Anàlisi: Crysis 3

Una nova saga s'acomiada d'aquesta generació en forma de trilogia. Crytek estableix un punt i final a un dels títols més mediàtics i sorprenents dels últims anys, conegut per la seva qualitat visual i valorat per una més que lloable jugabilitat. Però... és aquest l'acomiadament ideal per a Crysis?

Versions analitzades:Xbox360, Playstation 3 Versions analitzades:Gènere: FPS. Desenvolupat per: Crytek. Distribuït per: Electronic Arts. Distribuït per: També disponible a:PC PEGI:

MARC ARCAS | Barcelona

Nascut per demostrar al món les bondats dels seus creadors en matèria gràfica, Crysis ha esdevingut un referent absolut, un d'aquests jocs capaços d'establir, per si sol, un abans i un després en el calendari de tot jugador. La primera entrega va transcórrer en una espessa i detallada jungla, limitada per una aigua d'allò més versemblant, convertida en un camp de batalla ple d'espectaculars explosions i emboscades que permetien al jugador de sentir-se al bell mig de l'acció. No sense aturar-se, de tant en tant, a contemplar les meravelloses textures de les plantes ol'hipnòticmoviment del mar.

L'apartat argumental era més que correcte, fins i tot per sobre de la mitjana, la jugabilitat no desentonava en absolut amb el conjunt. Ens trobàvem, doncs, davant d'un referent. A partir de llavors, desenes de jocs en primera persona van intentar imitar les bondats d'aquella bèstia, cosa que encara ara molt pocs són capaços d'igualar un grapat d'anys després. La tardor del 2011, quasi 4 anys després, va aparèixer la segona entrega de la sèrie, embolicada en una espirald'expectaciócom feia temps que no es recordava. La qualitat del joc seguia essent indiscutible, i la història continuava aquell primer episodi amb cert criteri i visualment el joc seguia essent espectacular, però llavors Crysis va perdre el factor sorpresa que l'havia fet gran. La principal novetat de Crysis 2 va recaure en el fet que Crysis apareixia, per primer cop, per a consoles de sobretaula i ho feia amb un més que digne resultat visual, tot i que es perdia gran part de l'extensió de la jungla en favor d'un molt més limitat entorn urbà.

Tot just ara acabem de rebre la tercera entrega que té com a objectiu tancar la història de Prophet i la seva lluita per salvar a la humanitat de les màquines Cell, que han aconseguit el control de l'energia del planeta. Sembla ser que, bàsicament aquest és l'objectiu que s'ha marcat Crytek (o Electronic Arts, que n'és ladistribuïdora) ja que en la resta d'apartats les novetats són molt més minses. El joc comença molt potent amb un parell d'escenes que posen la pell de gallina acompanyades d'una música orquestral que ens contagia les ganes de menjar-nos el món, però tot això es dilueix quan, ja amb el motor del joc, ens trobem amb una narració molt menys èpica acompanyada d'uns diàlegs que en certes ocasions resulten quasi pobres. Aquests punts àlgids de la historia es guarden llavors quasi per al final, quan tornem a tenir els pèls de punta.

El nivell visual del joc segueix impactant quasi com el primer dia però restant-li el factor sorpresa, ja que la millora respecte de l'anterior entrega no és prou palesa. En moltes ocasions les bondats visuals provoquen al jugador un estat d'incredulitat que ocasiona absurdes pèrdues d'atenció -o de temps, directament-quan contemplem els petits detalls que el joc ens regala. Tot i així, a mesura que avancem, aquest estat de sorpresa s'esfuma ja que ens trobem en un entorn bastant més limitat que no estem acostumats als jocs anteriors i, fins a cert punt, repetitiu. Si bé és cert que en l'últim quart de joc apareixen mapejats prou extensos i espectaculars. Cal dir que en videoconsoles l'acabat és prou convincent i meritori, però no perfecte. Eventualment apareixen textures en baixa qualitat i en l'horitzó acostuma a haver-hi polígons ballant. Tot i així no s'ha dedesmerèixer la feina lloable que l'equip de desenvolupament ha dut a terme amb un maquinari de 7 anys, situant Crysis 3 en l'actual sostre gràfic de la sobretaula.

Especial menció mereix un apartat sonor que eleva a l'excel·lència el desplegament tècnic del joc. El jugador gaudeix d'un superior nivelld'immersió, cosa especialment important quan parlem de jocs en primer persona. Jugar al Crysis amb uns bons auriculars completa una experiència una gran audiovisual gràcies a la definició i a la varietat de matisos de la qual fa gal·la aquesta entrega.

La jugabilitat manté les bondats d'entregues anteriors. Serà crucial saber dosificar la nostra energia per poder fer-nos invisibles, generar una armadura, córrer o saltar, tot en el moment adequat i sense comprometre les nostres futures accions. A més, amb l'afegidor d'una nova arma, un arc amb diversos tipus de munició que ens permetran de caçar els nostres enemics sigil·losament, fins i tot quan estem en mode invisible. Una arma d'origen primitiu que resulta especialment escaient en l'entorn urbà postapocalíptic en el qual està ambientada aquesta entrega, amb una barreja de jungla i ciutat que fa despertar els nostres instints més bàsics. L'arc és un bon afegit, tot i que potser acaba essent massa desequilibrant, ja que una bona gestió de la invisibilitat ens pot fer quasi invencibles, cosa que unida a la pobra intel·ligència artificial dels nostres enemics pot convertir el joc en un seguit d'assassinats amb un to més aviat còmic.

I és que, més enllà de tot el que hem comentat anteriorment i sobretot si tenim present el que hem vist anteriorment a la sèrie, hem de dir que el disseny dels escenaris del joc resulta un pèl mediocre i el desenvolupament és un xicarítmic, poc definit i mancat de personalitat. Molts nivells es poden superar fàcilment amb corredisses de punt a punt, simplement cal esbrinar el moment en el que podem reposar i recuperar l'energia per tornar a fer-nos invisibles. S'han perdut pel camí les opcions tàctiques de la segona entrega i l'acció ara és molt més confusa, lamentablement, quan ensdescobreixen els enemics tenen comportaments aleatoris i fins i tot incongruents.

Un altre punt fonamental del joc és el sigil, característica que ha pres massa importància gràcies a l'aparició de l'arc. En podem abusar i fer anar de bòlid els enemics cridant la seva atenció i aconseguint que s'exposin absurdament a una aniquilació segura. A més, molts d'ells tenen ulls biònics que els permeten de veure el nostre nas aparèixer entre els arbustos a quilòmetres de distància i saber de manera segura que som el seu objectiu.Al joc li manca, en definitiva, consistència i ritme per culpa d'errades més pròpies d'una entrega provisional.

La durada del joc és l'esperada, curta. En unes sis hores es pot liquidar el mode campanya sense gaires presses, amb els posteriors nivells de dificultat superior. El joc en línia manté la qualitat de la segona entrega i ens proposa com a principal novetat diversos modes de joc que estan funcionant prou bé entre la comunitat. Un d'ells, potser el més divertit, és el mode Caçador, en el qual hi haurà un grup de jugadors que hauran de sobreviure, els qui siguin enxampats es convertiran automàticament en caçador, cosa que redueix l'esperança de vida dels demés. Aquesta infraestructura en línia justifica de sobres la compra d'aquest títol, s'intueix un gran esforç a l'hora de millorar un concepte ja de prou diferenciat de la resta.

Que Crysis era molt més que façana era una afirmació molt fàcil d'argumentar, però en aquesta tercera entrega és molt més difícil de defensar. Un finaldescafeïnat de la que suposadament hauria d'haver estat la millor entrega de la saga fa que ens quedi un sabor agredolç. Certament la infraestructura en línia pot justificar la seva compra, però certament esperàvem molt més del mode campanya.

El millor

• Tècnicament impecable en PC, lloable en videoconsoles
• Mode en línia enriquidor i innovador
• Les noves armes

El pitjor

• Història poc convincent
• Disseny de mapes molt millorable
• Li manca un ritme definit
• Campanya curta

"El camí sembla fet a la inversa, Crysis s'ha anat desinflant fins arribar a un finald'estàndards acceptables, però del qual s'esperava molt més tenint en compte els precedents. La seva força es basa en un mode multijugador en línia fresc, complet i divertit". Sobre l’autor:Marc Arcas(Barcelona, 1986), és llicenciat en Ciències Empresarials i postgraduat en Gestió de la Innovació a l’Empresa.