Anàlisi: Shadowgun

El món dels videojocs en telèfons mòbils i tauletes comença a generar experiències molt properes a les de les videoconsoles que fins no fa gaire teníem a les nostres mans. Avui us presentem un exponent d’un gènere, els jocs de trets en tercera persona (TPS), que fins ara no havia arrelat a aquesta mena de dispositius, segurament per la seva complexitat tècnica. I Shadowgun no es conforma amb ser-ne un exponent sinó que aspira a convertir-se en un referent per mèrits propis.

Versió analitzada: Tegra Zone.

Gènere: Acció en tercera persona (TPS). Desenvolupat per: Madfinger Games. També disponible a: iPad, iPhone.

RAUL ARRIBAS| Barcelona Shadowgun va aixecar molta expectació en el moment en que es van començar a veure imatges i vídeos d’aquest joc de Madfinger Games. Etiquetat ràpidament com el clon de Gears of War per a dispositius mòbils els mitjans especialitzats vam seguir amb atenció (Ara Vadejocs ho va fer, per exemple, aquí i aquí) com es desenvolupava aquest ambiciós projecte. Ara per fi el tenim a les nostres mans, en aquest cas en la seva versió per a Tegra Zone, i podem dir que el resultat és molt satisfactori. Es tracta d’un joc de trets en tercera persona de desenvolupament clàssic, amb les virtuts i defectes que presenten en general aquest tipus de jocs.

Encarnarem a un caçarecompenses espacial que, mentre navega sense rumb definit per l’espai, rep un encàrrec d’una megacorporació relacionat amb un fugitiu que els ha robat tecnologia. Acceptarem la missió i a partir d’aquell moment el que semblava bufar i fer ampolles es complica de forma inesperada i, amb l’ajuda només del nostre androide de suport, ens veurem abocats a una batalla per la supervivència mentre tractem de, malgrat tot, complir la nostra missió.

Un cop introduïts en la matèria és quan el joc comença a presentar les seves bondats. Des del primer moment quedarem molt sorpresos per la qualitat gràfica de tot el que ens envolta, especialment si fem l’esforç de pensar en quin dispositiu tenim a les nostres mans. El personatge principal i els entorns gaudeixen d’un nivell tècnic i artístic molt alt, i els enemics, tot i ser poc variats, també brillen a una alçada similar. L’apartat sonor reprodueix amb efectivitat tots els sons presents al joc. Les converses estan molt treballades, amb un doblatge de qualitat (en anglès, això sí), i tant les armes com les explosions sonen molt bé. Les músiques presents al joc, tot i no ser un afegiment gaire destacat, tampoc desentonen.

En l’apartat mecànic el joc es gaudeix amb un sistema simple i pràctic, que mica en mica està esdevenint un referent en plataformes tàctils: amb el dit de la mà esquerra controlarem el moviment del personatge mitjançant un comandament virtual, i amb el dit de la mà dreta premerem els diferents botons virtuals que serveixen per a disparar, recarregar i interactuar de diferents maneres amb el nostre protagonista. El joc es controla amb facilitat i la resposta és en general satisfactòria, tot i que al començament requereix una mica d’aprenentatge donat que el personatge entra i surt de cobertura de forma automàtica quan ens apropem a un obstacle adequat. Un cop superats els primers minuts de joc tot es comporta de forma prou natural i ben aviat oblidarem el comandament per a centrar-nos al joc pròpiament dit.

Shadowgun està dividit en deu capítols d’una durada destacable tenint en compte la plataforma. La història, tot i no ser d’una qualitat destacable, acompleix amb el paper d’acompanyant durant aquests deu capítols i ens serveix d’excusa per anar avançant episodis. Sí que trobem a faltar en un joc com aquest un apartat en línia, fet que li hagués proporcionat un grau d’excel·lència encara superior al que té en la versió actual. Des d’aquí creiem que si Madfinger ho inclogués en alguna futura actualització faria d’aquest joc un dels imprescindibles dels jugadors més seriosos dels dispositius mòbils.

El joc ha aparegut en tres versions, una per iPhone i una per iPad (que es venen de forma conjunta) i una, la que nosaltres hem analitzat, per a dispositius Android equipats amb el xip Tegra 2, però està en desenvolupament una quarta versió per als propers processadors de quatre nuclis d’NVIDIA, els coneguts com a Kal-El, que promet deixar-nos (més) bocabadats en el que respecta al seu apartat gràfic. Tan aviat apareguin els nous dispositius amb aquesta família de xips hauria d’aparèixer aquesta versió, n’estarem atents. Shadowgun és un gran joc, propi només de videoconsoles fins fa poc, al nostre dispositiu mòbil. Un apartat gràfic excel·lent i una mecànica de joc pròpia del seu gènere que no defraudarà als que busquin experiències de joc poc casuals al seu telèfon o tauleta. El millor

• Una qualitat gràfica sorprenent.
• La fluïdesa amb què es mou tot.
• Una experiència molt consolera a un dispositiu que (encara) no n’acostuma a rebre.

El pitjor

"Shadowgun és el més semblant a Gears of War que es pot trobar en un telèfon o tauleta tàctil. Això no el converteix en un clon, ni en una còpia, sinó que aporta a un tipus de dispositius un tipus d’experiència que fins ara no hi era present i que sorprèn que s’hi hagi pogut traslladar tan bé. Els jugadors més habituals de videojocs que volien començar a gaudir d’experiències serioses als seus dispositius portàtils estan d’enhorabona." Comenta-ho al fòrum