Anàlisi: Battle: Los Angeles

Durant els últims anys hi ha hagut observacions d'ovnis, alguns s'ha provat que eren falsos i d'altres s'han intentat amagar com fos. Fins ara, tothom creia que estava segur assegut davant l'ordinador mentre llegia tranquil·lament Ara Vadejocs, però Battle: Los Angeles ha arribat en forma de malson, en el que els extraterrestres comencen a colonitzar la Terra de forma massiva. Només un grapat d'intrèpids marines, entre ells el nostre protagonista, els presenten una oposició que no s'esperaven.

Versió analitzada: PC Versió analitzada:

Gènere: Joc de trets en 1a persona

Desenvolupat per: Live Action Studios

Distribuït per: Konami

També disponible a: Xbox 360, PlayStation 3

PEGI: 16+. PEGI:

Una invasió total. Poques coses poden fer trontollar tant la raça humana com una invasió extraterrestre a gran escala. Criatures d'aspecte artròpode fusionats de manera gairebé simbiòtica amb màquines que els fan encara més letals assassinen tot el que troben al seu camí per motius que es desconeixen. Els marines però, no estan disposats a deixar avançar l'enemic, i s'obren pas a través de la ciutat de Los Angeles a empentes i rodolons, per a intentar rescatar els possibles supervivents que es refugien en una comissaria de policia.

L'argument del joc és molt similar al de la pel·lícula que li dóna nom, però amenitzat amb escenes intermèdies d'estil còmic, molt senzilles i fins i tot amb acabats amateur, que ens aniran introduint la història.

Battle: Los Angeles només té dues opcions destacables al menú inicial, que són el mode campanya i el d'objectes col·leccionables, des d'aquest darrer podem veure els models tridimensionals de la pel·lícula conforme els anem desbloquejant al joc.

Al mode campanya podrem escollir entre tres dificultats diferents, fàcil, normal i difícil. Cap d'aquestes tres dificultats suposa cap mena de problema, ja que comptarem amb munició pràcticament infinita, poc dany dels projectils enemics i armes pròpies molt efectives. En cada punt de control per on passem, aproximadament un cop cada dos o tres minuts, trobarem una capsa de municions, allà podrem omplir totes les reserves fins al capdamunt. De fet, en massa ocasions els enemics apareixeran quan estiguem al costat d'una d'aquestes capses, fet que ens permetrà anar llançant granades arreu de l'escenari mentre automàticament se'ns va recarregant la munició.

Un dels punts foscos del joc és la poca varietat d'armament i d'enemics, trets característics molt influenciats per la pel·lícula que representa, però almenys en les armes es podrien haver pres alguna llicència per a intentar augmentar la diversió del joc, i és que en total disposarem de quatre armes diferents; un rifle d'assalt, un de franctirador, un RPG (llançagranades) i granades, un arsenal que sembla insuficient si, com ens volen vendre, la invasió que el nostre planeta pateix és l'atac a major escala mai sofert per la humanitat.

D'enemics directament només n'hi ha d'un sol tipus, el que hi ha a la imatge de portada i també a la pel·lícula, amb aspecte d'insecte mecànic. Com a variació hi ha una espècie de torreta mòbil transportada per una d'aquestes criatures, que haurem de flanquejar per tal d'evitar el seu blindatge frontal i poder ferir directament al pilot. Finalment també hi haurà una nau no tripulada, que haurem d'abatre directament amb l'RPG, i en aquests moments també se'ns concedirà munició de míssils pràcticament il·limitada.

El joc és força monòton, massa basat en scripts (que són accions programades que s'activen quan passem per un lloc concret) que tampoc aporten res a la història ni milloren les nostres sensacions en jugar. El joc resulta molt i molt breu, la partida en nivell fàcil dura uns quaranta-cinc minuts, en mode difícil dura uns una hora i quart, i això si hi juguem per primera vegada. La intel·ligència artificial tant dels enemics com dels nostres aliats tampoc no ajuda massa a millorar el producte, veurem algun soldat que durà a terme accions absurdes. Per exemple, amagar-se darrere d'un cotxe en flames a punt d'esclatar, cosa que a ningú no se li acudiria que fos mai un bon mètode per a sobreviure.

També podrem apreciar diversos bugs (errors de programació), tant gràfics com sonors, ja sigui en forma de desaparició de l'arma equipada, de la repetició d'un so en concret (fins al punt que haurem de reiniciar el joc per a acabar amb el problema), o scripts que no s'activen quan toca, aleshores entrem en una espècie de buit i res no funciona com cal.

Més enllà dels errors que poden aparèixer durant l'aventura, gràficament Battle: LA és força correcte, considerant que es tracta d'un videojoc per descàrrega a baix preu. El que es pot valorar de forma més positiva són els efectes de les explosions, també amb recursos d'il·luminació prou interessants. La resta d'efectes es pot dir que simplement compleixen, però ni els models dels objectes ni dels personatges ni les seves animacions no acaben d'estar prou ben treballats.

Pel que fa al so, la música no té una presència gens destacada, de fet, només servirà d'ambientació, ja que la gran majoria de moments que viurem només ens acompanyarà un sol to amb cinc notes que aniran variant. Els sons dels trets, dels crits i les explosions tampoc destaquen en absolut.

El resultat del treball de Live Action Studios és un joc de trets creat únicament per als qui vulguin recordar l'argument de la pel·lícula, sense cap més pretensió que la de fer passar una estona entretinguda. Amb alguns efectes gràfics ben aconseguits per a ser un joc de descàrrega, fracassa especialment en la dificultat i en una mecànica de joc que facilita excessivament qualsevol acció.

El millor

• Alguns efectes, com les explosions, estan ben aconseguits.

El pitjor

• Molt, molt curt, entre tres quarts i cinc quarts de joc.
• Baixa dificultat.
• Poca varietat en armes, enemics i modes de joc.
• Ritme en ocasions massa lent per un joc d'acció.

"Tot i ser un producte de baix preu, aproximadament 10 euros de sortida, no compleix els requisits mínims com per a ser un joc mereixi prou consideració.". Comenta-ho al fòrum