Anàlisi: Samsung Google Nexus 10

La nova generació de dispositius Nexus ha estat de les més comentades, bàsicament per les expectatives enormes i la posterior manca d’estoc. El Nexus 10, que ens pertoca analitzar en aquesta ocasió, es presenta com una opció a un preu potser no tan revolucionari com el Nexus 4

Fabricant: Samsung Tipus de dispositiu: Tauleta.Tipus de dispositiu: Preu lliure: A partir de Preu lliure:399 €

PERE MILLET AGUSTÍ | Barcelona

Aquestes són les especificacions més destacades del Samsung Google Nexus 10:

Dimensions: 263.9 x 177.6 x 8.9 mm. Pes: 603 g. Pantalla: Super PLS TFT capacitativa, 16M colors, 2560x1600px, 10.1" amb vidre a prova de ratllades Gorilla Glass 2. Processador:Exynos 5250 Dual-core 1.7 GHz Cortex-A15, GPU Mali-T604. Memòria: 2 GB de RAM. Emmagatzemament: 16/32 GB intern. Wi-Fi: 802.11 b/g/n, Wi-Fi Direct, DLNA. Càmera: Primària de 5MP amb flaix LED, capaç d'enregistrar vídeo de 1080p a 30fps. Davantera d'1,9 MP, capaç d’enregistrar vídeo de 720p a 30fps. Bateria: Li-Po 9000 mAh. Sistema operatiu: Android 4.2.2 Jelly Bean. Altres: USB 2.0, GPS amb GLONASS, port microHDMI, acceleròmetre, giroscopi, brúixola digital, baròmetre, sensor de proximitat, sensor de llum.

En la primera presa de contacte amb la tauleta sorprèn la seva acusada lleugeresa en comparació amb altres alternatives de la mateixa mida, i és sens dubte la tauleta d'aquestes dimensions amb menys pes que ha passat per les nostres mans. Té les formes arrodonides i un disseny auster en negre. Es nota un tacte molt agradable, com és habitual en les superfícies revestides de Gorilla Glass 2, i quan està encesa té una molt bona visibilitat des de pràcticament qualsevol angle. També és força més prima del que acostumem a veure, cosa que afegida a les 10.1 polzades i a la lleugeresa esmentada la configuren com una opció gens feixuga de sostenir, molt interessant per a qualsevol tasca de durada mitjana i transportable amb facilitat, malgrat les dimensions. La tapa de la cara posterior és de plàstic, que sens dubte ha contribuït decisivament a reduir el pes, a costa de transmetre una sensació de menys luxe i exclusivitat. Els marges són potser massa generosos per no tenir cap utilitat pràctica (com per exemple sí tenen els de la Playbook), però tampoc arriben a embrutar l’experiència d’usuari. Agafant la tauleta en format apaïsat, tenim el botó d’encendre i apagar al costat superior a l’esquerra, junt amb el de volum. Al costat inferior tenim la connexió a base o dock. Al costat esquerre tenim la sortida de jack d’àudio i el microUSB, mentre que al costat esquerre trobem la sortida microHDMI. Tenim dos altaveus externs situats a la part davantera superior de la tauleta, el que assegura que no els tapem accidentalment ni quan agafem la tauleta ni quan la tinguem recolzada sobre alguna superfície. Agraïm la incorporació d’un LED de notificacions, opció que fins ara trobàvem poc o gens en una tauleta.

La pantalla és una de les grans virtuts d’aquest aparell. Comencem destacant que donant una ullada a les especificacions ens adonem que, per exemple, té més resolució, més mida i més densitat de píxels per polzada que un iPad 4. Amb aquesta carta de presentació queda ben palès que el Nexus 10 ha estat concebut per jugar a la lliga dels més grans, i veient la nitidesa de les imatges que mostra ens adonem que, efectivament, no és un producte que quan s’engega passi desapercebut. La qualitat i definició que mostra és extraordinària i ja ens vam fer ressò en el seu dia en l’anàlisi de l’iPad 3 i 4 que l’increment de la resolució en les pantalles era un factor que estava marcant clarament la diferència en dispositius de gamma alta, i que havia de ser forçosament el camí a seguir per la indústria. L’experiència és immillorable tant per llegir, com per veure pel•lícules, navegar, jugar,etcètera, qualsevol activitat es beneficia d’aquesta colpidora alta definició d’imatge. Com sovint diem, és més efectiu que comproveu per vosaltres mateixos els beneficis d’aquest pantalla veient-la funcionar en directe en qualsevol aparell de mostra d’una botiga.

No obstant, aquesta definició superior quedaria enterbolida si al darrera no hi hagués un motor prou potent per moure aquesta quantitat ingent de píxels, així com un sistema operatiu prou depurat i funcionant a la perfecció. Sortosament disposem de tot això, de manera que els moviments i transicions per menús i pantalles són d’una fluïdesa extrema, i en cap moment no notem entrebancs o dificultats de cap tipus per a la navegació entre aplicacions. Equipat amb Android 4.2.2 pur i nou de fàbrica, la darrera versió del sistema operatiu de Google funciona millor que mai en el seu maquinari nadiu i inclou,com a aspecte destacat, a banda d’una major funcionalitat de la pantalla de bloqueig, la gestió multicompte. Podem tenir varis comptes d’usuari definits a la tauleta, cadascun amb el seu escriptori, carpetes, aplicacions, comptes de correu i de xarxes socials definits, i Android s’encarrega de gestió de tota aquesta infraestructura de manera molt eficient i transparent per a l’usuari. En aquesta versió d’Android també observem que les aplicacions que vénen de sèrie amb el sistema operatiu són cada vegada més sofisticades i s’assemblen a alternatives comercials, una tendència que havíem començat a observar en la gamma alta de Samsung. El centre de música de Google n’és un bon exemple, com també la galeria o un versàtil editor de vídeo. Tenen interfícies atractives, són prou complets per a l’usuari mitjà i permeten un bon nombre d’opcions per satisfer moltes necessitats. Android està evolucionant molt ràpidament i hi ha una gran diferència tant en estabilitat com en fluïdesa entre aquesta versió de Jelly Bean i Honeycomb o fins i tot en algunes compil•lacions d’Ice Cream Sandwich. Es pot dir que amb Jelly Bean Android ha arribat al seu punt de maduresa, tant en tauleta com en mòbil, i ja no podem parlar de diferències en el rendiment amb l’altre gran sistema operatiu mòbil, iOS, com sí que podíem fer-ho fa un temps.

La càmera de fotos és sorprenentment bona per a un dispositiu que, a priori, no està pensat per a destacar en aquest aspecte, ja que en general acostumem a disposar d'altres aparells per fer-ho. Potser han pensat que com que és un aparell que normalment tindrem dins de casa, un gran nombre de les fotografies seran preses en interiors, i han muntat un filtre contra el soroll bastant efectiu. És cert que amb poca llum no sempre aconsegueix enfocar amb cura ni a una velocitat extremadament alta (cosa que és fàcil de solucionar amb el flaix), però els resultats són força bons en fotografia i en vídeo. L’exposició per defecte en aquestes situacions és potser una mica baixa (fet que ajudarà sens dubte a la contenció del soroll) però s’aconsegueixen unes instantànies molt decents. Evidentment en exteriors de dia, o en interiors ben il•luminats el rendiment és encara superior. El software de la càmera ha estat redissenyat i ara podem accedir a totes les funcions des d’un cercle central que fem aparèixer, en el qual hi trobem a faltar, per exemple, l’opció HDR, poder variar l’ISO, o algun filtre per aplicar en temps real. La càmera permet la realització de fotografies panoràmiques i de 360º, que queden espectaculars en la majoria de casos perquè el procés per anar-les generant és molt senzill de realitzar i molt efectiu.

La capacitat que ha demostrat el Nexus 10 per reproduir diferents arxius d’àudio és bona, i ha acceptat mp3, flac, ogg, mid i wav. El reproductor de sèrie ofereix, en un principi, una qualitat d’àudio normal, però gràcies a l’equalitzador i el regulador de baixos que trobem a les opcions, podem arribar a obtenir una qualitat notable, i personalitzada a les nostres necessitats. Ara bé, aconseguir això últim amb l’altaveu extern és més difícil, i ens quedem en una qualitat mediocre en aquest aspecte. L’aplicació dedicada, Google Music, ens mostra tota la informació dels nostres àlbums d’una manera atractiva i completa, amb desplaçaments animats i una interfície d'usuari cuidada, com ho poden fer altres aplicacions de tercers. Concloent amb l’apartat de so, trobem a faltar un receptor de ràdio FM. Pel que fa a la reproducció de vídeo, ha suportat els nous estàndards més habituals com mp4 i mkv, i també mov, però no ha reproduït altres formats potser més antics i encara populars com avi o mpg. El reproductor de vídeo és probablement l’aplicació més senzilla que trobem en el dispositiu, no permet fer cap ajustament, encara que fa la seva funció perfectament. No cal dir que estem parlant de les característiques dels reproductors multimèdia que venen instal•lats en la tauleta per defecte. A Google Play podeu trobar-ne moltíssims que reproduiran absolutament tots els formats i us oferiran moltes opcions per personalitzar. Si voleu dues recomanacions, proveu per la música el PowerAmp i per vídeos el MX Player. En definitiva, amb tot el que hem comentat en altres apartats, mes les capacitats (amb ajuda externa o no) per a reproduir tot tipus de mitjans, la visualització de pel•lícules o sèries és tota una delectació, els continguts en alta definició són aquells en els que llueix plenament la pantalla, desplega tot el potencial i mostra el seu enorme encís.

En utilitzar el Nexus 10 per jugar als jocs d’Android de darrera generació no podem deixar de sentir una certa sensació de deja-vú respecte del que vam sentir amb l’iPad: La enorme definició és aclaparadora, els modelats en 3D adquireixen un realisme inèdit i a més a més els moviments són suaus i fluids, sense perdre ni un sol fotograma. Qualsevol joc de mòbil es redescobreix en un aparell així i amb aquesta tauleta disposem d’un poderós centre d’oci a casa. Com hem ressaltat altres vegades, el joc en telèfons de grans mides o tauletes té l’avantatge addicional que tenim més espai per poder maniobrar amb els controls tàctils, així que es pot gaudir dels millors jocs d’Android de la millor manera possible.

El GPS té la capacitat per utilitzar la xarxa de satèl•lits GLONASS i baròmetre, tal i com ens trobem en molts dels telèfons de darrera generació, i això possibilita fixar la posició de manera ràpida i precisa. D’aquesta manera resolem també la impossibilitat d’utilitzar l’AGPS a través de dades mòbils.

La durada de la bateria és molt bona, com acostuma a ser habitual en aquests dispositius més grans, en els que es pot encabir bateries de més capacitat, i dependrà de si en feu un ús intensiu o no. Amb un ús moderat us pot durar unes quantes tardes sense carregar.

La valoració general del Nexus 10 és francament molt positiva: és un dispositiu que ho fa molt bé quasi tot, i posem l'èmfasi en la pantalla, possiblement la millor fins ara en una tauleta, i la sublim experiència d'usuari, que és dels aspectes més rellevants quan interactuem amb tecnologia mòbil. A més a més porta l'Android més modern, és lleuger i potent. Se li pot demanar més? Alguna cosa sí, per exemple, que oferís la possibilitat de funcionar amb la xarxa 3G per no restringir el seu ús a les xarxes WiFi, o que permetés l’ús de les targetes de memòria externes, una històrica assignatura pendent dels Nexus. L’altre és la tradicional manca d’aptituds multimèdia dels Nexus, que en aquesta ocasió ha quedat parcialment reeixida, amb una càmera destacable i una bona versatilitat a l’hora de reproduir àudio, però escassos còdexs de vídeo per defecte (això totalment reversible amb programari extern) i manca de ràdio FM.

Les comparacions amb l’altre gran tauleta de gamma alta del mercat, l’iPad, són inevitables: són dos prodigis de la tecnologia i la qualitat de qualsevol de les dues opcions està fora de tot dubte. Totes dues estan recolzades per sengles mercats d’aplicacions vastíssims, tot i que filant molt prim, és just reconèixer que probablement l’iPad tingui més aplicacions dedicades, mentre que el Nexus escala les aplicacions per mòbil millor que no ho fa l’iPad. Si necessiteu connexió a la xarxa mòbil hauríeu d’anar de cap a l’iPad. Si voleu controlar vosaltres mateixos els continguts que carregueu a la tauleta sense restriccions i/o un preu més ajustat, hauríeu d’anar de cap al Nexus 10. La resta són diferències segurament més personals o menys rellevants, com la càmera de fotos, les opcions de configuració del sistema, etc.

El millor El pitjor

• Pantalla impactant.
• Perfecta harmonia entre maquinari i sistema operatiu, que proporciona la millor experiència Android.
• Darrer Android 100% directe de Google.
• Espectacular plataforma per jocs.
• GPS.
• LED de notificacions.
• Càmera de fotos per sobre de la mitjana en tauletes.

• Nomes es pot utilitzar la connexió a Internet en xarxes WiFi. No té suport 2G/3G.
• No permet targetes d’emmagatzemament externes.
• Sense Ràdio FM.

Podem qualificar el Nexus 10 com la millor tauleta amb Android del mercat, que a més a més ens porta de sèrie l’Android més nou disponible directe de Google, sense afegits ni personalitzacions de tercers, i primícia en les actualitzacions. Jelly Bean suposa un salt qualitatiu important que desplega els seus encants en una de les millors pantalles que hem provat en els últims temps en un dispositiu. Només la preferència per un altre sistema operatiu, la necessitat d’una opció més econòmica o la manca d’estoc a Google Play pot allunyar els compradors d’una opció tan completa i atractiva com aquesta. Pere Millet Agustí (Barcelona, 1973). Apassionat de la tecnologia i informàtic de professió, ha viscut en primera persona les revolucions dels darrers trenta anys: de l'Spectrum fins als smartphones, dels monitors de fòsfor verd a les pantalles LED, dels discos de 5"1/4 a les unitats USB i d'internet en mode text a la revolució de les xarxes socials. Actualment està absorbit per la telefonia mòbil.