CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Un toque de violencia

*** Direcció i guió: Jia Zhang Ke. 130 minuts. Xina (2013). Amb Jiang Wu, Meng Li, Lanshan Luo, Baoqiang Wang, Jiayi Zhang, Tao Zhao. Per a gurmets de la violència justificada i estilitzada

Jia Zhang Ke està a punt d’allargar més el braç que la màniga. L’esforç que fa a Un toque de violencia per convertir aquestes quatre històries creuades en un mapa al·legòric sobre els problemes morals i socials de la Xina contemporània es nota molt. Massa. Vol ser transcendent de manera massa descarada. Cadascun dels quatre relats (alguns de molt bons i d’altres més discrets) per si mateix ja conté tot el discurs que Zhang Ke vol desplegar: l’avenç del capitalisme al seu país genera nous malestars, noves incomoditats i noves tragèdies que, en molts casos, acaben de manera força violenta. La suma de totes aquestes trames, però, convida a pensar que el director de grandíssims títols com El món o Naturalesa morta ha volgut enfilar-se fins a l’obra mestra amb un excés de desfici. Però, tot i que potser es queda a mig camí, el retorn d’aquest cineasta a l’artifici de la ficció després de ficar el nas en el documental o les propostes més verité és motiu de celebració: no ha perdut l’estil cal·ligràfic tan absorbent que el capacita per treure bellesa d’un suïcidi o d’un assassinat a sang freda.