#Laportada
Laia Beltran

Takashi Ochiai: “Treballo dotze hores cada dia. I ho disfruto molt”

Pastisser

Takashi Ochiai: “Treballo dotze hores cada dia. I ho disfruto molt” Zoom

REW

<<

Quan tenia 15 anys, va marxar a Tòquio a buscar-se la vida. “El meu tiet em deia «I què vols ser?» I jo deia «director». «Però director de què?» «No ho sé!»” Takashi Ochiai recorda l’anècdota i riu com només ho saben fer els japonesos. De totes les feines que va provar a la capital, la de pastisser li va agradar prou per formar-se en una escola especialitzada. Però a aquell fill de pagesos li va venir un altre anhel vital. “Volia venir a Europa”. I es va plantar a Brussel·les sense bitllet de tornada.

PLAY

>

D’allà va fer cap a Londres. I, finalment, Barcelona. “I tot perquè a l’acadèmia on estudiava anglès vaig conèixer la Carme”. “Com que els japonesos tenim fama de bons treballadors, aquí de seguida vaig trobar feina”. Fins que el 1983 va obrir la pastisseria Ochiai. “Al principi només oferíem pastes catalanes i franceses. Però un director de Panasonic em demanava postres típiques del Japó: dorayakis, mochis, manjus...” Tres dècades més tard, el Takashi pot presumir de subministrar pastisseria japonesa a desenes de restaurants. I tot des del seu obrador de l’Eixample esquerre.

FF

>>

“Aviat faré 65 anys, però no em vull jubilar. Treballo dotze hores cada dia i ho disfruto molt”, explica. Tant, que fa dos mesos que va obrir l’Aula Ochiai, un espai de degustació on també s’imparteixen tallers. “El meu fill petit estudia pastisseria a la mateixa escola que vaig anar jo. Quan torni del Japó volem obrir un altre negoci”. I somriu. Al Takashi mai se li acaben les idees. “Ni les ganes de treballar”, puntualitza. Paraula de director.