Nascuda a Austràlia l’any 1966, Natalie Jeremijenko és llicenciada en bioquímica i física i doctora en informàtica i enginyeria elèctrica. Des de fa anys viu a Nova York, on dirigeix la Clínica de Salut Ambiental, un centre d’investigació i pràctica per millorar la qualitat de vida de les persones a la ciutat mitjançant la col·laboració amb els altres éssers vius. També és professora d’arts visuals i estudis mediambientals a la Universitat de Nova York. Actualment és a Barcelona, on ha instal·lat part de la seva Clínica al CCCB, en el marc de l’exposició Després de la fi del món.
Repensar el món
¿Es poden reemplaçar les formes de relació basades en l’explotació dels recursos naturals i el sotmetiment de les espècies per d’altres en què tots resultem beneficiats? Jeremijenko creu que sí, i per això es dedica a dissenyar sistemes mutualistes. “La major part de les relacions que es donen al món natural són de col·laboració. Els organismes que viuen en una mateixa àrea es beneficien els uns dels altres”. Al CCCB hi ha instal·lat un jardí vertical il·luminat amb fluorescents per explicar aquest concepte. “És una manera de compartir la llum a l’interior d’una casa”, diu la científica, que defensa la imaginació per repensar la realitat, com van fer Gordon Matta-Clark i els Harrison. En aquesta línia explica que un projecte que té al cap, coincidint amb la migració dels ocells, és disparar pintura iridescent a les finestres per evitar que hi xoquin i es facin mal.
Cultivar un jardí
Els seus projectes volen demostrar que tothom pot fer alguna cosa per millorar el món i dissenyar un futur més prometedor. Per això s’autoproclama “la dona del futur”. “Podem ser agents independents i no només econòmics. Una de les coses més importants que podem fer és cultivar un jardí, i no necessitem el permís de ningú per fer-ho. És qüestió de tractar els problemes mediambientals com si fossin problemes de salut i viceversa”. La idea de millorar la salut del món li ve del seu pare. “Era metge de família i quan era petita sovint l’acompanyava a fer visites a les cases. Ell mai es limitava a receptar medicines, sinó que intentava fer que l’entorn fos més agradable, parlant amb la família, jugant amb els nens... Em vaig adonar que no era la medicina el que feia sentir millor les persones, sinó un ambient més saludable”.
Independentisme
Jeremijenko opina que el moviment independentista de Catalunya és una oportunitat per fer les coses bé. “Això que està passant aquí no passa enlloc més. Potser és una manera d’aconseguir autoorganitzar-se, crear sistemes mutualistes i dissenyar un futur millor. Si Europa té pànic és perquè tots els països estan mirant Catalunya. És una lluita per recuperar les polítiques i la gestió local, i això s’ha perdut en molts llocs”. Amb la coproducció del CCCB i l’Ajuntament de Barcelona, la científica també ha creat l’Estació Ciutat, al districte de Sant Martí, una sèrie d’infraestructures per realitzar accions participatives en les quals els ciutadans contribueixen a la millora de la salut ambiental. L’activitat s’articula a través d’una sèrie de receptes relacionades amb la millora de la qualitat del sòl i l’aire o l’increment del verd i la biodiversitat.
