El somni del drac vermell

Simbolista. Potent. Delicat. També cínic. Lligat al cel i a la terra; connectat tant amb els seus ancestres com amb els fantasmes de neó de la modernitat. L'art contemporani xinès pren posicions sense vacil·lar dins del panorama internacional i ens revela com, a les sales d'art, als tallers dels districtes joves, una societat somia els seus monstres i les seves cuques de llum.

En repassem les seves claus amb motiu de l'exposició Pure views. Transformacions de l'art contemporani xinès (a l'Arts Santa Mònica fins al 28 de setembre), un passeig pels últims 30 anys d'art a la Xina de la mà de Lu Peng, director del museu MOCA de Chengdu.

DISSIDÈNCIA

"En una societat que restringeix les llibertats individuals i viola els drets humans, tot el que s'anomeni creatiu o independent és una pretensió", va dir una vegada Ai Weiwei, un dels artistes estrella de la Xina, en llibertat sota fiança des del 2011. I és que en l'actualitat a la Xina hi conviuen els artistes tolerats pel règim i els artistes perseguits, o ja a la diàspora, que intenten saltar-se la cotilla d'una censura que, encara que minvi progressivament, mai no se sap quan tornarà a actuar (controlant i tancant exposicions, ordenant detencions). No oblidem l'artista Liu Xia, la dona del premi Nobel de la pau Liu Xiaobo (a la presó), encara sota arrest domiciliari.

La política, els fets de Tiananmen i les imatges sexualment explícites estan estrictament prohibides, tot i que el règim últimament intenta rentar la seva imatge impulsant les manifestacions contemporànies amb museus i exposicions.

IUANS

La moneda xinesa s'ha avesat a tenir l'art com una de les seves inversions més importants. I no només això: en 30 anys el gegant asiàtic s'ha consolidat com el segon mercat artístic del món, ha avançat la Gran Bretanya i França i només se situa per darrere dels Estats Units. Les galeries més importants del món han obert delegacions a Pequín, que té un entramat propi de galeries, museus privats i col·leccionistes, i cinc artistes xinesos formen part del top ten internacional. El rècord, però, el va batre Zheng Fanzi, que va vendre una màscara per 9,7 milions de dòlars a un comprador anònim.

SIMBOLISME

L'art xinès actual viu amb especial intensitat la recerca de les seves arrels, interrompudes per la Revolució Cultural i la dictadura del realisme socialista (la recerca de la modernitat es va traduir a partir dels 70 en l'intent de recuperar la tradició, perseguida per burgesa).

Subtil, pregonament simbòlica, la seva plàstica observa especialment les manifestacions de l'esperit i la natura, i es mostra poc inclinada a abandonar la figuració per abraçar l'expressionisme abstracte, que és viscut més aviat com una sublimació de l'experiència, una oportunitat per a la meditació zen.

TINTA XINESA

Tradicionalment, la delicadesa xinesa s'ha traduït en el tractament artístic dels objectes que formen part de la vida quotidiana, i aquí hi té un paper fonamental el noble art de la cal·ligrafia. Des del segle IV, passant per la Dinastia Qing i fins al present, escriptura, pintura i poesia han estat unides per uns mateixos estris -la tinta, el pinzell- i principis estètics -el ritme, el traç, la intuïció del buit- connectats amb el taoisme.

VERMELL

La Revolució Maoista i el Llibre vermell de Mao van suposar una tabula rasa que, malgrat tot, ha influït poderosament els artistes de la Xina contemporània. L'empremta de la figuració realista, plena de pagesos i tractors i soldats, és una via oberta dins de l'art actual xinès i una de les seves icones més reconeixibles. Qui no ha vist els homenets calbs de Yue Minjun, sempre amb els ulls tancats, o els cartells de Wang Guangyi, en què les consignes polítiques s'han convertit en marques de gran consum?

'PURE VIEWS'

ARTS SANTA MÒNICA (BARCELONA)

Fins al 28 de setembre

www.artssantamonica.cat