Anàlisi: Moto GP 10/11

Una nova entrega del simulador/arcade del mundial de Motociclisme arriba per a saciar les nostres ganes de dominar les dues rodes, i ens brinda la possibilitat de batre'ns en duel amb les actuals figures del món del motociclisme, com Lorenzo, Pedrosa, Marquez o Rossi.

Versió analitzada: Xbox 360.

Gènere: Arcade/Simulació de conducció de motocicletes. Desenvolupat per: Monumental Games. Distribuït per: Capcom. També disponible a: PlayStation 3.

Les versions anteriors del joc, amb llicència de Capcom, havien estat desenvolupades per l'estudi Milestone, molt conegut per la seva saga d'SBK, però des de la temporada passada, l'encàrrec de desenvolupar les noves entregues de MotoGP ha recaigut sobre Monumental Games, que ha anat introduint millores, que procedim a analitzar seguidament. Convé destacar que si hi ha un rival per a MotoGP aquest no és altre que SBK. I podríem dir que és l'únic rival, de fet, per a la franquícia de Capcom, i això també és un greu problema, ja que quan la competència no és excessiva els estudis no senten que els calgui millorar significativament els seus productes. Amb tot, cal dir que Monumental està fent passos ferms per a perfeccionar el joc, tot i que els afeccionats a la saga desitjaríem que els canvis s'esdevinguessin amb major celeritat.

Potser la principal diferència amb la versió anterior és la definició del títol, que es vol acostar més al terreny de la simulació, amb diferents graus de proximitat, i allunyar-se de la vessant arcade. La simulació s'ha millorat, la primera evidència és la similitud dels temps marcats en el joc i els que marquen els grans pilots del mundial, que són força similars.

Probablement, qualsevol bon afeccionat als jocs de motor posseirà un bon volant per a fer l'experiència de la conducció encara més real. I aquí és on trobem el primer problema greu: No existeix un comandament específic per a que puguem sentir a les nostres mans de manera adequada la veracitat de la simulació dels jocs de motociclisme. En el comandament usual, tot i que els gatells de la Xbox 360 són prou ergodinàmics, trobem a faltar les sensacions de la conducció en cada frenada, en cada revolt, i en cada acceleració. No sentim inèrcies, no sentim forces, no sentim resistències. En resum, no sentim res en les nostres mans. I si greu és tot això, més greu encara és la falta de force feedback, com a mínim en el comandament, que ens transmeti una vibració quan anem clavats de frens, o si accelerem amb més passió del que caldria al sortir d'un revolt. Res.

Deixant de banda aquest aspecte, la simulació sembla haver guanyat protagonisme respecte d'entregues anteriors. Com acostuma a passar, podrem configurar les ajudes a la conducció, com la gestió dels frens anteriors/posteriors, replegament, anti-wheelie, control de tracció, etcètera, per a ajustar-los al nivell de simulació que vulguem. Els nivells més bàsics, són força senzills, però podem assegurar-vos que sense cap mena d'assistència a la conducció portar una MotoGP amb el comandament és molt i molt complicat, encara resulta molt més difícil intentar seguir el ritme del grup. I millor no fer referència a les condicions de sòl moll, quan portar la moto esdevé una tasca gairebé impossible.

Amb una configuració d'assistència a la conducció mitjana podrem veure com clavem frens abans d'arribar a certs revolts, i caldrà ser molt fi amb els gallets per a sortir-ne sense derrapar. Notarem el pes de la moto i caldrà tenir-lo en compte per a millorar els nostres temps i els temps de pas de cada sector. I en cursa ens tocarà tapar forats i aprofitar-nos del rebuf per a assolir millors posicions.

Visualment, el joc es troba entre la simulació i els arcade, és a dir que l'asfalt de la pista està molt cuidat i fins i tot en cert circuits trobarem sotracs que caldrà tenir molt en compte per a no caure. Els entorns, en canvi, les grades i tot allò que ens envolta... Tot plegat té un aspecte de "somni", amb una capa de difuminat que els fan poc realistes. Cal sumar també la poca gràcia de les càmeres que podem triar -la posterior, la posterior-allunyada, i una en el propi casc. Les dues primeres són força típiques però no ens permeten de submergir-nos en la cursa totalment, i la tercera, una novetat, no està del tot afinada i en moltes ocasions no ens deixa veure la pista ni el següent revolt amb la claredat que caldria. Un punt que caldria revisar, doncs, és l'ajustament de les càmeres de control.

Això sí, el gran encert visual és la immensa sensació de velocitat que ens transmet el joc, sigui quina sigui la càmera escollida. Arribar a fons a final de recta impressiona i per moltes vegades que haguem traçat el revolt sempre ens semblarà que serà impossible frenar la moto a aquella velocitat infernal. Impressionant!

L'apartat acústic del joc és correcte, prou notable en els efectes de les motos. La música ambient acompanya adequadament, la música dels menús també compleix, però els efectes de so són molt notables, molt aconseguits, i si som fans de les motos segur que podrem reconèixer la particular melodia dels motors de les MotoGP, tant en accelerar com a l'anar a fons, com en els moments de la frenada. Un encert.

Entrant en el joc, hi trobem els típics modes de Campionat del món, on podrem triar el pilot al que volem portar de les 3 categories disponibles, i competir per aconseguir el campionat. Un mode molt interessant i addictiu, però que és decebedor en un primer moment, quan trobem Marc Márquez encara competint a la categoria de 125cc, o Rossi encara amb la Yamaha. Sí, els pilots i equips són els de la temporada anterior. Com pot ser, això, si el joc és diu MotoGP 10/11? Doncs perquè l'actualització d'aquesta temporada arribarà en format DLC gratuït a l'estiu. Bona jugada! Potser serà un bon motiu per a molts, per a repescar el joc, i tornar-s'hi a posar.

El mode més interessant, com és habitual en aquests jocs és el Mode Història, en el que ens crearem el nostre pilot, i començarem des de zero. Primer en la categoria de 125cc, i segons els nostres resultats, anirem aconseguint prestigi que ens permeti rebre ofertes per a canviar d'equip i fins i tot de categoria. Ens avaluaran tant els entrenaments com la classificació i la cursa, i ens concediran punts positius per fer traçades correctes, per treure partit del rebuf, o per fer seccions netes, i ens trauran punts per xocar o sortir-nos del traçat. Al final de cada sessió se'ns avaluarà amb una nota, i al final del GP amb la nota final, que ens sumarà prestigi en proporció. Per tant, si voleu arribar ràpid a MotoGP, us aconsellem que feu les traçades netes i eviteu els xocs, per a aconseguir una "A" i sumar prestigi a marxes forçades.

Aaquest mode resulta força entretingut, però potser la implementació de la gestió de la història no és la més encertada. Serà necessari contractar enginyers, caps de premsa i d'altres membres per al nostre equip. Ens caldrà preveure modificacions i evolucions de la moto, però tot això és poc controlable, i força obscur, haurem de limitar-nos, tot just, a acceptar el camí marcat pel joc. Tot i així, el "Mode Història" és el que més suc té, i el que més hores de diversió ens pot aportar. Probablement caldria centrar el desenvolupament de les properes versions en la millora d'aquest mode, especialment en la gestió del propi projecte.

El mode multijugador, imprescindible en aquests temps, és força discret, destaquem la possibilitat de fer curses a pantalla dividida fent parella amb un company, i competir contra dinou adversaris, tot plegat amb una agilitat de recursos admirable. La resta, poques opcions, i poques partides. Un cop entrem en una partida i tothom està preparat, se'ns demanarà que triem circuit, voltes i meteorologia mitjançant un sistema de votacions, com ja hem vist en altres títols. En resum, poca originalitat, i una opció que sembla estar posada perquè és obligació en aquests temps, però a la que no ens sembla que s'hagi dedicat especial atenció.

Lamentablement, els fanàtics del motor que cerquin un joc que traslladi de manera versemblant i fidedigna l'emoció i el realisme de les curses de MotoGP a una consola no tenen massa opcions entre les que triar, de manera que els qui vulguin satisfer el neguit d'emular els ídols de les dues rodes hauran de conformar-se amb MotoGP 10/11. Des d'aquestes ratlles no podem deixar de reivindicar per a les motocicletes la mateixa atenció que s'ha dispensat dins del món dels videojocs als vehicles de quatre rodes. Seguim esperant que algun dia arribi el Forza Motorsport del motociclisme.

El millor

• La sensació de velocitat
• Els efectes de so
• Resulta un arcade addictiu
• El mode Història

El pitjor

• No acaba de ser prou acurat com a simulador
• Mode multijugador
• Feedback físic

"MotoGP 10/11 és un joc entretingut, visualment atractiu, i amb certes dosis d'addició, si busques un arcade de motos, però si el que vols és un simulador, aquest no hauria d'ésser l'escollit". Sobre l'autor: Patxi Castillo. Afeccionat a la F-1, i en general a totes les competicions de quatre rodes en circuit. També l'apassionen la tecnologia i els videojocs, especialment els jocs de simulació de conducció. Redactor en cap de Motor.cat, i responsable del departament tècnic d'una empresa de Telecomunicacions.