Un nen fotògraf, un món perfecte i 'blue-collar workers' en pantalla
Un nen fotògraf
'Bruce Davidson'
Fundació Mapfre Casa Garriga i Nogués (Barcelona)
Fins al 28 d’agost
Si la teva mare es veu obligada a muntar-te una habitació fosca perquè revelis la quantitat desfasada de fotografies que fas quan només tens deu anys, pot ser una bona pista de per on tiraràs els deu anys següents. I en el cas de Bruce Davidson, la resta de la vida. Però des del principi aquell nen va decidir que no faria fotos a qualsevol, sinó a la gent que lluitava i aconseguia triomfar en el que fos que hagués escollit, la imatge d’aquells que van personalitzar l'american dream i que ens ofereix una perspectiva única de l’evolució de la societat americana del segle XX. Aquesta exposició és un viatge per la vida d’aquest fotògraf increïble amb les seves sèries més emblemàtiques, com Time of change, Nature of Los Angeles o Civil rights movement.
Un món perfecte
'La dinastia Ming. L'imperi daurat'
CosmoCaixa (Barcelona)
Fins al 2 d’octubre
La dinastia Ming va governar la Xina durant 300 anys. Setze emperadors de la família Zhu que van promoure la cal·ligrafia, la pintura, l’escultura, l’economia i la filosofia. Un camí llarg amb un testimoni il·lustrat que val molt la pena i del qual destaco un pergamí de més de 10 metres on es mostra la vida d’una regió de dones: l’ideal d’un món de dones independents que es dediquen a la cultura en un món perfecte on no intervenen ni els homes ni la feina. Ja us ho he dit que valia la pena.
'Blue-collar workers' en pantalla
'Harun Farocki. Empatia'
Fundació Antoni Tàpies (Barcelona)
Fins al 16 d’octubre
L’exposició està dividia en dos blocs que parlen del treball en un món capitalista. La primera es remunta als anys 60 i mostra l'obra en sis curtmetratges que recorden el seu compromís social en general i en concret amb la Guerra del Vietnam (White Christmas) i la crítica a la política de Mao (Les paraules del president). I l’altra, dels anys 90, explica en una fila de 12 televisors les formes de treball nascudes del capitalisme criticant un sistema d’hipervigilància que fa posar els pèls de punta.
