Tenemos que hablar

En la comèdia romàntica, la mentida i el malentès són els mecanismes perfectes perquè la parella que s’ha separat torni a enamorar-se. Així funciona la ficció: tant se val si la fas ben grossa, ja que en l’amor i en la guerra tot s’hi val; i si la responsable d’engrandir la bola de neu és ella en comptes d’ell, molt millor. David Serrano ( El otro lado de la cama ) sap que hi ha poques coses més encantadores que una noia dolça mentint a tort i a dret; en aquest sentit el paper de Michelle Jenner és una de les millors armes de Tenemos que hablar : ella vol demanar el divorci al seu ex (Hugo Silva) i, com es podia esperar, la cosa deriva en un monumental embolic, amb els pares de la noia inclosos, que no perdonen a l’antiga parella de la seva filla que els hagi portat a la ruïna durant la crisi. De problemes econòmics, però, no se’n parla gaire: a Tenemos que hablar la crisi és un acudit del passat en forma de pròleg, un error que ha de quedar fora de camp si es pretén recuperar la noia i veure la llum al final del túnel. El desig amorós i els brots verds són, en efecte, la mateixa cosa.