PANTOCRÀTOR URBÀ
Laura Saula

Vany Miranda:“No ens agrada el terme ‘disfressar’, perquè el que fem és reviure un trosset del passat”

Presidenta de l’Associació Retrofuturista Nautilus

Vany Miranda:“No ens agrada el terme ‘disfressar’, perquè el que fem és reviure un trosset del passat” / CÈLIA ATSET Zoom

És possible que hàgiu vist Vany Miranda (Barcelona, 1980) en alguna fira o edifici històric. Veure-la passejar amb els seus vestits de volants fa reviure, per uns instants, la màgia dels viatges en el temps. I ho fa de manera totalment lúdica i altruista. Treballa en una joieria, on assegura que vesteix de manera sòbria i senzilla, però quan plega és la presidenta de l’Associació Retrofuturista Nautilus.

Més de 50 vestits confeccionats 

Quan es va celebrar el 150è aniversari de Ferran Fabra i Puig, els vianants del passeig barceloní que porta el seu nom van poder observar, sorpresos, com la família de l’empresari cobrava vida. Eren Vany Miranda i la seva parella, que van aparèixer a la commemoració abillats amb vestits del segleXIX. “Quan expliques a la gent que simplement ho fas per afició, se sorprèn”, confessa Miranda, que s’ha confeccionat ella mateixa més de cinquanta vestits de diferents èpoques. “No ens agrada fer servir el terme disfressar, perquè el que fem és reviure un trosset del passat”.

Aristòcrates i obrers

Al principi Miranda es limitava a presentar-se vestida d’època en esdeveniments històrics i ho penjava a les xarxes. Així va conèixer altres persones que també s’ho passaven bé revivint el passat, fins al punt que fa cinc anys es va crear l’Associació Retrofuturista Nautilus. Des d’aleshores, els seus quaranta membres -alguns són famílies senceres- participen en diferents trobades, com la sortida anual del primer comboi de TMB. “Ens vestim d’acord amb la temàtica: tant podem ser aristòcrates com obrers”. Fins i tot s’han presentat a la platja en ple estiu vestits de banyistes noucentistes.

Ser una altra persona

Reconeix que la seva afició li permet “gaudir de l’estètica d’abans però amb les comoditats d’ara”. Per tant, no creu que li hagués agradat viure en èpoques passades. Tot i això, confessa que viu molt intensament el moment en què es transforma a través dels vestits: “Deixes de ser tu per convertir-te en una altra persona”. O també es podria dir que passes de ser “un autèntic desconegut a una estrella”. Al final del dia, el que més satisfacció li produeix és saber que ha contribuït a crear una mica de màgia en l’ambient, “com si la gent estigués dins d’una pel·lícula”.