al nivell d'Street Fighter IV. El millor que podem dir és que Capcom i Dimps treballen amb els personatges de la franquícia de Namco com si fossin els seus propis. SFXT ens ofereix combats frenètics d'un dinamisme hipnòtic. Un veritable nou regal per als fanàtics dels videojocs de lluita arcade -iun obsequi que, molt previsiblement, creixerà encara, ni que sigui a través de les mateixes reedicions a les que Capcom ens ha acostumat, sobretot darrerament... No podem esperar a veure com serà Tekken X Street Fighter, però al mateix temps confiem a treure el suc d'aquest Street Fighter X Tekken durant molt i molt de temps, com a mínim tant de temps com estem gaudint d'Street Fighter IV i de les successives revisitacions de la quarta iteració numèrica de la franquícia estrella dels beat'em up.

El millor

• Tan profund com accessible.
• Espectacular com pocs jocs de lluita, al nivell d'Street Fighter IV i les seves posteriors revisions.
• Entretingudíssim. És una festa compartir-lo amb tres amics més.
• Els combats online prometen allargar-ne molt la vida útil. Tenim joc per estona.

El pitjor

• Algun problema puntual de so, que serà previsiblement resolt amb algun pedaç.
• La qüestionable política d'explotar una franquícia sense límit per la via de les microtransaccions.
• Pot ser que no agradi als fanàtics de Tekken que siguin més refractaris a la jugabilitat d'Street Fighter.

"Els afeccionats als jocs de lluita "arcade" xalaran d'allò més amb Street Fighter X Tekken. Tot és perfectible, però Dimps i Capcom ens serveixen un producte en el que dinou lluitadors aliens a la jugabilitat característica dels Street Fighter hi encaixen tan bé com els dinou personatges restants que són propis de la franquícia. Amb això ja està tot dit". Joan-Albert Ros (Barcelona, 1976), és llicenciat en Belles Arts.