PANTOCRÀTOR URBÀ

Francesco Ferro:“El primer robot bípede europeu va ser dissenyat als bars de Barcelona”

Ningú entenia el seu projecte i va patir molts contratemps per això. Ara, són líders europeus

Francesco Ferro:“El primer robot bípede europeu va ser dissenyat als bars de Barcelona” / FRANCESC MELCIÓNJ Zoom

Francesco Ferro va deixar Itàlia fa 14 anys per venir a Barcelona a construir robots gràcies a un projecte que els va concedir una empresa dels Emirats. Des de llavors, la seva companyia, Pal Robotics, s’ha convertit en la líder europea gràcies als seus robots humanoides bípedes, que venen arreu del món. Originari de Bari, la capital de la Pulla, Ferro diu que encara enyora algunes coses “casolanes” de menjar que aquí no troba amb tanta facilitat com a la seva ciutat natal. No obstant, valora prou la ciutat per haver renunciat a moltes ofertes de feina molt ben pagades en altres punts del planeta. “Encara discutim amb la meva dona per això...”, explica amb un somriure. Recentment, ha format part del cicle Human Hardware que organitza Mazda, al seu espai de conferències i tallers del Born.

De Goldorak a BCN

Francesco Ferro afirma que s’ha dedicat a construir robots perquè va “viure la infància als 80, quan n’hi havia molts, encara que fossin dibuixos animats com Goldorak”. No obstant, que porti 14 anys a Barcelona dedicant-se professionalment a crear robots bípedes amb la seva pròpia empresa no té res a veure amb la ficció. “Barcelona té una internacionalitat i una imatge molt fortes i això ens ajuda molt quan hem de contractar personal. Mai hem tingut problemes a l’hora de fitxar gent amb molts coneixements de robòtica. Rebem un parell de currículums de gent molt bona cada dia. Tant de bo poguéssim quedar-nos-els a tots!”, assegura Ferro, que no sempre ho ha tingut fàcil per tirar endavant projectes des de Barcelona.

Pressupost “boig”

“Jo que era a Torí i un company que era a Brussel·les vam rebre una oferta d’una companyia dels Emirats Àrabs per fer un robot que pogués jugar a escacs”, explica Ferro, que recorda que el pressupost era “molt boig” de tan baix i que “totes les universitats ens van dir que era impossible”. Al final, però, es van aventurar a dur a terme el projecte aquí, on tampoc els van regalar res: “Per exemple, vam tenir moltes dificultats per llogar una oficina. Imagina’t: uns italians que venen a Barcelona per a un projecte de robots humanoides bípedes pagats per una empresa dels Emirats”. Ningú es refiava d’ells però van tenir èxit igualment: “D’aquell robot, que va ser el primer bípede europeu, la majoria del disseny tècnic va ser fet als bars de Barcelona”.

Aliats o enemics

Avui la seva empresa ja no és només d’investigació i els seus prototips han arribat fins i tot al Museu de la Ciència de Londres. Entre els robots que han comercialitzat hi ha, per exemple, l’Stockbot, “que fa inventaris”, o el TIAGo, “que s’utilitza per ajudar infermeres que fan servei domiciliari: amb ells hem fet un estudi que apunta que, si s’implantessin, els avis podrien estar a casa seva fins a tres anys més”. Preguntat per si els robots no seran el nostre botxí, Ferro ho té clar: “Crec que hi ha moltes persones que roben la feina als robots. He vist moltes persones en fàbriques fent coses que els alienen perquè allò no és humanament factible”. “Quan allò ho faci un robot, els humans utilitzarem les nostres capacitats per a altres feines. Amb la Revolució Industrial ja ens vam enfrontar al mateix”.