Anàlisi: The Legend of Zelda A Link Between Two Worlds

Zoom

Quasi Més de vint anys després del que per a molts és la millor entrega de The Legend of Zelda, a Link to the Past, Nintendo es mulla oferint-nos una seqüela espiritual que manté aquell sabor clàssic tot implementant-hi un seguit d'innovacions que van com anell al dit al ja majestuós catàleg de Nintendo 3DS.

Zoom

Versions analitzades: Nintendo 3DS.

Gènere:Rol, Acció, Aventures.

Desenvolupat per:Nintendo

Distribuït per:Nintendo

PEGI:7.

Zoom

MARC ARCAS | Barcelona

Poques sagues han mantingut un nivell de qualitat tant elevat al llarg de les seves entregues com The Legend of Zelda. Després de dècades, generacions i entregues, les aventures de Link segueixen sorprenent tothom gràcies a la magistral combinació entre innovació i conceptes clàssics que no varien però adaptats als nous temps. En aquesta ocasió Nintendo ens deixa bocabadats amb un títol anunciat i llançat a la velocitat del llamp, com si intentessin evitar que assimilem la magnitud real que comporta posar les grapes al damunt d'un clàssic tant apreciat.

Per començar, l'entrega no destaca per sobre de les demés. De fet, la base és la mateixa que la de la gran majoria dels jocs de la saga però amb petites variacions que serveixen com a magistral excusa per oferir noves experiències jugables, que al cap i a la fi és el més important. En aquest cas els fets transcorren generacions després del que es va explicar a A Link to the Past, en la mateixa terra d'Hyrule, en la qual un llegendari heroi va salvar a tothom de les urpes del malvat Ganon i set savis s'encarregaven de mantenir-lo en la foscor perquè no tornés a reeixir. Però segles després els fet donen un tomb radical i vells fantasmes tornen a aparèixer.

Zoom

Tot comença com sempre, amb un jove i sapastre Link que es desperta de males maneres després de tenir un malson premonitori, somni que es va acomplint a mesura que avancem en el joc. El cas és que un bruixot anomenat Yuga vol trobar els descendents dels set savis per empresonar-los i així trencar el vincle que manté Ganon adormit. La curiosa manera que té Yuga de treure's l'enemic del davant és amb un encanteri que converteix la gent en dibuixos. Així és com transforma els descendents dels set savis, amagant els seus llenços en diverses masmorres d'una terra anomenada Lorule, una mena de cara B d'Hyrule d'aspecte molt més ombrívol.

Evidentment, davant d'aquest panorama, i després d'un cúmul de successos, Link esdevé l'escollit per salvar el món dels malvats plans de Yuga. La gràcia de tot plegat és que a les primeres de canvi Yuga derrota Link, després el nostre protagonista desperta misteriosament a casa seva gràcies a Rovio (tranquils, res a veure amb els Angry Birds) un misteriós mercant que li atorga un braçalet que ens permetrà enganxar-nos a les parets tot convertint-nos en dibuix i permetent-nos d'arribar a llocs teòricament inaccessibles, a més de donar-nos accés a Lorule a través d'unes escletxes distribuïdes per l'escenari.

Zoom

Heus aquí cap a on arriba tot plegat. Ja tenim l'excusa plenament justificada per oferir-nos una de les experiències jugables més sorprenents i fresques del catàleg actual. La combinació entre les dues i les tres dimensions encaixa a la perfecció en cadascuna de les masmorres del joc i queda, a més, de luxe amb les capacitats visuals de Nintendo 3DS. A aquesta original nova habilitat del nostre heroi cal afegir-hi el típic ventall d'objectes que anirem adquirint al llarg de la història i que, a més d'ajudar-nos a liquidar els enemics, ens permetrà accedir a noves masmorres i desxifrar els enrevessats trencaclosques que entorpiran el nostre pas. Això converteix un mapejat de dimensions molt modestes en una autèntica caixa de sorpreses, molt més complex del que pugui semblar a primera cop d'ull i oferint, a més, una gran llibertat a l'hora de decidir el nostre proper pas.

Cadascuna de les masmorres en les quals ens haurem d'endinsar requereixen una habilitat en concret per avançar. Aquestes habilitats les adquirim amb els objectes que ens ven, o ens lloga, el mercader Rovio, o amb d'altres que ens proporcionen habilitats passives i mantenim per a tota la partida. Haurem de fer servir, per exemple, fletxes que activen mecanismes a distància, ganxos que mouen manetes o un martell per pitjar amb força alguns botons especials. L'inventari al qual tenim accés és nombrós i variat però afortunadament la pantalla tàctil ens ajuda a canviar d'un objecte a l'altre amb prou agilitat. De fet, la pantalla inferior de la dual de Nintendo ens mostra en tot moment el mapa d'Hyrule i de Lorule i ens permet, a més, marcar amb xinxetes aquells punts d'interès que vulguem assenyalar, cosa que resulta cada cop més important mentre avança la partida.

Zoom

Un dels aspectes més sorprenents del joc és la llibertat que ens ofereix i els importants beneficis que ens aporten els objectes aconseguits al completar els nombrosos desafiaments secundaris que ens anirem trobant. Aquest punt escau fantàsticament a un joc que, no ens n'oblidem, està dissenyat per a una portàtil. Si ens quedem encallats en una masmorra podem desconnectar intentar superar un altre entretingut desafiament o minijoc per aconseguir rupies. També és destacable la quantitat de punts per desar la partida -que ens serveixen també com a punt de transport automàtic per no haver de perdre el temps movent-nos constantment d'un lloc a l'altre.

El disseny de les masmorres està pensat per poder-les completar en poc temps, entre quinze i vint minuts, i sempre ens proporciona un punt d'extracció a través del qual podem accedir a l'entrada per desar la partida i després tornar-hi automàticament. Si bé és cert que és un servei pensat per a partides curtes des d'una portàtil, potser aquesta facilitat li treu una mica d'emoció. La sensació general és de que qualsevol jugador amb certa experiència no es trobarà amb gaires problemes per completar l'aventura.

Les situacions són variades i el disseny dels trencaclosques és prou innovador, però no cal trencar-s'hi gaire les banyes per superar-los. El mateix passa amb els enemics finals, que requereixen d'unes rutines rebuscades i fins i tot divertides per derrotar-los però que en comptades ocasions faran que ens estirem dels cabells. Això també suposa que la història es pugui completar una mica massa ràpid, tot i que si ens dediquem a esprémer totes les possibilitats la duració del joc és més que suficient.

Zoom

A nivell tècnic, de ben segur no esprem al màxim els circuits del maquinari però el desplegament visual del conjunt és, diguem-ne, agradable. Nintendo sempre mira de minimitzar les mancances gràfiques de les seves plataformes amb un disseny artístic absolutament impecable. La percepció final és el que compta. No calen grans resolucions ni textures realistes per gaudir d'una experiència visual enriquidora, i A Link Between to Worlds ho és. La limitada i rígida vista superior tampoc no ens impedeix de gaudir d'un entorn prou viu, acolorit i variat. A més, la profunditat que ens proporciona la tridimensionalitat aconsegueix un efecte molt convincent gràcies als diferents nivells d'alçada que es perceben des d'aquesta perspectiva.

La música és com sempre, brillant i farà les delícies dels melòmans afeccionats a les bandes sonores dels jocs de la franquícia. Melodies de diferents entregues de la saga es combinen per accentuar magistral els moments èpics, divertits o tristos.

Zoom

Aquest nivell sostingut d'excel·lència al que la saga ens té acostumats fa que ja suposem una qualitat superba en cadascuna de les entregues. El mèrit està en que aquesta exigència sostinguda no ha fet que els jocs de la sèrie deixin de sorprendre'ns i que gaudim de cada Zelda ben bé com si fos el primer, més encara quan apareix una seqüela tan especial com aquesta. The Legend of Zelda: A Link Between Two Worlds és una de les millors entregues portàtils de la saga que mai s'han produït. Només la simplicitat que implica fer un joc orientat per a una portàtil fa que no arribi al nivell de complexitat de les versions per a plataformes domèstiques.

En definitiva. Una altra joia per a la Nintendo 3DS, que ajuda a conformar un catàleg que de mica en mica s'ha perfilat per als bons afeccionats com a inabastable, fins i tot ruïnós per a alguns. A Link Between Two Worlds només peca d'una accessibilitat massa accentuada, és un pèl massa fàcil -tot i que això no impedeix que se'n pugui gaudir de totes maneres, bàsicament perquè no deixa de ser una autèntica meravella.

El millor

  • Barreja magistralment conceptes clàssics amb d'altres de més innovadors
  • Un apartat audiovisual preciós
  • Mapejat de mida justa i ple de sorpreses
  • Disseny brillant de masmorres i trencaclosques

El pitjor

  • Li manca un xic de dificultat per als més avesats a la saga
  • Cap possibilitat multijugador més enllà de les possibilitats d'Streetpass

Zoom

"Nintendo ha jugat amb foc i n'ha sortit fresca com una rosa. Una nova versió d'un clàssic amb un toc de genialitat modern que la convertirà en un clàssic atemporal".

Sobre l’autor: Marc Arcas (Barcelona, 1986), és llicenciat en Ciències Empresarials i postgraduat en Gestió de la Innovació a l’Empresa. Actualment treballa d'Ecommerce Manager.