Fa nou anys, quan en tenia 28, la Lola Giardino va deixar el seu país natal, l’Argentina, per venir a viure a Barcelona. “Em va sortir una entrevista de feina i no m’ho vaig pensar. Tenia amics aquí i m’encantava la idea d’anar a una ciutat que tingués mar i muntanya”. Va estar un temps treballant com a dissenyadora web i tot semblava que li anava rodat; tenia talent, no li faltava feina i es guanyava bé la vida, només hi havia un petit inconvenient: “No era feliç, em faltava alguna cosa”.

Descobrir la teva passió

“Vaig fer moltes sessions de coaching i vaig llegir molts llibres. Em feia ràbia quan em deien «Busca en el teu interior». Pensava: «Sí, molt bé, però com es fa?» Finalment vaig decidir fer una llista de tot el que volia fer i anar-ho provant”. Ceràmica, cuina, fotografia, surf, costura... Així va descobrir el coaching. “Vaig dedicar-m’hi durant una temporada, m’agradava molt, però vaig adonar-me que moltes de les coses que deia als meus clients jo no les aplicava, i no em sentia honesta. Vaig decidir deixar-ho i reformular el meu projecte personal: NonaBruna”.

Laboratori de creació

NonaBruna -nom que fa referència a les seves àvies, que li serveixen d’inspiració- és una plataforma online on la Lola mostra qui és i què fa. A més de ser un canal de venda de les seves creacions artesanals, també és on al llarg de sis anys s’han anat materialitzant totes les seves idees. Un dels seus últims projectes és el “laboratori de creació”, amb el qual la Lola assegura que ha trobat el que realment li agrada fer. “A través de dotze sessions, i a partir de tècniques de coaching, acompanyo un grup de persones a trobar els seus talents i convertir-los en idees rendibles”.

Gestionar la llibertat

“El més complicat de tirar endavant un projecte personal és aprendre a gestionar la llibertat. Des de petits ens diuen a quina hora ens hem de llevar i a quina hem de menjar. I quan som grans, quan hem de treballar i quan hem de fer vacances. Per això quan som lliures ens paralitzem: «I ara què faig?»” Segons Giardino, sovint busquem la satisfacció en coses externes. “Pensem: «Quan tingui parella, seré feliç». Però el problema és dins nostre, no sabem què necessitem. Quan connectes amb el que et fa feliç, continues tenint dies difícils, però ja no depens d’algú altre o d’una cosa material per estar bé”.