Txemy:“No em considero grafiter: els grafitis són una cosa il·legal, jo soc pintor”
Pintor i muralista
A Ignacio Alfredo Basualto (Tenerife, 1981) se’l coneix des de petit com a Txemy. És un amant de la pintura que, quan estudiava belles arts a l’illa canària, es va emmirallar amb Barcelona, que fa deu anys era considerada la capital europea del grafiti. Per això, es va instal·lar al barri del Raval i va viure part d’aquest boomartístic que, amb el temps, s’ha mantingut gràcies a la fama d’artistes com ell.
UN CANARI A BARCELONA
La seva obra s’ha vist exposada al costat de grans com Banksy, Blek le Rat, Faile i Mark Jenkins. La història del Txemy va començar en una família en què la mare era patronista de moda i el pare tenia un taller de serigrafia. Aviat va començar a pintar i a descobrir grans noms, com Basquiat, Warhol, Goya i Velázquez. Més endavant es va deixar seduir per artistes de Barcelona com El Kenor. Un cop arribat al Raval, va començar a rebre encàrrecs, des de pintures fins a murals al carrer. Això sí, ell no es considera grafiter: “El grafiti és una cosa il·legal, jo soc pintor”.
BUSCANT UN CONCEPTE ARTÍSTIC
Va arribar un moment en què el Txemy va començar a rebre encàrrecs cada cop més grans, com quadres personalitzats per a David Bisbal, Dolce & Gabbana, Adidas i la firma Burton de Nova York. Un èxit inesperat que li va fer plantejar una “parada estètica” durant uns anys. “Volia construir un concepte més artístic”, expressa el pintor, que aleshores tenia clar que un artista és molt més que pintar el que li demanen. És així com va començar a potenciar la seva pintura i procés artístic com una representació del seu moment històric i de persona que va madurant.
EXPLORACIÓ DE LA PATERNITAT
De fet, les seves últimes feines mostren el seu moment vital actual: fa pocs mesos va ser pare de la seva primera filla. Una nova situació personal que intenta plasmar a través de rostres humans, alguns dels quals es presenten amb dos costats diferents. “Volia reflectir el canvi que ha fet la meva parella, que ha passat de ser una dona independent a ser una mare”, explica el Txemy, que creu que aquesta representació pictòrica és una manera de dotar de valor sentimental i econòmic la seva obra. “Sempre té un preu el fet que s’emportin una cosa de tu”, conclou.
