JOCS
BORJA DUÑÓ AIXERCH

La febre pels jocs d’autor no decau

En els últims anys hi ha hagut una autèntica revolució en el camp dels jocs socials, amb un boom de propostes addictives i plenes d’innovacions que ha demostrat ser molt més que una moda. N’és un bon termòmetre l’èxit del festival Dau Barcelona, que fa sis edicions que reivindica el seu vessant cultural

La febre pels jocs d’autor no decau Zoom

Vols tornar a socialitzar com quan no teníem mòbil? Convida els amics i amigues a sopar a casa, prepara unes copes i posa una capsa de cartró damunt la taula. Però oblida’t del Monopoly, el Risk, el Trivial o el Cluedo i prova amb jocs tan actuals com T.I.M.E. Stories, Codi Secret, Magic Maze i Pandemic Legacy. Us proporcionaran hores de diversió: són jocs d’autor, altament creatius i que enganxen com les millors sèries. I no, jugar a jocs de taula ja no és de friquis, almenys des que el 1995 va néixer el Catan, que ho va canviar tot i que encara ara, només a Espanya, ven 50.000 exemplars a l’any. La moda dels jocs de taula d’autor no decau i la millor prova és el festival Dau Barcelona, que celebra la sisena edició del 17 al 26 de novembre a la Fabra i Coats i altres espais del barri de Sant Andreu. Si el primer Dau, el 2012, durava un dia i va rebre 3.400 visitants, el 2016 ja durava 10 dies i acollia 20.900 participants.

Per a Oriol Comas, comissari del festival, és important que el Dau l’organitzi l’Icub, l’Institut de Cultura de Barcelona, perquè això vol dir que es veu com un “fenomen cultural”. Un fenomen “que comença als anys 70 a Alemanya, perquè les editorials comencen a tractar els autors dels jocs com a tals”, explica. Als anys 80 es crea el premi Spiel des Jahres (millor joc de taula o de cartes de l’any), que fa que un títol pugui passar de vendre 10.000 unitats a 200.000 o més. A la fira d’Essen, la més gran d’Europa, hi viatgen anualment 150.000 persones de tot el món per conèixer els jocs que acaben de sortir. “Aquí anem uns anys endarrerits”, explica Comas. “En relació amb el videojoc, els números són irrisoris, però comença a ser un mercat interessant. Cada vegada hi ha més botigues especialitzades i també pots trobar aquests jocs contemporanis en grans magatzems”. Per a aquest especialista, “hem perdut l’hàbit de jugar de quan érem petits”, però encara hi som a temps: “El Dau és la gran porta d’entrada al món del joc”.

La part més visible del festival són les 200 taules preparades perquè tothom pugui descobrir nous títols de la millor manera, és a dir, jugant i sense preocupar-se de no conèixer-ne les regles, perquè hi haurà persones que les explicaran i guiaran. A més, hi ha altres espais més especialitzats, com zones dedicades a nens de 5 a 12 anys, a jocs indies, a grans editorials, a professionals, a campionats o a l’exhibició de prototips de nous autors. El Dau, a més, aquest any s’ha complicat la vida organitzant una partida del joc de rol Pathfinder per a 100 jugadors o un escape room gegant al camp de futbol municipal Narcís Sala, per a 600 participants. A més, hi haurà també un festival de joc històric a Alpha Ares, es presentaran les noves innovacions d’híbrids entre jocs analògics i noves tecnologies digitals (jocs de taula que combinen tauler amb tauletes o smartphones ) i es donaran els premis Dau 2017.

L’equilibri de l’atzar

L’autor és un artista i el seu nom ha de figurar a la capsa del joc”, afirma Comas, que explica que tot va canviar quan aquests creadors van començar a cobrar royalties per les seves obres. Un dels autors convidats al Dau d’aquest any és Seiji Kanai, l’autor del joc minimalista Love Letter, “que només té 16 cartes però no te l’acabes mai”.

Però, què fa que aquests jocs contemporanis siguin tan diferents dels clàssics Risk o Monopoly? “A partir del Catan -diu Comas- hi ha l’equilibri de l’atzar, és a dir, que l’atzar no ho és tot, hi posa el pebre just, però no es carrega el joc. A més, al Catan hi ha molta interacció, dura una hora i deu minuts i això fa que juguis més partides, i fins a l’últim moment no saps qui guanyarà”. “Cada partida d’aquests jocs és diferent, les regles estan molt ben explicades, els materials de joc són molt amables, tots volen ser socials i n’hi ha molts de cooperatius”, és a dir, que els jugadors no competeixen entre ells, sinó que “van tots junts contra la capsa”. Per a Comas, a més, “són jocs que obren portes, plantegen coses que no se li havien acudit abans a ningú i hi ha molta varietat. Cada any apareixen entre 1.200 i 1.500 nous títols”.

Potser heu notat últimament que se us cansa la vista de tant mirar les pantalles del mòbil, la tauleta, la tele o l’ordinador, que esteu més nerviosos i crispats, que les xarxes socials han substituït un contacte més humà... doncs bé, els jocs de taula contemporanis i d’autor són un bon antídot de tot això. Per a Comas, jugar vol dir “passar una bona estona amb la gent que tu vols” i, a més, “és de les poques expressions culturals en què tu ets el protagonista”. Cal perdre la por i provar-ho, ningú hi perd, tothom hi surt guanyant. 

Més enllà de títols ja molt coneguts com els Catan, Agricola, Aventureros al Tren, Carcassonne, Els homes llop de Vallnegra, 7 Wonders, Colt Express o Dixit, hem demanat a Oriol Comas que ens recomani una sèrie de jocs més recents. Anoteu-los de cara a Nadal.

11 Títols recents molt recomanables

T.I.M.E. Stories

De Peggy Chassenet i Manuel Rozoy (2015). En un món on els viatges en el temps s’han fet realitat, haureu de resoldre misteris experimentant realitats alternatives.

Codi Secret

De Vlaada Chvátil (2015). Dos grups d’espies han de localitzar els seus agents amb 25 paraules com a úniques pistes. Hi és en català i també en imatges.

Not Alone

De Ghislain Masson (2016). Arribeu a un planeta desconegut i descobriu que hi ha una criatura que se us vol carregar. Jugueu tots contra un, el que encarna la bèstia.

Magic Maze

De Kasper Lapp (2017). Sou un mag, un elf, un guerrer i un nan, que heu de robar articles màgics d’una botiga-laberint. Un joc de col·laboració on, compte, no podeu parlar!

Pocket Ops

De Brandon Beran (2017). Un tres en ratlla més avançat, on les fitxes tenen poder i el teu contrincant pot predir els teus moviments.

Fast Food Fear!

De Dario Dordoni (2017). Heu de servir menjar escombraries a una colla de monstres famolencs. Un joc col·laboratiu i histèric en què haureu de cridar per fer-vos sentir.

Miguel Strogoff

D’Alberto Corral (2017). Adaptació de la novel·la de Jules Verne en format joc. Correreu per fer arribar el missatge al tsar de Rússia.

Escuela de Pingüinos

De Brian Gomez (2016). Un joc d’habilitat en què el tauler és la mateixa capsa. Fareu patinar els pingüins impulsant-los amb el dit.

Star Wars: Rebelion

De Corey Konieczka (2017). El millor dels jocs inspirats en Star Wars. Reviureu en primera persona les primeres pel·lis de la saga.

Exit: The Game

D’Inka Brand i Markus Brand. Un escape room amb capsa. N’hi ha diverses i són barates, perquè un cop l’has fet l’has de llençar o donar.

Pandemic Legacy

De Rob Daviau i Matt Leacock (2015-17). El joc de col·laboració per excel·lència, que es destrueix mentre jugues. És com una sèrie i ja va per la segona temporada.