Anàlisi: Fez

Les plataformes de descàrrega digital han esdevingut una part molt important en el sector del videojoc d’avui dia. Un apartat en el que hi proliferen projectes d’estudis de menor envergadura però que desprenen una creativitat i una originalitat a vegades difícil de trobar en videojocs amb un pressupost notablement superior. Aquest és el cas de Fez, un videojoc desenvolupat per un estudi canadenc, Polytron, format tan sols per un parell de persones, Phil Fish (dissenyador) i Renaud Bebard (programador). Durant els cinc anys, aproximadament, que ha dut el desenvolupament total del videojoc, Fez, ha despertat l’interès i l’atenció del gran públic. No és debades que ha estat guardonat amb diversos premis relacionats amb el seu disseny artístic, un apartat que, com veurem tot seguit, juga un paper central durant l’aventura.

Versió analitzada: Versió analitzada:Xbox 360.

Gènere: Plataformes.

Desenvolupat per:Polytron.Desenvolupat per:

Distribuït per: Microsoft,Trapdoor, PolytronDistribuït per: .

PEGI:3.PEGI:

Benvinguts a l’illa flotant, el paradís pixelat, i aparentment en dues dimensions, en el que viu Gomez, el nostre personatge. Diem "aparentment", perquè cinc minuts després d’iniciar-se l’aventura, un esdeveniment canviarà completament la perspectiva que té sobre el món el nostre petit i pixelat protagonista. Aquest esdeveniment que farà trontollar la naturalesa del món de Gomez és l’aparició de l’hexaedre i la seva posterior explosió, que escamparà els seus trossos en els més de cent cinquanta nivells que hi ha en total. Just en aquest moment se’ns atorga el fez. Cal dir que no es tracta d’una tercera dimensió real ja que els escenaris continuen tenint el mateix aspecte simple i elegant dels videojocs de 16 bits però si que ens permetrà girar, horitzontalment, l’escenari i jugar amb les altres tres cares dels nivells.

La possibilitat de jugar amb aquesta tercera dimensió juntament amb l’exquisit treball fet en el disseny dels nivells ens sorprendrà gratament. Tot i que la mecànica de joc pugui resultar simple (es podrien resumir les accions que Gomez és capaç d'executar en saltar, avançar, parlar, girar escenari i resoldre els constants trencaclosques), l’augment escalonat de la dificultat ens obligarà a esprémer cadascuna de les nostres neurones i a utilitzar mètodes realment creatius (hi ha un codi QR que hem de desxifrar utilitzant qualsevol lector de codis i que ens aportarà la clau per a resoldre un puzle, per exemple).

A més, no ens destorbarà cap mena de distracció ni estarem subjectes a cap limitació. No hi ha cap enemic a evitar o superar, no hi ha opció de morir (si saltem malament i “morim” reapareixerem en la darrera plataforma prèvia al salt), no se’ns limitarà per la mancança d’un accessori o eina, simplement ens hem de preocupar de recollir els trenta dos cubs repartits pel mapa (descomposts en vuit parts que formaran un cub major). Per cadascun d'aquests cubs hi ha un anti-cub que suposarà un grau superior de dificultat, en les 150 fases. Aquesta llibertat de moviment pot resultat confusa en certs moments, ja que saltarem per exemple, de l’illa flotant a una fàbrica, de la fàbrica a un bosc perdut o a una sala sense sortida, i tot sense cap mena de correlació exceptuant els cubs que cal cercar. Fez té una duració aproximada d’entre deu i quinze hores, segons la nostra implicació a l’hora de descobrir tots els secrets que s’hi amaguen.

L’aspecte del joc és una de les majors troballes i cal lloar l'originalitat i el gust estètic de Polytron, es nota una cura considerable, des del primer fins a l’últim píxel, per tal que tot tingui una aparença amistosa, nostàlgica i a la vegada actual. Els escenaris dels diferents nivells són el que fa més goig i compten amb un cicle de dia i nit que també afecta a la jugabilitat i a la resolució dels trencaclosques. El disseny artístic resulta d’allò més variat, com hem comentat anteriorment, la diversitat de nivells és elevada i tots transmeten vida d’una forma o una altra, ja sigui amb la presència de petits animalons que s'hi passegen, amb d'altres habitants del món de dues dimensions o amb efectes climatològics com la pluja o els llamps. Malauradament, hi ha alguns errors i salts durant els moments en el que es guarda el progrés del joc o mentre es canvia d’escenari.

La nostàlgia que el joc transmet no es limita tan sols a l’aspecte visual. El so i banda sonora ens brinden ecos de les millors partitures de jocs clàssics de generacions passades, destaca la perfecta sinergia entre gràfics i so. Per no tacar la banda sonora amb la veu dels personatges, els habitants d'aquest món pixel·lat es comuniquen fent ús d'0un idioma inintel·ligible, que ha estat traduït al castellà amb uns diàlegs divertits i originals, i és que l'humor és una constant de Fez, fins i tot en l'apartat sonor. El compositor, Rich Vreeland, ha sabut jugar molt bé el seu paper per tal d’oferir una banda sonora de contrastos, ara pausada, ara moguda, que per moments sembla antiga i de sobte sona moderna, plena d’estils diferenciats, molt diversa en el seu repertori, i constantment variant:No serà el mateix un escenari de nit que un escenari de dia, ni jugablement ni sonorament.

El millor

• Com d’intuïtiu resulta el control i canvi de perspectiva.
• El preu està molt ben ajustat.
• Una gran sinergia entre so i gràfics.
• Un aspecte visual antic i modern a la vegada.

El pitjor

• Cap al final del joc la dificultat augmenta a nivells realment elevats.

"Fez suposa un punt d’inflexió en el catàleg de la videoconsola Xbox 360 i reafirma, amb contundència, que un joc descarregable de 800 punts Microsoft, aproximadament 10€, pot desprendre una qualitat equiparable a les grans produccions de la indústria. Potser no destacarà tant en el panorama indie com ho han fet Braid o l’arxiconegut Minecraft però segur que enamorarà els usuaris que s'hi vulguin endinsar".