Robert Massanet: “Al principi, quan em demanaven un gintònic, jo buscava l’ampolla de gintònic”

Tot i que tenia previst ser banquer com el seu pare, la casualitat el va portar al món de la nit amb només 19 anys. Des de llavors, no ha canviat de sector i ha prosperat fins a acabar dirigint un dels millors clubs del país, Sutton, amb el qual diu que té “una relació d’amor i una perfecta sintonia”. Des que ocupa el lloc, ha hagut de veure’s les cares amb grans estrelles de la música, combatre els prejudicis sobre treballar de nit i obrir un Sutton a São Paulo on el reservat més barat costa 5.000 euros.

DEIXAR-SE EMPORTAR

“Quan tenia 19 anys vaig buscar-me feina de cambrer per tenir alguns ingressos extra per als capritxets. Un dia em van posar a substituir la meva directora, que estava de vacances i, com que ho vaig fer bé, li van trucar per dir-li que no tornés”, explica Massanet, que reconeix que “va ser complicat”. “Només portava set mesos en el món de la nit i quan em demanaven un gintònic jo buscava l’ampolla de gintònic. No sabia ni que era!” “Als 18 anys no saps què vols ser a la vida. Jo em vaig deixar portar i la vida em va posar davant aquella oportunitat. No soc de plantejar-me el futur. Visc segons les oportunitats i les meves il·lusions”, confessa.

LA NIT I LA PERVERSIÓ

“En aquest ofici la gent creu que sempre estàs de festa. Però el ritme és molt dur. Treballo matí, tarda i nit. El que es veu en una sessió és el resultat de molt d’esforç previ”, explica el barceloní, que afirma que “actualment, la percepció de treballar a la nit ha canviat”. “Fa anys, l’ofici era vist com la perdició absoluta, amb drogues, alcohol i perversió. Però això ha canviat molt perquè ara surt tothom. Fa anys, potser sí que qui sortia era només un tipus de gent molt determinat”, recorda. De fet, Massanet admet que quan va dir als seus pares que es dedicaria “100% a això s’ho van prendre com una petita decepció”. “Per sort, ara s’ha convertit en un orgull”, afegeix.

TRIAR LACASITOS

Massanet explica que ha treballat amb “els artistes més grans del món de l’electrònica, el house, el dance o l’R&B”. De tots, diu que el pitjor ensurt se’l va endur de Chris Brown, “que va perdre l’avió i ens va obligar a estar dos dies sense dormir” per reubicar el concert. Però no només Brown li ha portat maldecaps: “Els artistes et demanen bogeries. M’han arribat a demanar que els Lacasitos fossin només d’un color o que les tovalloles de l’hotel portin brodades les seves inicials”. Unes exigències que, sumades a tota la seva altra feina, li fan “difícil trobar parella”. I això que reconeix que la de director és “una figura amb qui fa gràcia lligar”.