Anàlisi: Resistance 3

La saga Resistance s'ha convertit en un estendard dins dels jocs de trets en primera persona per a la consola de Sony. En aquest tercer lliurament, Insomniac ofereix tot el seu saber fer, amb una jugabilitat robusta i molt solvent, brindant-nos un tancament de trilogia perfecte i molt satisfactori en tots els sentits. Divertit, frenètic, però alhora un reflex del que el seu propi nom significa: la lluita de la humanitat per sobreviure. Joseph Capelli es llança al camp de batalla per a poder salvar la seva família de les quimeres. Ho aconseguirà?

Versió analitzada: Versió analitzada:PlayStation 3 (exclusiu).

Gènere: Acció en primera persona.

Desenvolupat per: Insomniac Games.

Distribuït per: Sony Computer EntertainmentDistribuït per: .

PEGI: 18. PEGI:

IVÁN RODRÍGUEZ | Terrassa

Resistance va suposar una gran sopresa de la mà d'Insomniac Games, un estudi tradicionalment arrelat al gènere de les plataformes -tot i que, curiosament, el seu primer joc fos un shooter en primera persona anomenat Disruptor. Deu anys separen aquell primer treball de Resistance: Fall of Man, primer FPS de Playstation 3 i el començament d'aquesta lluita per la supervivència. Encarnant Nathan Hale ens enfrontàvem als resultats de la infecció d'un virus d'origen extraterrestre, que convertia els seus hostes en uns éssers sanguinaris coneguts com a quimeres, convertits en opressors, delmaven la població humana sense cap raó aparent, per pura crueltat i mercès a la seva superioritat tecnològica. Començava un viatge solitari d'anada per a Hale i les seves armes fidels.

A Resistance 2 la humanitat patia un genocidi a escala global, pràcticament absolut, i l'experiència resultava espectacular, més militaritzada que la de la primera part; avançàvem sols en pràcticament tot el joc. Ambdós títols van ser acollits amb entusiasme per crítica i públic, de manera que aquesta tercera iteració de Resistance al mercat era esperada amb gran impaciència per tots els seus seguidors. Podem avançar-vos que el joc no decep.

Resistance 1 i 2 van saber jugar bé els seus trumfos. La gent d'Imsomniac Games van aprofitar l'experiència adquirida amb una altra de les seves sagues estrella, Ratchet & Clank, per a crear un arsenal d'armes únic, variat i divertit de fer servir. Pocs FPS hi ha al mercat que puguin rivalitzar amb la originalitat i la frescor de les armes de Resistance, sens dubte un segell d'identitat d'aquest gran estudi. És curiós veure com, segons els seus creadors, originalment Resistance havia de ser una odissea espacial a l'estil de Killzone o d'Halo, amb viatges en el temps i alienígenes pertot. Per sort, a jutjar pels resultats, els guionistes van saber donar el gir apropiat a aquell primer esborrany de la història, dotant el joc d'una personalitat pròpia i allunyant-lo prou de llocs comuns dins del gènere.

L'acció se situa a la terra dels anys cinquanta, l'argument pren clares influències de l'obra d'H.G. Wells, La Guerra dels Mons. A la novel·la de l'escriptor britànic, la humanitat sobrevivia per mera casualitat, gairebé, per sort o intercessió divina. A Resistance els supervivents lluiten amb dents i urpes per les llurs llars, pel planeta i per la llibertat. Cada metre quadrat de sòl reconquerit ha estat guanyat amb sang i suor, és aquí on rau la diferència principal entre una i altra obra, més enllà del suport i de la diferència òbvia entre manifestacions culturals tan diferenciades.

Resistance 3, encara en paral·lel a La Guerra dels Mons, ens torna a recordar visualment, encara més que els jocs anteriors de la sèrie, la pel·lícula homònima d'Steven Spielberg, en la que màquines gegantines esclafen ciutats i persones sota les seves potes enormes, talment sembla com si aquests ginys puguessin esborrar amb la màxima facilitat qualsevol rastre de vida humana a la terra.

A Resistance ens sentirem exactament igual d'indefensos, haurem de fer front a unes criatures i unes màquines milers d'anys més evolucionades que la nostra espècie i la nostra tecnologia, amb rifles i granades de la Segona Guerra Mundial. Això, precisament, és el que diferencia aquest d'altres jocs similars: l'escala. Som del tot insignificants. Tindrem una sensació constant d'angoixa i de desesperança, davant d'aquests colossos de la guerra que són les quimeres i el seu arsenal. No ens trobarem, realment, vivint els darrers dies de la humanitat?

És important posar en antecedents els lectors, ja que en aquesta entrega el pes argumental és molt major que en els dos capítols anteriors, de manera que recomanem haver jugat els dos primers títols de la saga per a gaudir de l'experiència com cal. La narrativa ha estat significativament potenciada i la veritat és que això al joc li escau meravellosament, ens sentirem molt més a prop dels problemes, les inquietuds i els sentiments dels protagonistes de la història i ens quedarà més lluny l'abast total del conflicte, per molt que l'impacte de la guerra és evident en tot moment en els escenaris i en els personatges.

Ara encarnem Joseph Capelli, un important personatge representat a la segona part i que pren el paper principal i esdevé protagonista absolut de Resistance 3. La humanitat està perdent les esperances davant de la invasió quimera, els fronts de resistència són escadussers i estan dispersos per mig món i la gent sobreviu com pot, amagada als ulls dels invasors, sota terra o en petits forts, resant perquè no hi hagi cap esquadró quimera que els descobreixi. Capelli ja no és l'home d'antany, que es lliurava a l'acció amb la màxima entrega i s'apassionava per la guerra, ara només el preocupa la supervivència de la seva dona i del seu fill, i farà el que calgui, qualsevol cosa, per a poder garantir-los un futur millor. Per fi hi ha una certa llum d'esperança, hi ha quelcom que ha canviat en favor dels supervivents: s'ha descobert una vacuna en contra del virus quimera i els humans poden lluitar sense por d'infectar-se. Comença la darrera marxa de la humanitat per la supervivència.

Si la narrativa s'ha potenciat, ha passat el mateix amb l'apartat gràfic del joc. I és que ens trobem amb el millor joc de la trilogia, gràficament parlant. El canvi més aparent és la millora en la il·luminació, ara podrem apreciar efectes de llum volumètrics a fars i bombetes, jocs de llums i ombres amb un contrast sorprenent i refraccions en els diferents materials que doten el conjunt d'un aspecte fantàstic, que ajuda a crear diferents atmosferes amb gran realisme. Efectes de partícules per a les explosions, pluja, neu, pols en suspensió dins de les cambres, fulles seques arrossegades pel vent, els efectes visuals de les armes, la decoració de les cases, els mobles... Tot ha estat recreat amb gran detall, se'ns ofereixen uns escenaris rics en detalls i agradables a la vista. Ens descobrirem en molts moments admirant els molts detalls que conté una determinada estança: els quadres, les fotografies, etcètera, objectes quotidians que contribueixen a conformar la imatge de com era la vida a la terra abans de l'atac de les quimeres. Lamentablement, però, la interactivitat amb els entorns és molt limitada, els objectes destruïbles es poden comptar amb els dits d'una mà i l'efecte de les batalles sobre els decorats és mínim; no podem trencar finestres, ni portes, ni làmpades, per exemple. Ens sembla un aspecte a millorar, aquest.

El to del joc és molt més obscur que els anteriors, en els que l'estètica era militar, bèl·lica. En aquesta ocasió s'ha optat per oferir una visió apocalíptica del món, podrem veure cases, camps i grans ciutats completament arrasats i deserts, sota el domini absolut de les quimeres. En ocasions tot plegat ens recordarà, salvant les distàncies, al que vam veure a FallOut 3. Valorem aquest canvi com un encert i es revela com una tria molt necessària i efectiva per a poder representar adequadament la desesperança que viuen els protagonistes davant de la seva aparentment consumada derrota. Enrere queden aquelles escenes en les que lluitàvem colze a colze amb els nostres aliats en grans batalles per a superar l'embat de les quimeres. Aquí els únics personatges amb els qui ens creuerem seran els oprimits supervivents d'algun poble aïllat o els cadàvers dels antics soldats de la SRPA, repartits per totes les localitzacions. De vegades, fins i tot, tindrem la sensació d'estar als comandaments d'un joc de terror, en el que l'excel·lent ambientació, tant gràfica com sonora, ens obligarà a estar alerta de qualsevol mínim moviment a tots els racons de la pantalla.

El disseny de nivells del joc és un dels seus punts forts. La campanya per a un jugador consta de vint episodis, repartits en vàries localitzacions, minuciosament detallades i que presenten una distància de dibuixat prou elevada, amb molts elements en moviment, efectes climatològics, enemics arreu... I tot plegat a una velocitat de reproducció d'imatges completament estable de 30 quadres per segon. I és que el motor gràfic és sòlid com una roca, molts cops representa en pantalla escenes realment espectaculars (els Goliat al riu, per exemple) sense presentar cap caiguda en la taxa de renderització de fotogrames. És cert que en alguns moments determinats podrem apreciar dents de serra en algun objecte i alguna o altra textura menys nítida que no ho són la majoria, però es tracta de trets que no arriben, en absolut, a desmerèixer el notable acabat tècnic del conjunt.

Resistance 3 torna a la base jugable que va debutar a Fall o Man, tot i que amb millores sensibles. Segueix essent un joc lineal (ens dirigim a un destí fixat), però això no significa pas que no puguem escollir com hi arribarem. Alguns dels mapes són realment enormes, podem triar per quins camins avancem, cosa que dóna certa sensació de llibertat i ens deixa el marge suficient per a planificar les nostres tàctiques d'atac. Els escenaris han crescut en mida i possibilitats, en general, serà opció de cadascú decidir encarar els enemics donant satisfacció al dit que prem el gatell i fent bon ús de l'arsenal que tindrem a la nostra disposició o si, per contra, val més prendre una actitud més tàctica, intentant envoltar l'enemic per a soprendre'l atacant amb un ganivet per l'esquena i mirant d'evitar enfrontaments massa oberts. És perfectament possible superar moltes de les àrees essent sigilosos, el joc ofereix aquesta possibilitat, tot i que tard o d'hora haurem de veure'ns les cares amb l'enemic i no sempre podrem defugir les escaramusses. Al capdavall els senyals d'identitat són clars, Resistance 3 és, inequívocament, un joc d'acció; no ens enganyem.

Convé aclarir, tanmateix, que la possibilitat afegida d'optar pel sigil ens ajudarà en més d'un moment a salvar la pell quan ens toqui mesurar les nostres forces davant de veritables hordes de quimeres, sobretot si tenim en compte dos factors determinants: El primer és la tornada de les farmacioles, el segon és la millora més que apreciable de la intel·ligència artificial de les quimeres, que ens faran passar per més d'un tràngol, especialment en els modes de dificultat més elevada. Haurem d'aprofitar sempre que ens sigui possible l'oportunitat de passar inadvertits, tant si és perquè la nostra vida penja d'un fil com si és perquè correm el risc que se'ns exhaureixi la munició enmig de l'assalt interminable d'escamots d'enemics armats fins les dents. És perfectament possible quedar-se desarmat davant d'un enfrontament directe amb les forces quimera, sobretot en punts determinats del joc, en els que el nombre d'enemics és aclaparador. És llavors que haurem de posar en pràctica tot el que sabem per a sortir amb vida del setge enemic, cercant cobertures i no oblidant de guarir-nos amb regularitat amb les farmacioles que els enemics més poderosos alliberen en ser abatuts.

En aquestes situacions haurem de tenir una cura especial, ja que la intel·ligència artificial és especialment eficient en combat, és molt capaç de trobar els flancs més adequats per a pressionar i això farà sovint que ens veiem atacats per la rereguarda. Les quimeres posaran en pràctica tècniques d'atac en equip, dispararan des de fronts diferents mentre es cobreixen amb objectes de l'escenari i mentre protegeixen les unitats més pesades i amb major potència de foc posicionaran els franctiradors al nostre darrere... Un gran treball per part d'Insomniac que farà que tots els enfrontaments resultin realment entretinguts i que, en no poques ocasions, es converteixin en un veritable repte. Destaquem, també, el gran disseny de cadascuna de les espècies de quimeres, molt detallades, tant les quimeres robòtiques, com les militars, com les salvatges. Aquestes darreres, precisament, sovint es convertiran en els gegantins i espectaculars caps de final de fase.

Afortunadament, tenim a la nostra disposició un arsenal variat i amb potència de foc suficient per a tombar un Enviduador, una espècie d'aràcni furiós de més de dotze metres d'alçada. Com al principi d'aquesta anàlisi apuntàvem, la saga Resistance basa gran part de la seva jugabilitat en les armes, justament. En aquest tercer episodi s'ha dut aquest apartat encara un pas més enllà, oferint-nos una altra de les possibilitats vistes a la saga de Ratchet i el seu robot inseparable: les evolucions en les armes, que aniran millorant a mesura que anem emprant-les i eliminant enemics fent-ne ús, evolucionant, tal i com ho feien als jocs de plataformes esmentats. D'aquesta manera anirem desbloquejant més potència de foc, trets secundaris devastadors, munició explosiva, incendiària, mires telescòpiques... La llista de millores és àmplia i farà que les forces de les quimeres i les del nostre personatge tendeixin a equilibrar-se. Entre les armes que anirem recollint al llarg del joc es troben el mític Bullseye, la clàssica escopeta, un rifle de franctirador, un llançamíssils, o d'altres de menys habituals però molt més divertides de fer servir, com el Màgnum amb bales explosives, el raig congelador, o una escopeta que projecta gas infecciós. També disposarem de diverses menes de granades, tot i que aquestes no patiran cap mena de canvi durant el joc. En definitiva, unes armes divertides de fer servir, com dèiem, que responen amb una precisió total als comandaments del DualShock 3, però que també haurem d'escollir sàviament en cada situació, si volem sortir victoriosos de les trifurques en les que ens veurem immersos.

L'apartat sonor està a l'alçada de la resta d'apartats del joc. La composicó musical de Boris Salchow, responsable també de la banda sonora original de Resistance 2, s'adapta al guió a la perfecció, es torna melancòlica, intimista, molt d'acord amb l'odissea personal de Capelli. Queda lluny, per tant de l'estil bèl·lico-militar del seu treball anterior. Els efectes de so resulten, senzillament, increïbles. L'experiència viscuda amb uns auriculars Dolby Digital i el mode Dolby Pro Logic II activat, és simplement espectacular. El so de la fusta en cruixir sota els nostres peus, el rugit dels motors de les naus de transport de tropes, els xiscles de les quimeres salvatges, el so del vent a través dels carrers deserts, les armes en disparar i els cossos de les quimeres desplegant-se pel terreny de batalla... Tot resulta magnífic, perfectament recreat, i ajuda a submergir-se en l'ambientació d'una manera immillorable.

El joc ve doblat completament al castellà. Si bé el doblatge no resulta particularment destacable, sí que compleix amb solvència la seva funció i no desentona pas en cap moment. Mereixen especial menció els dobladors principals, que fan un gran treball, especialment a les breus escenes cinemàtiques que ens guiaran durant tota la història. No podem dir el mateix, en canvi, d'alguns personatges secundaris, en els que sembla que no s'ha posat la mateixa atenció. La sincronització labial també és un aspecte a millorar, la boca dels personatges i el so no sempre van sincronitzats. Sense que aquesta desincronització arribi pas a ser exagerada, sí que en ocasions pot resultar una mica molesta.

Resistance 3 ofereix per primer cop a la franquícia la possibilitat de jugar tota la campanya en companyia d'un amic, sigui a través d'internet o bé en mode local a pantalla partida. En el mode cooperatiu offline la pantalla es partirà de forma horitzontal, deixant uns petits marges als costats que empetiteixen lleugerament l'àrea de visiualització que mostra el joc. Possiblement això sigui una manera d'optimitzar recursos i poder mostrar tot el poder gràfic de Resistance 3 sense que el joc pateixi alentiments constants, però el cert és que l'àrea de visió resulta reduïda i pot ser que tinguem problemes en enfrontar-nos a les parts més difícils del joc. De manera que l'ideal per a gaudir del mode cooperatiu és jugar-lo online, per a poder visualitzar el joc a pantalla completa. Lamentablement, però, Resistance 3 és un dels primers jocs que incorporen el polèmic “Network Pass”, un codi que haurem d'introduir en instal·lar el joc i que ens donarà accés a les opcions online. Sony no ens ha facilitat aquest codi amb la còpia del joc que ens ha fet arribar, de manera que, desgraciadament, no hem pogut provar el mode multijugador i no podem completar com cal aquesta anàlisi, us demanem disculpes.

A excepció d'aquest apartat, que no podem valorar positivament, Resistance 3 ofereix multitud d'opcions perquè jugar en solitari -que és, de fet, la modalitat principal- pagui molt la pena. Una campanya repartida en un total de vint episodis i que trigarem una mitjana de deu o dotze hores en completar, quatre modes de dificultat, coronats per un Mode Sobrehumà de dificultat delirant, múltiples maneres d'enfrontar cada missió (cosa que fa el joc molt rejugable), extres en forma de documentals i dissenys conceptuals que aconseguirem desbloquejar a mesura que guanyem trofeus... Si a tot això hi afegim el mode multijugador a pantalla partida, la veritat és que tenim un joc en el que difícilment es troba a faltar el mode online en cap moment, per molt que de ben segur deu ser tan divertit com en les entregues anteriors de la franquícia. Com ve essent ja habitual en els darrers títols de Sony, el joc és completament compatible amb televisors 3D estereoscòpics i amb el sensor de moviment PlayStation Move.

En definitiva, Resistance 3 ens ofereix un final de trilogia perfecte, que no decebrà cap seguidor de la saga Resistance en particular ni als fans dels FPS en general. Un imprescindible dins del catàleg de jocs exclusius de Playstation 3 i un títol divertit, visualment excel·lent i amb multitud d'extres i de modes de joc, que ens mantindrà davant del televisor durant hores. Els seus trets més destacables, les armes, la IA, el disseny de nivells i la història que hi ha rere Joseph Capelli, que faran que jugar resulti molt entretingut i intens, i que la primera vegada que completem la campanya la història se'ns quedi gravada a la ment i que enregistrem molts moments a la retina. Totalment recomanable.

El millor

• Tècnicament llueix a gran nivell, tant en l'apartat gràfic com en el sonor.
• Les armes: divertides, eficients i molt variades.
• La millora en la intel·ligència artificial de les quimeres.
• El disseny de nivells. Excel·lent.
• Divertit en tot moment, del principi fins al final i sense decaure en cap moment.

El pitjor

• La sincronització labial falla massa.
• Algunes dents de serra i algunes textures que són menys nítides que la mitjana del conjunt.
• Falta d'expressivitat facial en alguns personatges
• El Network Pass.

"Resistance es converteix per mèrits propis en la millor entrega de la saga, un dels grans jocs d'acció en primera persona de l'any i un final de trilogia satisfactori per a aquesta aventura en contra de les quimeres. Veurem un nou capítol de la saga en un futur? Des d'Ara VaDeJocs no ho descartem, i esperem que així sigui". Iván Rodríguez (Àvila, 1983), és tècnic de sistemes i aficionat als videojocs i al heavy metal.

Comenta-ho al fòrum