Anàlisi: Sonic Colours

5 min

Molts cops s'ha parlat del cicle d'en Sonic, un cicle que porta al porc-espí blau i als seus fans per un camí de penitència que barreja il·lusió, esperança, i finalment decepció. Amb Sonic Colours, Sega, i més concretament el "Sonic Team", l'equip assignat a la realització dels videojocs de la mascota de Sega, han aconseguit deixar enrere alguns problemes dels darrers jocs, que havien motivat les crítiques dels últims anys i crear un videojoc molt sòlid, amb idees fresques dins del gènere de les plataformes i tan dinàmic com s'espera d'un joc de Sonic.

Versió analitzada: Wii.

Gènere: Plataformes.

Desenvolupat per: Sonic Team.

Distribuït per: Sega.

També disponible a: Nintendo DS.

PEGI: 3+.

La història tracta de l'arribada d'en Sonic i el seu vell amic Tails a un parc d'atraccions situat a un sistema planetari que integra planetes artificials, creats pel Doctor Robotnick, i planetes naturals, però també poblats per alguns dels seus robots. Els nostres protagonistes sospiten que no hi ha un pam de net en el gran projecte de diversió infinita del malvat creador d'androides. Mentre investiguen la zona, senten uns sorolls i descobreixen una criatura blanca flotant que intenta fugir d'una parella força còmica de robots que tenen l'ordre de capturar vius tots els alienígenes que trobin, i és que en Robotnick, per construir el seu parc d'atraccions ha tingut la gran (i malvada) idea de capturar sis planetes i unir-los al cos principal del parc d'atraccions amb un raig tractor.

La captura dels alienígenes no està motivada per cap rebel·lió, ja que són criatures pacífiques i divertides, sinó perquè tenen la desgràcia que d'ells se'n pot extreure una energia estranya que en Robotnick fa servir per a crear una màquina que li permet controlar les ments, amb l'objectiu d'utilitzar-la per a conquerir tot el planeta d'en Sonic. Amb el que no comptava l'arxienemic de la mascota de Sega és que aquests mateixos alienígenes podien acabar oferint l'ajuda dels seus poders a en Sonic per a concedir-li vàries habilitats especials, que en la majoria dels casos no són necessàries per a avançar en la aventura, però que aporten una ajuda extra per a explorar els mapes i per a capturar una sèrie d'anells liles col·leccionables.

Al contrari que als anteriors videojocs en 3D d'en Sonic, que ignoraven l'element d'exploració, en aquest Sonic Colours els mapes són complexes, i inclouran rutes alternatives que haurem d'anar escollint a plena velocitat, des d'una vista des de l'espatlla del porc-espí blau, i en altres moments podrem aturar-nos i explorar amb més tranquil·litat en una posició de càmera més clàssica dels jocs de plataformes, que podem considerar de 2'5D (és a dir, de progressió lateral, però amb certa profunditat), on en totes dues vistes els colors brillants dels paisatges -molt ben treballats- desprenen l'alegria necessària per a mantenir-nos enganxats al joc de bon començament.

A l'inici de la nostra aventura, és possible que ho trobem tot força caòtic, sobretot si no estem acostumats als videojocs actuals d'en Sonic, però amb una mica de pràctica descobrirem que el que semblava farragós, es converteix en dinàmic i espectacular tan aviat com entenem la mecànica del joc i les noves habilitats d'en Sonic. Els poders que els Wisp poden atorgar a en Sonic suposaran una ajuda, probablement massa gran i que ens facilita massa les coses. Sempre tenim la opció de no fer servir els poders, ja que per a seguir endavant en l'aventura no són necessaris, però sí que resulten indispensables si volem col·leccionar els anells vermells que podrem recollir mentre recorrem els nivells.

Conforme avancem a través del mode història, podrem accedir a un planeta artificial per a seleccionar un mode multijugador de manera local, on una o dues persones podran escollir un personatge robòtic similar físicament a en Sonic, o un Sonic robòtic amb la cara del Mii que vulguem. En un principi podrem escollir entre set nivells diferents, ampliables tres nivells més cadascun, un total de vint-i-un nivells.

Els gràfics són molt bons, deixen un bon camp de visió i mouen molt modelat en pantalla amb suavitat. Estem parlant d'uns dels millors jocs pel que fa als gràfics de la consola, però tot i així té algun problema puntual; com per exemple, segons la nostra posició i la zona del mapa, la càmera s'allunya massa del personatge per a ampliar el camp de visió, això ens permetrà veure millor la zona per on ens movem, però segons la mida de la nostra pantalla, el propi Sonic es veurà massa petit, cosa que comporta sovint que en ocasions en perdem la pista i tot plegat ens costi una vida, un problema que en una pantalla prou gran es converteix en un avantatge per al jugador.

En aquest cas, la potència gràfica ve acompanyada per colors vius, i un bon i original disseny artístic, amb nivells industrials, altres d'aquàtics, també de surrealistes, amb muntanyes fetes d'entrepans d'hamburguesetes o de dolços, altres de naturals, i d'altres ambientats a l'espai. El disseny dels enemics finals, però, és molt similar entre si: trobem o bé enemics gegantins de forma circular als qui haurem de destruir dins d'el seu cercle, o bé vehicles que circulen per davant nostre i dels quals haurem d'evitar els atacs fins a poder-nos-hi apropar prou per a atacar-lo repetidament. Tot i que ja hi ha certa diferenciació entre els enemics, resulta obvi que una major diversitat hauria beneficiat el joc.

L'apartat sonor també és bo, però no està a la mateixa alçada dels anteriors jocs d'en Sonic. Inclou cançons de diversos estils musicals, deixant espai per a l'èpica, cançons instrumentals i tranquil·les o més funk i festives, que és l'estil més present en tota l'aventura. Les cançons varien entre un món i altre, però dins dels nivells d'un mateix món la música varia en estil però no en melodia, i trobarem variacions en el ritme que eviten reiteracions excessives en la música.

Les veus, tot i que la d'en Sonic ha canviat respecte de les anteriors entregues, segueixen complint en escreix. Durant l'aventura anirem sentit la veu d'en Robotnick que, gràcies als guionistes del videojoc MadWorld, ens divertirà amb la ironia i el cinisme dels seus comentaris.

El millor

  • Apartat gràfic potent.
  • Plataformes amb elements d'exploració.
  • Disseny artístic variat i força original.

El pitjor

  • Es troba a faltar un mode multijugador més profund.
  • Difícil de controlar inicialment.
  • Els poders dels Wisp faciliten massa la tasca.

"Un dels millors videojocs protagonitzats per en Sonic dels últims anys, on les plataformes, la velocitat i l'exploració es fusionen per a crear un joc de qualitat, i una aventura dinàmica i divertida".

stats