10 superheroïnes 'millennials'

Actualment gaudim d'infinitat de protagonistes de còmic femenines, però fa relativament poc que les trobem a les historietes americanes de DC i de Marvel. El precedent més clar és Wonder Woman, creat l'any 1941 pels psicòlegs William i Sadie Marston com a exemple per a les joves americanes de la dècada dels quaranta, però el personatge de Diana Prince no va tenir una vida gaire inspiradora per a les feministes després de la mort primerenca de William Marston. Com molt bé expliquen Anabel Vélez a Superheroínas (Redbook, 2017) o Elisa McCausland a Wonder Woman, el feminismo como superpoder (Errata Naturae, 2017), les dones en els còmics de superherois eren considerades com la xicota, la filla, la neboda o la germana d’algun superheroi. No es van començar a veure dones empoderades fins a la dècada dels setanta, amb personatges com la Vídua Negra o Spider-Woman, però no va ser fins a l'arribada dels mutants de Chris Claremont, amb heroïnes com Kitty Pryde o Tempesta (o els joves cadells dels Nous Mutants), que les adolescents van començar a tenir un reflex molt ampli de diverses sensibilitats feministes. Després de la tornada a la cosificació més barroera al final dels vuitanta i principis dels noranta, autors com Greg Rucka, Gail Simone, James Robinson o Brian Michael Bendis van començar a introduir nous personatges femenins que tenien un protagonisme propi en comptes de ser eternes princeses segrestades per un drac esperant el rescat d'un cavaller amb malles. Els Marston i la seva Wonder Woman han inspirat molts joves creadors a inventar moderns referents feministes per a les noves generacions de lectores i lectors de còmics de superheroïnes.

Ms. Marvel

La 'freak' dels superherois

A més de ser una superheroïna musulmana d'origen de pares paquistanesos, Kamala Khan destaca pel seu amor i sapiència sobre el món dels superherois, i convertir-se en un d'ells és el millor que li pot passar. Per a Kamala, una noia de 15 anys de Nova Jersey, un gran poder comporta una gran responsabilitat, sí, però també hores i hores de diversió. G. Willow Wilson, Sana Amanat i Adrian Alphona han aconseguit l'impossible: que les noves generacions tinguin un nou heroi teen.

Moon Girl

La jove científica

Tots els pares volen criar una jove científica tan brillant i intel·ligent. Però Lunella Lafayette és una petita geni que fa sortir de polleguera els seus pares amb massa facilitat. A més, té un dinosaure diabòlic gegant i vermell amb el qual, literalment, pot compartir la ment gràcies als seus poders d'inhumana (una raça de l'univers Marvel). Si Kamala és l'heroïna dels adolescents, Lunella -inspirada en una obra mítica de Jack Kirby- és el personatge ideal per als més petits gràcies als divertidíssims guions d'Amy Reeder i Brandon Montclare i el dibuix impressionant de l'eivissenca Natacha Bustos.

Hit-Girl

Ja no és la filleta del papa

La jove Mindy MacReady va ser entrenada pel seu pare per convertir-se en una imparable màquina de matar delinqüents. Però aquesta petita castigadora amb faldilla de col·legi femení va aprendre molt ràpid que ja no seria mai més la filleta del papa (o Big Daddy, l'àlies de vigilant del seu progenitor) i ha d'ensenyar a Kick-Ass (el primer justicier de Nova York) com s'han de tractar els mafiosos i traficants de debò. És la sort d'haver-se criat veient pel·lícules de Clint Eastwood i John Woo, encara que també és fan de Hello Kitty.

Jessica Jones

La detectiu

Quan Marvel es va tornar més adult amb les sèries Max, Brian Michael Bendis i Michael Gaydos es van inventar Jessica Jones, una dona amb poders que va tenir els seus quinze minuts de fama com a Joia i que després del trauma de la seva captivitat a mans del malvat Home Porpra, va penjar els vestits vistosos i treballa com a detectiu a la ciutat de Nova York. Encara que la trobada entre la sèrie negra i l'univers superheroic no sigui res nou, Jones va créixer ràpidament com un dels personatges Marvel més estimats pels lectors i com a punta de llança dels Defensors de Netflix, al costat de Daredevil, Iron Fist o el seu marit Luke Cage.

Thor

La nova deessa del Tro

Encara que mitològicament sigui una aberració que el martell Mjölnir l'aixequi algú que no sigui el poderós déu del tro, en els nous còmics del personatge immortal creat per Stan Lee i Jack Kirby és molt necessari el que Jason Aaron està fent amb el personatge de Jane Foster, l'eterna xicota del déu nòrdic i, actualment, hereva de la força de les tempestes i venjadora per ple dret. Foster ha de lluitar contra tots (i contra el seu propi cos, també, ja que té càncer) per demostrar que és una dona molt digna de sostenir Mjölnir i de ser la nova deessa del tro de l'Univers Marvel.

Batwoman

L’activista LGBT

El 2013, l'autor J.H. Williams III va abandonar la sèrie Batwoman perquè DC no va deixar que casés la seva protagonista, Kathy Kane, amb la detectiu de Gotham City Maggie Sawyer. Encara que el personatge va ser creat per Bob Kane i Sheldon Moldoff a la dècada dels cinquanta com a amiga íntima de Batman, Greg Rucka en va reescriure l'origen el 2006 i la va convertir en una orgullosa exmilitar lesbiana que obté un lloc a la batfamília gràcies al seu esperit rebel i gran valentia. Durant un temps, la nova Kate Kane ens va fer oblidar fins i tot la mateixa Batgirl, recuperada amb tota la seva glòria poc temps després.

X-23 (Wolverine)

La salvatge

Com Harley Quinn, la nòvia del Joker a DC Comics, la mutant Laura Kinney no va néixer als còmics, sinó en una sèrie animada de televisió, X-Men: Evolution, tot i que no va trigar ni un any a fer la seva aparició als còmics amb la sèrie NYX, que seguia uns joves adolescents mutants. Clon de Wolverine, la jove Laura va ser criada per ser l'assassí perfecte, però l'amor de la família mutant dels X-Men i, fins i tot, l'Acadèmia dels Venjadors han canviat la salvatge Kinney. Després de la mort de Logan es va convertir en la nova Wolverine.

Ironheart

La geni de ferro

Una altra jove científica amb un QI superior a la mitjana. Riri Williams només té 15 anys però ja estudia al prestigiós MIT, on és descoberta pel mateix Tony Stark (Iron Man). Després del coma d'aquest en l'última macrosaga Civil War II, Riri recull el mantell de l'home de ferro i es converteix en la Dona de Ferro gràcies a l'armadura creada per ella mateixa. Però oblideu-vos d'Ironwoman o Irongirl: Riri respon a l'heroic i medieval títol d'Ironheart.

Bluebird

La 'geek'

Després que Alan Moore deixés paralítica la primera Batgirl, moltes dones han entrat i sortit de la batfamília, com Stephanie Brown, Cassandra Cain o la ja comentada Kate Kane. La més recent d'aquesta nova generació de dones és Harper Row, una jove mestra en enginyeria electrònica i informàtica que comença com a vigilant emmascarada amb un vestit que recorda molt el de Nightwing. Harper ha resultat ser una gran aliada per a Batman, com a lluitadora i com a inventora de nous gadgets.

Spider-Gwen

L'aranya d'una Terra paral·lela

Una de les més joves (pel que fa a la seva creació) d'aquesta gran superselecció d'heroïnes millennials, Spider-Gwen és la Spider-Woman d'una terra alternativa on l'aranya radioactiva no va picar Peter Parker sinó Gwen Stacy (xicota morta del Peter). La vam conèixer a Spider-Verse, història en què milers de spidermen alternatius lluitaven per la seva supervivència. Després d'aquest esdeveniment, la jove Stacy va tornar al seu món, on lluita contra nous superdolents i toca la bateria a la banda de rock escolar The Mary Janes.