Maria Manonelles: “Quan descobreixes que els psiquiàtrics compleixen tòpics, t’enfades”
Il·lustradora i autora de ‘Dormo molt’
A la Maria Manonelles (Eivissa, 1996) sempre li ha agradat molt dormir. Feia el seu projecte final del cicle d’il·lustració a l’Escola Massana sobre els seus somnis, que sempre recorda nítidament, quan va caure en una profunda depressió. El que havien de ser tres dies en una unitat psiquiàtrica va acabar convertint-se en un mes. D’aquella experiència ara n’ha tret el llibre Dormo molt (Fragile Movement, 2018).
UNA CRÍTICA AL MÓN PSIQUIÀTRIC
Dormir molt també és un dels símptomes de la depressió, “una manera d’evadir-se de la realitat”. Quan la Maria va arribar a la unitat psiquiàtrica de l’Hospital del Mar va comprovar que molts tòpics que es tenen dels psiquiàtrics són certs: “Quan ho descobreixes t’enfades amb el món i amb les persones que t’han posat allà dins”. Per això, en el llibre no deixa gaire bé la institució psiquiàtrica ni els metges en general, que creu que tracten els pacients com a números. Tot i així, reconeix que la seva doctora va aconseguir fer-li un diagnòstic clar que l’ha ajudat molt.
ADAPTAR-SE A UN MÓN IRREAL
Van passar els dies i la Maria va començar a sentir-se cada cop més còmoda a la unitat, principalment pels companys que va fer-hi, altres “bojos”, com ella diu amb naturalitat, que van ser essencials i que li van aportar alegria i acompanyament. Tanta va ser la normalitat amb què es va adaptar a aquell entorn que els metges li van començar a recordar que allò no era la vida real i que no era bo que ho estigués portant tan bé. “Aleshores, quin és l’objectiu d’aquest lloc?”, reflexiona. Per això considera que l’ideal és poder estar a casa i rebre els metges a domicili.
DE L’HOSPITAL A UNA ILLA DEL JAPÓ
Estar tant de temps en un psiquiàtric pot acabar provocant por al fet de sortir. “Al final penses que si t’hi han tancat és perquè ets perillós per a tu mateix i per als altres”. De fet, la il·lustradora creu que va sortir-ne molt pitjor de com hi havia entrat. I l’any següent se’l va passar “en un zulo del Raval” sense sortir del llit. Fins que es va recuperar i va anar-se’n una temporada a netejar un hotel en una petita illa del Japó. Allà van veure que pintava millor que no pas netejava i li van encarregar que dibuixés deu postals turístiques de l’illa. Però això ja és una altra història.
