Quins dies més inoblidables els que vaig (tornar a) viure a Madrid la setmana passada. “¿Ho dius per la desfilada del Dia de les Forces Armades presidida per Felip i Letícia sota l’ombra de la bandera de 294 metres quadrats de la plaça Colón?” No, tot i que és una fanfàrria que provoca calfreds. “Mmm... ¿La celebració del triomf madridista i la posterior entrega de la Copa a l’alcaldessa que vas viure des del bell mig de la Galeria de Cristal, l’enorme pati amb volta envidriada del Palau de Cibeles, potser?” Tampoc: és un espectacle que no podria interessar-me menys, passi allà o aquí.
No, estimat lector, he tornat de la capital d’Espanya novament enamorat per motius d’interès més estomacal. És a dir -agafem aire-: l’entrepà de calamars del Verbena Bar (Velarde, 24), un fregit gens oliós que embolcalla generosos talls de calamar ben tendres i sucats amb allioli a l’interior de dues llesques de pa de crosta perfecta; l’hamburguesa amb carxofes, formatge manxec i salsa agra de MadGrill (Campoamor, 13), un local jove però ja de referència per als amants de l’ American food, i l’homenatge que em vaig retre al Villoldo (Lagasca, 134) a base de boletus picants, minestra amb hortalisses de l’horta de Palència i un garrí cuinat a baixa temperatura, daurat al forn i servit amb la seva pell cruixent i un chutney de fruites de temporada que es mereix directament la duodécima.
Una pràctica menystinguda
Necessites refrescar la gola? A la Taberna del Limón (Limón, 22) t’hi espera el Jesús, matalasser fins al moll de l’os -ho sento, company- i mestre en el noble art de la canya ben tirada, una pràctica menystinguda durant dècades a casa nostra -excepte honorables excepcions- que, sortosament, ha estat assumida com a màxima pels taverners de nova fornada. Ningú m’ho ha demanat, però aquí va el meu yummy-consell per a la concòrdia entre els pobles: menys onejar banderes i més fer xocar les birres!ROGER ESTRADA
