The east

P { margin-bottom: 0.21cm; } Brit Marling no és una rossa qualsevol. Va decidir no ser-ho quan va abandonar la seva feina a Goldman Sachs per descobrir món i, alhora, filmar-ho. Amb la motxilla a la mà, i al costat de Zal Batmanglij, va recórrer carreteres secundàries fins a arribar a Cuba. D'aquesta vida alternativa en van néixer Boxers and ballerina (2004) Another earth i Sound of my voice (totes dues del 2011), i aquesta The east , de nou amb Batmanglij. Encara hi ha més: Robert Reford es va fixar en ella per coprotagonizar The company you keep . No és casual. I és que Marling no ha volgut ser la típica rossa, però tampoc ha tancat les portes a l'altre Hollywood, el que fabrica pel·lícules des de les muntanyes de Park City, perquè The east és un producte 100% Sundance. Aquí Marling sembla haver bolcat les seves experiències de la seva vida alternativa a descriure un grup d'activistes à la Anonymous profundament sensibilitzats amb la deterioració del planeta. L'objectiu del col·lectiu són les grans corporacions que contaminen amb menyspreu la natura i les seves accions consisteixen a retornar a les empreses la seva pròpia medicina. Tenint en compte els temps que vivim, la premissa és molt atractiva. El desenvolupament de la trama, però, no és del tot satisfactori, perquè la pel·lícula trepitja una vegada i una altra un bon grapat de llocs comuns i no supera el retrat adolescent de la radicalització política. De fet, els protagonistes del film són tots fills de papà desitjosos de matar el pare, de venjar-se d'un món que no els accepta. Aquest és l'únic clarobscur d'un treball tan subversiu com un iogurt de maduixa. |