Anàlisi: FIFA Street (2012)

Torna la franquícia de futbol de carrer desprès de 4 anys d'absència. Camps petits, menys jugadors, porteries petites, esquemes tàctics bàsics, joc directe, ritme trepidant... Les primeres entregues eren entretingudes però poc ambicioses. Aquest cop EA Sports ha decidit apostar fort pel retorn del futbol en la seva essència. Ho haurà aconseguit? A la quarta va la vençuda?

Versió analitzada:Xbox 360. Versió analitzada:Xbox 360Gènere: Simulador de futbol. Desenvolupat per: EA Canada. .Distribuït per: Electronic Arts. També disponible a:PS3. Electronic ArtsTambé disponible a:PS3PEGI:

El primer que podríem valorar de FIFA Street és el seu propi títol. No porta un "4" al darrera, és a dir que tot i basar-se en el mateix concepte, EA vol començar des de zero. Des del primer instant ens adonem que no estem jugant a “un joc més de la franquícia”, sinó a quelcom diferent. Ja no estem parlant de jugadors que porten la pilota enganxada a la bota i que acumulen punts per fer uns xuts imparables, amb passades mil·limètriques. Estem davant d’un projecte molt més ambiciós. D’entrada, perquè la pilota ja no està cosida al jugador, perquè ja no hi ha xuts imparables ni “Gamebreakers” i perquè les passades requereixen més precisió, en especial les aèries, que ara ja no van al jugador sinó que són manuals. Aquells detalls propis dels arcadevan deixant pas a la simulació.

FIFA Street comença amb la creació del nostre jugador i del seu equip al qual podrem incorporar jugadors creats pels nostres amics (si heu provat la demo, podreu recuperar la progressió). L’editor és considerablement més senzill que no era a FIFA 12, presumiblement perquè es pretén que l’entrada al joc sigui més ràpida. Tot seguit, el més recomanable és passar al mode Tour mundial,que podrem completar sols o bé amb amics, en mode cooperatiu local.

Per tal de completar aquesta gira, haurem de jugar en diferents escenaris per passar a la següent fase d’un total de quatre. Si fem un equip català, per exemple, començarem el nostre periple en camps ubicats als Països Catalans (n'hi ha un ambientat en la Plaça Catalunya de Barcelona) jugant contra equips locals. En aquest punt caldria fer un incís, per comentar que ens ha sobtat la presència d’un equip amb el nom de “Boixos Nois”. No sembla gaire normal trobar que en un joc d’aquestes característiques aparegui un grup de seguidors radicals.

Tornant a la descripció, un cop avancem, passarem als reptes estatals, que ens donaran accés a la gira europea, per acabar jugant a camps d'arreu del món. Superar cada repte desbloquejarà diversos continguts, com ara equipament esportiu, camps, equips, o fins i tot podrem incorporar jugadors de l’equip rival. Disposarem de tres nivells de dificultat (bronze, plata i or), com més elevada sigui la dificultat, més premis obtindrem en avançar. En el cas dels tornejos, podrem escollir entre jugar contra la intel·ligència artificial o fer-ho contra rivals online. Tant si guanyem com sinó, rebrem punts d’experiència que podrem bescanviar per noves habilitats, i punts d’equip que ens faran escalar posicions a la classificació general. Un cop estiguem en els llocs capdavanters, podrem accedir a la següent fase, de manera que mai ens quedarem estancats si no en sortim vencedors, cosa que fa el joc més accessible per als jugadors novells. Aquesta modalitat, a més d’oferir hores de diversió, és un magnífic tast de tot els que ens ofereix el títol.

Per a que us feu una idea aquí teniu les diverses modalitats de partit que podreu disputar: -Límit de gols: Qui marqui abans un determinat nombre de gols, guanya. -Límit de temps: Qui marqui més gols durant el temps de partit, guanya. En cas d’empat hi haurà gol d’or. -Regats: Cada regat que fem al rival ens afegiran punts que s’acumularan a un marcador virtual, els regats senzills ens donaran 1 punt, els aeris 2 i passar la pilota per sota de les cames del rival 3. Per fer pujar aquests punts al marcador definitiu, haurem de marcar un gol (que ens donarà un punt addicional). Per contra, si rebem un gol, perdrem els punts del marcador virtual. En aquesta modalitat és clau obtenir prèviament alguns regats bàsics l’habilitat de defensar amb les cames juntes. -Filigranes: Els jugadors acumulen punts fent passades, regats, filigranes i bonificació per l’espectacularitat, i hauran de marcar per fer-los pujar al marcador. S’assembla a la modalitat de regats, però els punts aniran minvant si no marquem aviat. -Rei de la pista: Cada cop que un jugador marca, queda eliminat. Guanya el primer equip que aconsegueix eliminar tots els seus jugadors.

Només amb això FIFA Street ja té més profunditat que tot el que hem vist de la franquícia, i que la resta de jocs similars, però a més hem d’afegir altres variables que fan que cada matx requereixi un plantejament lleugerament diferent. Des de enfrontaments 2 contra 2 fins a 6 contra 6. Amb porter, sense porter. Pilota lleugera, normal, pesada. Porteries grans, allargades però poc altes, petites. Camps amb parets, sense paret, amb parets nomes en algunes zones. Sense faltes, amb faltes, amb reglament de futbol sala. Cada permutació afegeix nous reptes, cada camp té les seves pròpies superfícies i en conseqüència, la seva pròpia física.

Sembla que EA ha posat especial interès en les físiques del joc, per això ha utilitzat el mateix motor de col·lisions que a FIFA 12. En general el resultat és notable especialment en la conducció de la pilota on podrem regatejar amb el propi desplaçament del jugador i defensar amb el cos, cada situació tindrà un regat, però dominar-los tots és gairebé impossible, a més una mala tria pot comportar una pèrdua de pilota sense que el defensa hagi de fer res. Els atacs continuen tenint avantatge sobre les defenses, però ja no ho és d'una manera tan dramàtica. En jocs anteriors no hi havia terme mig: o el regat sortia perfecte, o la recuperava el defensa, però sempre estava obligat a entrar al jugador, cosa que el deixava en una posició vulnerable.

Amb el motor de col·lisions, el joc és més realista i l’atzar en forma de rebot, pot beneficiar tant als uns com als altres afegint dinamisme. L’únic inconvenient és que a FIFA Street el contacte entre jugadors és constant, i aquí és on s’aprecien certes mancances. Més d’un cop veurem una topada entre dos jugadors que acabaran a terra de manera exagerada, o que ensopeguen massa fàcilment. No és estem parlant d’una tònica general, però és especialment irritant quan un porter que surt a tapar al davanter i un defensa baixa a cobrir el forat xoquen, i van a terra deixant al davanter amb un gol mig fet o un porter al que li costa massa blocar una pilota al lateral de la porteria.

No és l’únic defecte que li hem trobat als porters. A tot el que hem comentat, cal sumar que les seves sortides de vegades són poc afortunades ja que la seva contundència és mínima i quan lluita una pilota dividida que està a punt de controlar un rival deixa la porteria mig buida en comptes de llençar-se per tapar el màxim d'espai possible. També veurem que moltes vegades controla amb el peu una pilota que fàcilment podria agafar amb les mans, no és excessivament molest perquè són situacions que es donen en el futbol de carrer (normalment el porter és un jugador de camp i no la toca gaire amb la mà), i per evitar incomptables pèrdues de temps.

L’apartat multijugador per internet (amb online pass) és una altre aspecte amb força marge de millora, especialment perquè tenint en compte les opcions que dona el joc, nomes podrem accedir a partits 5 contra 5, 6 contra 6 i futbol sala. Una limitació que no existeix en multijugador local. A més, nomes podrem jugar amb el nostre equip creat, res d’utilitzar equips desbloquejats o clubs ja existents. Es recomana doncs, que abans de llençar-vos a l’aventura de jugar en xarxa, agafeu una mica de rodatge a la gira mundial per fer un equip competitiu. Es podria pensar que en certa manera aliena als nous jugadors, però d'altre banda premia la varietat i a la llarga és més divertit jugar cada cop contra un rival diferent, que no pas repetir sempre Barça, Manchester United, Madrid, Inter i Chelsea.

Un altre inconvenient que ens trobarem jugant a Internet, seran els partits amb usuaris els molestos jugadors que no deixen anar la pilota fins que la perden. És especialment molest i poc podrem fer (això no és culpa del joc evidentment). D’altre banda, si juguem amb gent que entén que el futbol és un esport d’equip o directament cooperant amb una alineació formada per amics (cosa gairebé impossible a FIFA 12), compensa amb escreix, i la diversió estarà garantida. Les poques alternatives tàctiques que ofereix el joc és multipliquen si ens comuniquem amb els nostres companys, fent jugades d’autèntica fantasia i és amb tota seguretat, el moment on FIFA Street brilli amb tota la seva llum.

En l’aspecte sonor, hi ha detalls força remarcables. En absència d’un comentarista, seran els propis companys els qui posaran veu i ens marcaran la jugada en funció de la seva posició. De vegades ens demanaran la pilota a la banda, d’altres ens recomanaran acabar la jugada, que baixem a defensar, o comentaran l’espectacularitat de les jugades. A la llarga pot cansar, en qualsevol cas, és un bon afegit i de vegades ajuda a aclarir les idees quan no ho tenim gens clar. Per exemple, si l’equip et diu que xutis a porteria, i ho fas però falles no et sents tan culpable.

En quant a banda sonora, com ja és habitual, hi haurà una selecció de temes musicals. Sonaran durant els partits però no arriben a molestar ni tant sols si no sou gaire fans del hip-hop o de l’electrotecno. Funcionen molt bé com ambientació i el volum és regula segons la situació, durant el partit estarà en un segon terme.

A l’hora de valorar en conjunt no podem obviar les bones sensacions que transmet i que ens porten a la nostra infantesa, quan armats amb una pilota reclutàvem els nostres amics per anar a jugar al parc i enfrontar-nos a qualsevol que estigues ocupant el territori, o per representar d'una manera menys lamentable els partidets de costellada entre col·legues, ja sigui un parc, un gimnàs o un camp de futbol sala. FIFA Street assoleix la fita de captar l’esperit del futbol en la seva vessant més informal i lúdica com cap altre joc fins ara. Si teniu dubtes, la demostració disponible a Xbox Live i PSN és molt útil per mostrar com són els partits, i si l’estil de joc us agrada, però nomes representa una petita part del que pot oferir en la seva totalitat.

El millor

• Molts modes de joc i variables.

• Capta l’esperit del futbol de carrer.

• La modalitat “Tour Mundial”

• Accessible per als jugadors que no els agrada el FIFA tradicional.
• Fer un equip amb amics és una experiència fantàstica.

El pitjor

• No es poden fer lligues ni copes personalitzades.

• No aprofita la varietat que ofereix al mode online.

• La IA dels porters és molt millorable.
• La física en alguns moments no està a l’alçada.

"No estem parlant d'un joc perfecte, però els seus defectes no són prou notoris com per tirar per terra la bona feina feta. Estem davant d’un títol que suposa un salt

quantitatiu