Verónica López:“Hi ha un desequilibri de gènere molt important en el món de la informàtica”

Filla de dos immigrants lleonesos, la barcelonina Verónica López diu que a casa va tenir tot el suport quan va decidir estudiar enginyeria informàtica, una carrera en la qual no és habitual trobar-hi dones. Amb 31 anys, la desenvolupadora d’Android explica que a l’institut li agradaven “molt les mates” i que un professor va ser qui la va encaminar cap a aquesta professió. Enamorada de Berlín, on va anar d’Erasmus, assegura que quan va començar va tenir sensació de futur perquè “era el boom d’internet” i li encantava la idea de poder-se “comunicar” amb la gent a través de la xarxa.

Notes que costa

“Sempre he tingut suport per part de la meva família. I això que encara no m’entenen”, explica López, que somriu quan recorda que pateix una mica quan els vol explicar què ha fet a la feina. “És molt difícil d’entendre. Encara que ho expliquis així, simple, és molt difícil que la gent t’entengui. Als meus pares m’és molt complicat explicar-los que “això ho he fet jo”. Els costa el tema mòbil”, assegura l’enginyera, que descriu així la seva feina: “Genero el codi perquè s’executin les instruccions. És informàtica però aplicat als telèfons mòbils”. Una definició que no nega que li pugui resultar llunyana a moltes persones: “Avança tan ràpid, és tot tan nou... El meu entorn és de tecnologia. Però amb amigues que són professores o amb els meus germans, notes que costa”.

Poques dones

Com a membre de la comunitat Women Techmakers i de Tech and Ladies, López té clar que la presència de dones en el sector tecnològic encara és anecdòtica. “Hi ha un desequilibri de gènere molt important. Amb les meves companyes, per exemple, veiem com en els seus equips hi ha només una o dues dones ocupant llocs tècnics en informàtica. A les empreses els costa trobar perfils tècnics femenins”, explica la desenvolupadora, que afegeix “que també costa veure dones en els llocs de gestió i direcció. Sempre hi ha més homes”. Una situació de disparitat que López atribueix a un conjunt de motius. “La societat en què vivim, els estereotips que mostren les sèries... donen una imatge que no és la de la informàtica real. Els informàtics sempre són uns friquis...”

Les joguines rosa

En resposta a una pregunta sobre si veu algun signe de canvi de tendència, López diu que a les universitats “ha millorat una mica” però que la proporció encara està desnivellada. “Jo crec que tot això ve de la família, que no et donin suport quan ets petita o que et comprin determinades joguines, influeix”, diu López, que lamenta que a les escoles no s’animi les nenes a tirar “més per les mates”. “El fet de no tenir referents actuals també et fa enrere i això que, per exemple, algunes de les primeres programadores van ser dones, que programaven mentre els homes eren a la guerra”, relata. “Necessitem més dones, perquè aporten una perspectiva diferent i poden ajudar a veure altres coses i a prendre decisions més útils per resoldre els problemes”, conclou.