PANTOCRÀTOR URBÀ

Museless:“De la música electrònica em va atreure la llibertat”

Artista

Museless:“De la música electrònica em va atreure la llibertat” / FRANCESC MELCION Zoom

Amb 30 anys, Laura Llopart s’ha convertit en un destacat nou talent dins del món de l’electrònica a Catalunya. Sota el nom artístic de Museless, aquesta jove mig de Puigcerdà i mig de Sabadell actuarà el 16 de juny al SonarDôme, l’escenari de Red Bull al festival de música avançada barceloní. Vegetariana des dels 16 anys i vegana des de poc després, l’artista explica que produeix escoltant només el que li demana el cos, i des de sempre des d’un punt de partida autodidacte. Les seves primeres referències: les classes de piano clàssic i de cant de quan era (encara) més jove.

Autodidacta

Laura Llopart explica que és “autodidacta en tot en general”. També en el terreny de la música electrònica: “Vaig començar gravant les coses com podia, amb gravadores... tot amb piano... sempre clàssic però al meu rotllo. I un dia vaig aconseguir un teclat amb entrada i sortida de MIDI, el vaig connectar a l’ordinador i vaig començar a canviar els sons. I a partir d’aquí vaig començar sense voler a produir temes, que alguns amics van utilitzar per posar-los de fons en vídeos de grafitis”, explica Llopart, que en aquells moments tenia 18 anys però que reconeix que el pas endavant més potent el va fer després d’acabar medicina, mentre s’especialitzava en psiquiatria, quan va començar a rebre classes de piano de nou. “El meu professor em va orientar, tenia un estudi, era molt fan de l’electrònica i em va deixar llibres de síntesi. Però la clau va ser que algú que, com ell, hi entenia bastant digués: «Aquí hi ha alguna cosa»”, recorda.

Llibertat

I entre música i medicina es debat l’artista, que ha decidit “fer un break ” del projecte d’investigació on ha treballat l’últim any. “Em prendré un temps de descans aquest estiu. Tinc ganes de centrar-me en la música”, avança. En el cas de l’electrònica assenyala que el que més l’atreu és “la llibertat”: “Pel que fa a la producció, ets totalment autònom. No necessites gaire gent, ni gaires assajos, ni reunions, ni una setmana per gravar un tema”. “I també la llibertat creativa, ja que et permet saltar fronteres i utilitzar la tècnica que vulguis. Com a consumidora, m’atreu la varietat que hi ha, des de coses supercomplexes, molt orquestrals, fins a d’altres molt minimal ”. Una sèrie de llibertats que a ella li serveixen, segons li “diuen”, per fer intelligent dance music : “És l’electrònica que no és de ball i que no sol utilitzar patrons establerts”. “Fins ara em negava a les etiquetes”, assenyala, sense amagar que les haurà de fer servir “perquè la gent ha de saber què fas”.

Un espectacle

L’artista, que diu que té molts processos creatius diferents -“alguns inconscients”- però que “sempre hi ha algun sinte ”, confessa que no vol que els seus concerts “siguin només tocar el disc en directe”. Per aquest motiu, diu que se’ls planteja “com un espectacle”, cosa que l’ha portat a decidir que al seu concert del Sónar hi actuïn quatre ballarines, que ja l’acompanyen “alsbolos”. Sobre la seva indumentària diu: “M’agrada molt exemplificar que es pot vestir de segona mà i sense seguir cap tipus de cànon. No segueixo gens les revistes”. Del fet de ser dona en el seu sector en destaca la solitud: “No m’he trobat gaires problemes. Però sí que et sents sola a l’hora de poder comentar coses. També crec que si fóssim més, podrien sorgir sinergies que ara no sorgeixen. Suposo que si fos DJ, m’hauria trobat algun problema, però jo arribo, toco, recullo i marxo”. “Perquè no soc DJ. És que quan fas música electrònica la gent sempre et diu que ets DJ”, lamenta amb un somriure.