La cultura del ‘trail running’
REPORTATGE
DAVID BROC

La cultura del ‘trail running’

La cultura del ‘trail running’ / KILIANJORNET.CAT

La pràctica de córrer per la muntanya ha experimentat un increment important de popularitat i presència mediàtica. Això s’ha traduït en una allau de llibres i documentals que han trobat un mercat ampli i amb fam de productes motivadors i engrescadors. En parlem

Immediatament després de llegir Córrer o morir, primer llibre de Kilian Jornet, publicat el 2011, vaig fer dues coses. La primera, creure’m que un equipament esportiu adequat i la lectura detallada d’aquelles pàgines ja em convertien en trail runner de la nit al dia. Flipar-me, ras i curt. La segona, anar a comprar-me unes sabatilles de muntanya i flipar-me encara més. La duresa d’un esport que necessita molta dedicació, intensitat i passió en un entorn poc urbà ràpidament em van posar al meu lloc, i als pocs mesos ja tornava d’amagatotis a l’ensopiment de l’asfalt, el terreny pla, les aturadetes meravelloses dels semàfors (un autèntic bot salvavides quan vas trinxat) i els circuits repetitius, monòtons i previsibles al voltant del barri. Com a casa enlloc. Dissimuladament vaig guardar en un calaix el llum frontal, la motxilla hidratant i les sabatilles de trail i em vaig oblidar d’aquella aventura fogosa i vibrant però espectacularment fugaç que m’havia trastocat durant un temps. Com si no hagués passat res. Trail running, jo? Apa aquí!

Aquesta febre sobtada de ben segur que l’han viscut altres aficionats al running i l’esport (espero que amb més continuïtat i seriositat que jo), i bona part de culpa la té en Kilian Jornet. Les seves aventures èpiques, místiques i en certs moments dramàtiques no només han sigut providencials per a l’augment de la popularitat del trail running a casa nostra, sinó que a més a més han generat tota una literatura al seu voltant que cal valorar i posar en context. Dos títols més, La frontera invisible i Summits of my life. Somnis i reptes a la muntanya, l’han consolidat com un autor d’èxit que sap plasmar per escrit el seu modus vivendi, ja sigui personal o esportiu, i que connecta amb el públic d’una forma immediata, honesta i versemblant. Segurament el més important del seu triomf no està tant en els llibres o documentals que se’n deriven com en la creació d’un segment de mercat que abans no existia o, si més no, vivia amagat del gran públic. I d’això se n’han sabut aprofitar editorials especialitzades com Ediciones Desnivel o editorials més generalistes que també tracten el tema, com és el cas de Cossetània Edicions.

El boom Kilian també ha ajudat, d’una manera o d’una altra, que altres esportistes del gremi s’hagin atrevit a seguir-li les passes. Per exemple, Núria Picas, que el 2015 publicava Córrer per ser lliure, un altre èxit de vendes en què la corredora manresana combina crònica esportiva amb apunts més filosòfics i psicològics. Una constant de la literatura que gira al voltant del trail running és, precisament, aquesta necessitat d’anar més enllà del factor estrictament esportiu i endinsar-se en aspectes relacionats amb la salut mental, la llibertat d’esperit o els vincles ecologistes. Emma Roca proposa una idea semblant a Non Stop!, on ens explica que és dur però factible combinar una vida personal molt atrafegada amb esports de muntanya extrems i físicament molt exigents. És un tema recurrent: la necessitat de córrer per la muntanya com una metàfora existencial i personal d’alliberament, reflexió, benestar i renúncia als peatges convencionals del dia a dia en una gran ciutat.

El gènere en va ple. I afortunadament no tot són manuals d’entrenament o guies de curses repartides per tot el planeta. Per exemple, tenim dietaris personals de figures amb renom i palmarès: Raúl García Castán i el motivador Con los pies en la sierra. Diario de un corredor de montaña, o Luis Alberto Hernando i el recent Soy trailrunner, una biografia esquitxada de referències personals en què evoca els seus inicis en un esport en el qual ha acabat esdevenint campió. Tenim assajos periodístics que intenten explicar des de dins totes les particularitats del running de muntanya, com Corrent cap a l’impossible, d’Albert Jorquera. I fins i tot tenim novel·les, com l’encomiable Sin fronteras. Un corredor en tierra de nadie, de Vicente García Campo.

I no m’oblido dels referents internacionals. Molt probablement gràcies a l’efecte Kilian s’han arribat a traduir al castellà títols de referència com Abriendo camino, de Ryan Sandes, o Correr, comer y vivir, de Scott Jurek, que sense una figura nostrada capaç de despertar l’interès mediàtic mai no haurien arribat a les llibreries catalanes. Dues referències de lectura obligada per a tots els amants del trail running que tinguin curiositat per anar més enllà del hype Jornet i vulguin aprofundir en la història recent d’aquest esport. Però queda molta feina per fer. Encara tenim orfes de traducció espanyola o catalana un munt de llibres fonamentals per contextualitzar una disciplina que per a nosaltres és relativament nova.

Si tens coneixements d’anglès i ets un boig de la muntanya, hi ha alguns llibres que no pots deixar escapar. Running man, de Charlie Engle, flirteja amb el coaching i l’autoajuda, però suposa una emocionant crònica d’un excocaïnòman que troba una sortida a la seva situació mitjançant els ultratrails. Runner: A short story about a long run, de Lizzy Hawker, explica com quasi sense pretendre-ho la protagonista va guanyar l’Ultra Trail del Mont Blanc i, de retruc, retrata un dels factors que fan del trail running un univers pròxim i terrenal: la possibilitat que qualsevol amateur pugui acabar competint amb els professionals. The marathon monks of Mount Hiei, de John Stevens, és un apropament fascinant als monjos budistes japonesos que més quilòmetres són capaços de recórrer per les muntanyes més perdudes i inaccessibles del país. I, per acabar, Running through the wall: Personal encounters with the ultramarathon, de Neal Jamison, interessant introducció a l’univers del trail amb la combinació de testimonis d’aficionats i de corredors d’elit.

I si amb les quantitats brutals de paper que hi ha sobre la matèria encara no en tens prou, el trail running és un esport especialment agraït pel que fa al llenguatge audiovisual. Kilian Jornet ho va entendre des del primer moment i fruit d’això són els documentals De camí a l’Everest i Una línia fina, imponents exposicions de com es pot vendre el peix d’una manera atractiva, poderosa i llaminera. L’estètica impressionant i monumental dels pics més alts del món és un actiu massa valuós per no treure’n profit, i les imatges del corredor català lliscant muntanya avall de ben segur que han portat més adeptes i nouvinguts al trail running que desenes de campanyes publicitàries juntes. En aquest sentit, les actuals plataformes de streaming i de visionat online et poden oferir moltes propostes per posar-te la mel a la boca.

Netflix i més enllà

A Netflix, sense anar més lluny, es poden trobar alguns títols magnífics: The Barkley Marathon: The race that eats its young, que s’endinsa en una de les proves més dures i singulars del planeta; Finding traction, que segueix Nikki Kimball per la duríssima ultramarató de Vermont, o Karl Meltzer: Made to be broken, que acompanya Meltzer en el seu intent de batre el rècord de temps en l’exigent camí de les muntanyes Apalatxes. Tres exemples magnífics que interessaran els amants del running però també els sedentaris militants. Fora de Netflix també trobaràs molts tresors. Mile for mile: A film about trail running and conservation in Patagonia, un curtmetratge realitzat per la marca de roba Patagonia, i Life in a day, un dels documentals clàssics del gènere, són només algunes referències que pots visionar de franc (les pots trobar a YouTube) i que de ben segur et duran a calçar-te les sabatilles i sortir a donar-ho tot per la muntanya més propera.