PANTOCRÀTOR URBÀ

TVBoy: “Els grans moviments al principi mai han sigut reconeguts”

Artista urbà

TVBoy:“Els grans moviments al principi mai han sigut reconeguts” / PERE TORDERA Zoom

TVBoy va arribar a Barcelona “per amor”, el 2004. Salva per als amics, aquest milanès de 37 anys diu que se sent còmode amb la definició d’artista urbà perquè utilitza “el carrer com a galeria, que és la millor del món, perquè tothom hi pot accedir”. El seu últim projecte és en un dels carrers més comercials de Catalunya: La Roca Village. Allà ha pintat al seu gust les paraules love, joy i happiness. “No s’ha de perdre l’optimisme”, diu l’italià, que, enguany, a més, ha format part del projecte de suport al talent emergent Barcelona Designers Collective, també de La Roca.

Arrels vuitanteres 

“Vaig començar a pintar el 1996 a Milà, però feia una pintura més tradicional, grafitis de lletres. TVBoy no va aparèixer fins al 2004, mentre buscava una firma que fos més reconeixible. Per a mi TVBoy és un símbol de la meva generació, dels que hem crescut mirant molt la tele”, recorda l’artista, que admet que aquesta firma li permet poder-se “amagar darrere del pseudònim”. La seva trajectòria artística diu que està marcada pel fet d’haver estudiat disseny industrial i no belles arts: “Em va donar un punt de vista diferent. Per a mi, l’art avui en dia va molt lligat amb el disseny gràfic i amb la publicitat. No és tan important tenir una formació acadèmica, una tècnica o una estètica. L’important és que el missatge arribi. Ha de ser com un cop de puny a l’estómac. No ha de ser bonic com el disseny”.

Viure l'eclosió

“El meu pare no estava gaire d’acord que comencés a pintar per Milà i em va fotre alguna hòstia per fer-ho”, recorda el Salva, que assenyala que el panorama ha canviat moltíssim des de llavors: “Primer l’art urbà no tenia cap reconeixement, només hi havia multes i baralles entre bandes. Ara roben obres del carrer com les de Banksy...” “Quan jo vaig començar, anava a les galeries i em tancaven la porta; vaig entendre que era un món elitista i, per això, vaig triar el carrer. Jo sabia que seria el moviment més important de la nostra època. Ho deia als galeristes i no em feien cas. Els grans moviments al principi mai han sigut reconeguts. Ha passat amb el cubisme o amb l’impressionisme, per exemple...”, assenyala l’artista, que lamenta que a Barcelona “s’hagin carregat el mural de Haring o pintades de Banksy”.

Icones d'ara mateix 

TVBoy rememora com “després d’una exposició a Copenhaguen” va decidir deixar la seva altra feina per dedicar-se “seriosament a l’art”. “No existeix l’artista que pinta els diumenges”, explica sobre el pas que va fer. Pel camí ha sigut pare, cosa que diu que l’ha portat a estar “més convençut” sobre el que fa. “L’art contemporani ha de parlar de la contemporaneïtat. L’art que estudiem parla sempre de la seva època, l’art actual ha de parlar de les selfies, del mòbil, de Donald Trump, de Puigdemont...”, raona. Per cert, a Puigdemont el va pintar com si fos Harry Potter i el president l’hi va agrair fent-se una foto amb l’obra. La seva creació més coneguda, però, és la que mostrava Cristiano Ronaldo i Messi fent-se un petó a la boca en ple passeig de Gràcia. Allà ja no l’hi trobaran, però a l’Instagram sí.