L’Olivé, hi entres i ja no en vols sortir
Acollida ultraconfortable i puresa del producte en un clàssic que propicia sobretaules d’aquelles que s’allarguen i s’allarguen
Les persones fan els llocs. La seva personalitat, el seu carisma i les seves virtuts acaben impregnant tot allò que creen i lideren. L’Oriol Olivé respira alegria pels quatre costats: simpatia, amabilitat, generositat, cor. El que veus és el que és. Sense capes ni cops amagats. I això és exactament el que és L’Olivé. Un lloc que t’acull de forma ultraconfortable, que convida a la conversa, a un gran àpat amb un excel·lent producte i a sobretaules d’aquelles que s’allarguen i s’allarguen.
L’espai és meravellós. Clàssic a més no poder. Però d’aquells clàssics que persisteixen a cop de bona feina, esforç i dedicació i acaben catapultats a la categoria d’icones. L’entrada al restaurant és majestuosa: un espai ampli, la cuina vista i un passadís que va a petar a la sala: farcida de racons i taules estratègicament col·locades que conviden a la privacitat. Seus i de cop et sens al menjador de casa; però amb una diferència: la cuina és d’un altre nivell. Cuina tradicional catalana que combina els productes de la millor qualitat amb un servei excepcional. Ens ho explica el mateix Oriol: “Apostem per plats que respecten al màxim el producte en el seu estat pur”, diu, i ho confirmo amb el primer plat que ens arriba a taula: unes anxoves que probablement són les millors que he tastat mai, unes làmines de carxofes que volen -literalment- del plat, un carpaccio que és pura mel i un llenguado que salta del mar al plat. I no només això: el festival segueix amb una varietat exquisida de postres d’elaboració pròpia: recomano fortament el coulant i el seu praliné, que es desfà just quan fas la primera cullerada.
Hi he entrat a les 15 h i en surto a les 18.15 h. I no soc l’única: el restaurant segueix ple de famílies que se senten al menjador de casa seva. D’aquí ningú en vol marxar. u
