Anàlisi: Samurai II: Vengeance THD

4 min

Arriba Samurai II: Vengeance per a dispositius Android amb accés a la Tegra Zone de NVIDIA, amb un apartat artístic molt característic i potent. En Daisuke, el protagonista, ha iniciat una venjança que el portarà a través de paratges en guerra, des de poblets pescadors fins a una fortalesa voladora, passant per la llegendària Illa dels Morts, i no s’aturarà davant res ni ningú fins a destruir el seu enemic, l’Orochi. L’ajudaràs a la seva missió?

Versió analitzada: Tegra Zone.

Gènere: Hack ‘n’ Slash. Desenvolupat per: MadFinger Games. També disponible a: iPhone, iPad.

RAUL ARRIBAS| Barcelona

Samurai II: Vengeance té lloc a un Japó feudal imaginari on comparteixen protagonisme els aspectes històrics dels samurais amb dimonis i castells voladors. Aquesta versió fantasiosa de l’illa del sol naixent està dominada per el poderós dimoni Orochi, el qual té sotmès al poble japonès sota el seu regnat de terror. En Daisuke, embarcat en una aventura de revenja personal, s’ha proposat acabar amb aquest regnat malèvol. I per aconseguir-ho l’haurem de guiar a través de legions d’enemics que tractaran d’aturar-lo de forma definitiva.

El primer que destaca al començar a jugar és l’apartat gràfic, basat en cell-shading. Tant el component artístic com el tècnic assoleixen en aquest joc un nivell realment destacable. S’ha posat molta cura en detalls com la roba i les armes, i els moviments del joc són molt suaus i fluids. Alguns dels nostres atacs combinats acabaran travessant per la meitat els nostres enemics, de forma un pèl gore, i és remarcable la forma en que els enemics reaccionen, fins i tot facialment, davant d’aquestes accions.

El so del joc és prou bo, destacant especialment en els efectes durant els combats. Menció destacada per el so quan travessem per la meitat el cos d’un enemic amb la nostra espasa.

El joc es controla mitjançant un pad virtual al cantó esquerra i tres botons virtuals al dret, corresponents a atac fort, atac ràpid i esquivar (per a escapar de situacions delicades). El joc respon bé i els controls estan ben distribuïts, tot i no ser precisament revolucionaris. Fan la seva funció de forma correcte però darrerament estem veient innovacions importants en aquest sentit que aquest joc no té.

La mecànica del joc és un mica tòpica i bastant repetitiva, un clàssic en aquest gènere: avançarem per l’entorn en un camí pre-establert i sense variants enfrontant-nos a hordes d’enemics fins arribar a l’enemic final del nivell. Un cop superat aquest enemic final, tornem-hi fins a trobar el següent enemic. Per el camí ens anirem trobant diferents trencaclosques, com marquen els cànons, però la dificultat d’aquests és tan baixa que costa anomenar-los trencaclosques i tot. Amb tot no es fa excessivament repetitiu ni avorrit en cap moment, d’això se n’encarrega l’excepcional apartat artístic del joc, però sí que trobem a faltar una mica més qualitat en el devenir de l’aventura.

Un dels punts febles del joc és la varietat dels enemics. Els enemics finals són espectaculars i molt originals, però la gran massa d’adversaris que aniran sortint al nostre pas durant l’aventura són molt similars entre ells, i s’acaben fent repetitius.

L’aventura es desenvolupa al llarg de set capítols, amb unes transicions entre cadascun d’ells en forma de còmic molt originals. La campanya té una duració aproximada d’unes quatre hores, i el joc compta a més amb un mode Dojo de supervivència a on podrem lluitar de forma interminable contra diferents enemics perfeccionant la nostra tècnica. També es desbloqueja un nivell de dificultat extrema que converteix el joc en tot un desafiament.

El joc és divertit i agradarà especialment als amants d’aquest gènere. No revoluciona res però ratlla a gran nivell en alguns dels seus apartats, destacant d’entre tots l’artístic i la jugabilitat.

El millor

  • L’aspecte del joc i el seu gran apartat artístic.
  • Diversió ràpida i directa.

El pitjor

"Samurai II: Vengeance THD és una gran notícia per a Tegra Zone. Aporta un joc de qualitat als dispositius d'NVIDIA i demostra la capacitat gràfica d’aquesta arquitectura. Diversió directa, sense maldecaps, i una delícia per a la vista." [pe2-gallery class="alignleft" ]

[/pe2-gallery] Comenta-ho al fòrum

stats