PANTOCRÀTOR URBÀ
LAURA SAULA

Genís Torrent:“Només un dels meus vaixells pot arribar a tenir uns dotze mil escuradents”

Aficionat als vaixells

Genís Torrent:“Només un dels meus vaixells pot arribar a tenir uns dotze mil escuradents” / CRISTINA CALDERER Zoom

En Genis Torrent és un administratiu de Torroella de Montgrí. Fins aquí tot normal. El que molta gent no sap és que ell és el constructor a escala de més de 42 vaixells fets amb tecnologia punta: escuradents. Ara una exposició a L’Illa Diagonal presenta fins al 28 de febrer les seves embarcacions més icòniques, com el Titanic, el cuirassat Bismark, el Queen Elizabeth 2, o el portaavions Príncipe de Asturias.

UN CURIÓS ENGINYER NAVAL

No és capità de vaixell, encara que ho sembla. Tampoc sap navegar ni la seva família té cap vincle amb el mar. Tot i això, des de petit, en Genís Torrent ha sentit fascinació pels vaixells. Un dia, quan tenia 16 anys, tornava amb el ferri de Mallorca, on havia anat a fer un viatge escolar, i va pensar de quina manera podria construir una reproducció d’aquell vaixell on estava enfilat. Ara ja té 59 anys i des d’aleshores no ha parat de construir-ne al ritme d’un per any. “És una inquietud meva, no pas una virtut”, assenyala Torrent, que té una particular tècnica de construcció naval.

AUTODIDACTA AMB FIL, AGULLA I SURO

Des del principi la seva afició va ser completament autodidacta, i els seus materials estrella sempre són els escuradents, el fil de cosir, el suro i la cola. “Més econòmic, impossible”. Tot i això, no són pocs els escuradents que necessita per cada nova creació: “Només un dels meus vaixells pot arribar a tenir uns dotze mil escuradents”. I sumant les 42 maquetes que s’exposen aquests dies a L’Illa, n’hi ha uns quatre-cents mil. Per construir-los, en Genís ha buscat o fet ell mateix plànols a escala de vaixells reals i ha anat evolucionant amb el mètode de “prova i error”.

UNA CRIATURA DE SEIXANTA ANYS

Confessa que a casa seva s’ha construït un petit “museu” per acollir totes les seves embarcacions. “Soc una criatura de seixanta anys”, diu. I també admet que mai ha cobrat per cap dels seus vaixells. “Em costaria molt desprendre-me’n. Si algú me’n volgués comprar un, li preguntaria quin vol, parlaria del preu i, finalment, n’hi faria un de nou”. Com a bon pare de les seves creacions, tampoc considera que tingui un vaixell més apreciat que els altres. “Això és com els fills, n’hi ha algun que sigui el teu preferit? El mateix passa amb els vaixells”.