Anàlisi: LG G3

Zoom

Tenim a les nostres mans el successor del que, sens dubte, va ser el telèfon mòbil que més ens va agradar l’any passat, l’LG G2. El nou G3 té per davant un enorme repte en igualar o superar un llistó que el G2 va deixar pels núvols. Veiem a continuació si la línia tan seriosa i competent iniciada per LG ha tingut continuïtat enguany.

Zoom

Fabricant: LG

Tipus de dispositiu: Telèfon mòbil.

Preu lliure: A partir de 490 €

Zoom

PERE MILLET | Barcelona

Aquestes són les especificacions més destacades del LG G3:

Dimensions: 146.3 x 74.6 x 8.9 mm.

Pes: 149 g.

Pantalla: LCD capacitiva True HD-IPS, 16M colors, 1440 x 2560, 5,5" amb Gorilla Glass 3.

Processador: Qualcomm Snapdragon 801 Quadcore 2.5 GHz Krait 400, GPU Adreno 330.

Memòria: 2 GB de RAM.

Emmagatzemament: 16 GB intern amb ranura per a targeta de memòria microSD.

Wi-Fi: Wi-Fi 802.11 a/b/g/n/ac, dual-band, DLNA, Wi-Fi Direct, Wi-Fi hotspot.

Càmera: principal de 13 MP amb doble flaix LED (dual-tone), capaç d'enregistrar vídeo a 2160p a 30 fps i secundària de 2,1 MP, capaç d’enregistrar vídeo de 1080p a 30fps.

Bateria: Li-Ion 3.000 mAh.

Sistema operatiu: Android 4.4.2. Kit Kat.

Altres: USB 2.0 amb SlimPort i suport USB Host, USB On-the-go, GPS amb suport AGPS i GLONASS, acceleròmetre, baròmetre, giroscopi, brúixola digital, sensor de proximitat i sensor de llum.

El disseny és força vistós, i en destaquem la gran quantitat de superfície que utilitza la pantalla de 5,5 polzades, cosa que fa que sigui un dels telèfons més ben aprofitats en aquest aspecte. A més a més, tal i com passava amb el G2, la fila de botons clàssics d’Android que en alguns terminals ocupen un espai físic en la part inferior del telèfon, aquí es mostren en pantalla i s’amaguen quan pertoca. Els materials són plàstics però amb aparença metàl·lica, una combinació prou encertada i elegant que accentua les diferències amb el model anterior, i intenta crear un estil propi, tot i que en el disseny en general són força semblants.Els acabats són lloables, i les sensacions excel·lents, gràcies l'arrodoniment de la part posterior, una lleugeresa que sobta i un grossor realment reduït. La portabilitat és probablement la millor que hem vist en un telèfon amb aquesta mida de pantalla, tota una fita aconseguida.Com en el G2, es manté l’innovadora ubicació dels botons d’encès i de volum a la part posterior del telèfon, un canvi al qual hom s’acostuma amb relativa rapidesa i que resulta prou còmode.

La pantalla té l'honor de ser la primera que ofereix una resolució més enllà del FullHD, concretament 1440 per 2560, similar o superior en número de píxels a la d’algunes de les tauletes més populars de la gamma alta -per exemple, la Nexus 10 amb 2560 x 1600 i pràcticament el doble de mida, o l’iPad Air, amb 1536 x 2048-. La pantalla és d'infart i ofereix una nitidesa vertaderament esparverant, fantàstica, però escrutant minuciosament, no ens atreviríem a dir que en l’ús quotidià d’Android, sigui més nítida que una FullHD. Això, per tant, no li treu mèrit de cap manera, però ens porta a pensar si val la pena un increment de resolució d'aquesta magnitud, amb el conseqüent increment de potència que requereix moure aquesta dosi extra de píxels. Més enllà de la resolució, tant les mides, com els colors –menys saturats que en altres marques-, el contrast o la ja esmentada nitidesa, són espectaculars i configuren una de les millors pantalles que hem pogut provar. I com passa en dispositius d'aquesta mena, aquest factor és força rellevant i condiciona positivament molts altres aspectes en l'ús diari.

Zoom

L'Android d'LG segueix tenint un bon equilibri entre funcionalitat i personalització, i té un funcionament del tot impecable. Segueix aportant funcions útils i originals, com per exemple el KnockOn, per despertar el telèfon amb una doble polsació a la pantalla, o el Knock Code, que permet desblocar el telèfon amb una combinació de pitjades en quatre punts de la pantalla. També podem destacar Smart Cleaning, que s’encarrega de vetllar per l’eliminació d’arxius innecessaris que facin incrementar el nostre espai d’emmagatzemament. Tenim les ja típiques opcions en gamma alta de control per gestos, operar el telèfon amb una mà, utilitzar dues aplicacions en pantalla, o les més infreqüents, com obrir una aplicació en una finestra que es pot redimensionar i arrossegar, o el mode convidat, que desblocant el telèfon amb una combinació diferent, mostra als coneguts una versió del telèfon amb la que poden interactuar, sense entrar en aplicacions sensibles a la privacitat com la galeria, correu, i qualsevol que vulguem definir com a tal. Hem pogut comprovar un petit increment de les aplicacions de sèrie preinstal·lades, també conegudes com a bloatware. Ens trobem un antivirus, la botiga d'aplicacions pròpia amb la que insisteixen tots els fabricants, un protector familiar de continguts, el temps, un centre de salut. Tot i això, afortunadament no arriba a alinear-se cap a tendències extremes, com per exemple, Samsung, i com us comentem, és un increment contingut. I a més a més, com ja hem comentat en altres ocasions, la solució a aquest afer és que en les versions més modernes d’Android -a partir de 4.2-, es poden desactivar aplicacions, un procés que requereix de root i les aplicacions adequades en versions anteriors.

Aprofundim ara en allò que comentàvem a l’inici sobre els botons d’Android, que aquí es presenten de manera virtual a la pantalla. Precisament aquesta característica permet que pugui configurar-se a gust de l’usuari, i afegir algun botó amb funcionalitat extra –finestra dual, finestra simple, mostrar notificacions i obrir nota-, i fins a un total de cinc simultanis, entre els quals ha d’haver els tres obligatoris d’endarrere, inici i aplicacions recents, que reemplaça el de menú segons les noves directives de Google. El teclat és completíssim , amb opcions ben interessants com la possibilitat de lliscar, temes, diccionaris, prediccions, canviar certes tecles de posició, redimensionar, en fi, a l'alçada de qualsevol oferta comercial. Ara bé, per alguna estranya raó, després d'haver configurat totes les opcions al nostre gust, el teclat ha patit un alentiment sobtat i mantingut –inclús després de tornar als ajustos inicials o reiniciar- que ens ha impossibilitat de gaudir d'una experiència d'usuari satisfactòria, malgrat sobre el paper teníem tots els avantatges. Hem provat de reactivar-lo posteriorment però l'alentiment persisteix i fa l'escriptura ràpida pràcticament impossible. Si us trobeu en aquesta situació, us recomanem SwiftKey, un teclat gratuït de tercers que solucionarà tots els vostres problemes.

La càmera de fotos ens ha agradat força: les fotografies són molt nítides, amb un tractament del soroll molt i molt bo, els colors són vius, l’HDR funciona de manera eficaç i aconseguim sempre un enfocament entre acceptable i òptim, llevat condicions molt crítiques, com es obvi.Hereta del G2 el sistema de nou punts d’enfocament en una escena, que tan bon resultat ens havia donat i que ens apropa a la manera de fer de les compactes o les rèflex. A més a més incorpora un publicitat mètode d’enfocament amb ajuda per làser –situat al costat de la càmera-, que ja usen precisament les càmeres compactes de fa temps i que és directament responsable dels bons resultats obtinguts. El seu funcionament es basa en crear una llum en situacions de foscor amb la que el sensor pugui detectar contrastos i fer possible l’enfocament. I pensem que és un encert dedicar-se a aquest aspecte, perquè l’enfocament és una de les deficiències més importants en les càmeres de mòbils actuals, i que marquen la diferència entre una fotografia vàlida i una que no ho és. La càmera ve equipada amb un mode ràfega ràpid i eficient, un post processament del focus, un mode panoràmic, la dual càmera per fer fotografies amb les dues càmeres alhora, a banda del ja esmentat HDR o la guia per veu. Les fotografies macro són un altre punt fort de la càmera, i és espectacular la precisió que aconsegueixen a ben poca distància del motiu. Si fem una revisió del mode vídeo ens adonem, decebuts, que no hi ha cap opció a configurar excepte la mida de sortida –UHD 2160p, FHD 1080p i HD 720p-, o un mode de càmera lenta a 720p i 120 quadres. Per no haver, ni tan sols hi ha la gravació a FullHD i 60 quadres que tant ens va agradar del G2. Això sí, els vídeos són també dignes de veure i d’admirar perquè el resultat és francament sensacional.En definitiva, la càmera és molt semblant a la del G2, mateixa resolució, mateixos punts forts: enfocament, tractament del soroll, macro, però afegint l’enfocament per làser i traient opcions en la gravació de vídeo.

Zoom

La capacitat de l’LG G3 com a reproductor multimèdia és excepcional, tant per l’ingent quantitat de còdexs i contenidors suportats, com per l’excel•lent suport per subtítols, o l’increïble experiència audiovisual que suposa gaudir d’una pel·lícula o sèrie. Entra de ple dintre del reduït cercle de virtuosos en el multimèdia, i pot ser un bon motiu per interessar-se per aquest telèfon. Així com dèiem anteriorment que en l’ús ordinari del telèfon no hem notat una millora amb aquesta resolució quadHD, si fem una ullada a algun vídeo enregistrat a aquesta resolució -encara que no és estàndard, ni possiblement ho serà perquè tot sembla apuntar a que el sector apostarà directament per 4K-, podem apreciar i meravellar-nos de la definició aclaparadora de la pantalla, que ofereix un detall mai vist que persisteix durant successives ampliacions. En aquest aspecte és pioner i amb diferències palpables en qualitat respecte de la resta. La qualitat d’àudio és excelsa, i a més a més tenim unes completes eines -alguna espectacular, com alterar els tons d'una cançó-, per a modificar-la al nostre gust.

Destaquem que tenim ràdio FM, LED de notificacions, SlimPort i port d’infrarojos que ens permet utilitzar el telèfon com a un comandament a distància amb una extensa gamma d’aparells i marques diferents. Aquests quatre punts no sempre s’oferten en altres models i pensem que són un afegit molt valuós a la comoditat i versatilitat en l’ús del telèfon, especialment els tres primers.

Zoom

La bateria s’ha mogut entre paràmetres més que acceptables, i ens pot durar amb molta seguretat més d’un dia amb un ús mitjà. I aquesta vegada podem tenir els avantatges d’una bateria extraïble, una remarcable millora respecte del G2.

L'LG G3 no ha suposat una revolució com va ser el G2, però segueix essent un terminal prèmium capdavanter, amb un poder de seducció enorme, gràcies, tal i com ens passava amb el G2, a la feina ben feta, a unes funcionalitats ben pensades i un acabat estudiat. En definitiva, un telèfon en el que, en general, es nota que no ha hagut espai per la improvisació. Pràcticament tot el que ens ofereix el G3 és espectacular, i és que una de les virtuts que té és que nivell de qualitat general és molt elevat. El disseny i les funcionalitats de gran part del telèfon són semblants al model anterior, inclús aquesta pantalla que incorpora, que és un prodigi de la tècnica, gran part de les vegades pot semblar-nos molt similar a la del G2. Potser precisament un dels retrets que se li pot fer a aquest model sigui una excessiva similitud respecte del seu predecessor, que desitgem que no suposi un cert acomodament de la marca entre els llorers –tot i que seran les vendes les que dictaran sentència, com sempre-. Altres aspectes a millorar són la retallada en les funcions de l’enregistrament de vídeo i solucionar els problemes que ens hem trobat amb el teclat. A canvi, s’ha escoltat als usuaris i s’ha habilitat una bateria extraïble i suport per a targetes microSD, dues mancances importants que han quedat pal·liades. LG tampoc s’ha volgut sumar al carro de les certificacions contra la pols i humitat, ni ha insistit molt amb el tema fitness, tal i com ha fet la majoria de la competència aquest any, però això per una banda l’ajuda a diferenciar-se i oferir una proposta per a aquells que no necessitin aquestes característiques, i per l’altre no li resta ni un àpex de lluentor a un telèfon mòbil pràcticament rodó. Esperem amb impaciència els nous projectes d’LG, sobretot si són tan engrescadors com aquesta línia de producte.

El millor

El pitjor

  • Disseny, comoditat i portabilitat.
  • Imatge i resolució de la pantalla.
  • Rendiment general i prestacions del telèfon.
  • Qualitat extraordinària en tots els aspectes multimèdia
  • Ràdio FM, SlimPort, LED de notificacions i port d’infrarojos.
  • Gravació de vídeo sense opcions de configuració.
  • Teclat molt complet però no usable si es tecleja mínimament ràpid, degut al pobre rendiment.
  • Sensació de poca innovació respecte del G2, més enllà de les especificacions.

Zoom

Molta expectació hi havia per veure com LG resoldria la successió del seu buc insígnia. Ara podem dir que han reeixit totalment, no amb tanta força però sí amb una bona continuïtat, un telèfon sòlid i amb un grau d’excel·lència gens comú que el col·loca, sens dubte i ja a aquestes alçades, entre els millors terminals de l’any, i es consolida ja com a tota una referència en el sector.

Pere MilletAgustí (Barcelona, 1973). Apassionat de la tecnologia i informàtic de professió, ha viscut en primera persona les revolucions dels darrers trenta anys: de l'Spectrum fins als smartphones, dels monitors de fòsfor verd a les pantalles LED, dels discos de 5"1/4 a les unitats USB i d'internet en mode text a la revolució de les xarxes socials. Actualment està absorbit per la telefonia mòbil.