Cultura 01/02/2013

"Els que vulguin alguna cançó que la demanin cridant"

Torna a Barcelona The Jon Spencer Blues explosion, que després de 20 anys encara és un dels grups més explosius del panorama musical. A més, tindran uns teloners de luxe, els vilanovins Tokyo Sex Destruction. Parlem per via telefònica amb un lacònic Jon spencer, líder de la banda, que és a la seva Nova York natal.

Hugo De Cominges
3 min
Els que vulguin alguna cançó que la demanin cridant

Per què heu triat Meat and bone [carn i os] com a títol del vostre nou disc?

Bé, es tracta d'un disc molt cru, en què només toca la banda, nosaltres tres. No tenim cap convidat. El so també és bastant cru i crec que el títol reflecteix la mena d'àlbum que és: de rock'n'roll molt energètic. També es refereix al tipus de música que fem i, finalment, està relacionat amb la manera com toquem, que és molt física. Acabem els concerts amarats de suor. A més a més, el disc també parla del pas del temps: ja no som tan joves, fa més de vint anys que fem això, els nostres cossos no són els mateixos i van envellint lentament.

Ara que comentes això del pas del temps, ¿creus que cada vegada és més difícil fer un nou àlbum?

Aquest disc va ser força fàcil de fer, però cada àlbum és diferent. No puc dir que amb el pas del temps hàgim notat més dificultats per compondre.

A més del so cru que mencionaves, crec que aquest disc sona també més variat que els treballs anteriors.

Crec que potser és variat a nivell d'influències musicals, però respecte al so, comparat amb altres discos, com Acme i Damage , en què la producció és més experimental, Meat and bone està molt més centrat en la pròpia banda.

Vau gravar el disc en directe?

Sí, bàsicament som nosaltres tocant en directe, tot i que després hi hem afegit algun overdub . Però malgrat aquesta manera de gravar, és important recalcar que no hem intentat recrear l'atmosfera d'un concert, sinó que estàvem fent un àlbum.

Per què en el vostre treball anterior, Damage (2004), vau eliminar "Jon Spencer" del nom del grup?

Crec que va ser un error, perquè va resultar confús per a la gent, que es preguntava si era un altre grup o què havia canviat.

Heu tocat moltes vegades a Barcelona. T'agrada la ciutat? I el seu públic?

Barcelona és una ciutat molt maca. I respecte al públic, no presenta tantes diferències amb altres països. Però dit això, l'audiència d'aquí pot ser molt entusiasta.

¿Preferiu tocar en sales o en festivals?

Personalment, prefereixo els clubs més petits, però l'any passat vam tocar al Bilbao BBK i va estar molt bé.

A part de The Jon Spencer Blues Explosion, ¿em pots parlar dels teus altres projectes musicals, com Heavy Trash i Boss Hog?

Respecte a Heavy Trash, el Matt (Verta-Ray) i jo estem preparant un quart àlbum. I amb Boss Hog ens reunim de vegades, som vell amics, i toquem junts. Tenim moltes cançons, però no ens hem posat seriosament a fer un nou disc. De vegades també produeixo algunes bandes.

¿El repertori del vostre concert estarà basat en el nou àlbum?

Sí, però també tocarem una col·lecció de cançons antigues, i encoratjo els que vulguin sentir algun tema en especial que ens ho demanin cridant, i potser el tocarem.

¿A quin país on no heu tocat us agradaria actuar?

Hem tingut la sort de poder tocar a Austràlia, al Japó i per tot Europa. També hem tocat a Moscou, però no hem actuat mai a l'Àfrica, ni a Israel ni tampoc a Alaska. També hem estat al Brasil, l'Argentina i Xile, però ens falta Mèxic, i m'agradaria fer-ho.

I a Cuba?

No hi hem tocat mai, però hi he estat. La meva dona és mig cubana i mig espanyola, i hi vam anar a visitar el seu pare, cosa que no li va agradar gens i no va voler parlar amb nosaltres. Francament, no sé si voldria anar a tocar a Cuba.

stats