PANTOCRÀTOR URBÀ

Davy Lyons: “Ara tinc menys diners però faig el que m’agrada”

Cantautor

Davy Lyons:“Ara tinc menys diners però faig el que m’agrada” / CÈLIA ATSET Zoom

“No m’agrada tenirho tot planejat, prefereixo improvisar, deixar espai perquè passin coses que no em puc imaginar”. Fa només quatre anys Davy Lyons (31) estava treballant d’advocat a Wexford, Irlanda, el seu país d’origen; ara és cantautor a Barcelona. “Sentia que aquella vida no era per a mi i vaig decidir marxar. Vaig estar dos anys viatjant per França i Itàlia, treballant en granges, i després em vaig mudar a Barcelona. Ara tinc menys diners, però faig el que m’agrada. No tinc cap intenció de tornar a l’oficina”.

Millorar tocant al carrer 

Va aprendre a tocar la guitarra quan estudiava, però no va ser fins que va arribar a Barcelona, ara fa dos anys, que va decidir dedicar-s’hi. “Vaig començar tocant al carrer. Al principi fa por, et sents molt exposat, però la meva experiència ha sigut bona. M’ha servit per millorar com a músic i he conegut molta gent que m’ha donat suport”. Amb el temps li han anat sortint més bolos i a la tardor es publicarà el seu primer disc, Evidence. “Em sento afortunat. Sempre he pensat que les coses arriben quan les tens clares. Però això no vol dir que hagis d’esperar assegut!”

Les arrels irlandeses

Una de les seves principals influències musicals ha sigut la seva família. “El meu pare canta i també molts dels seus amics. Les festes a Irlanda sempre acaben amb un concert. Si no, és que alguna cosa va malament -assegura-. S’acostuma a tocar música folk molt centrada en les lletres, i el més important és la passió que s’hi posa. Quan algú canta es fa un silenci absolut, hi ha molt de respecte. Aquí és força diferent...” Com a referents cita artistes de música tradicional irlandesa, com ara Luke Kelly i Christy Moore, però també Leonard Cohen i Billie Holiday.

La necessitat d'escriure

El Davy escriu i compon totes les seves cançons. “Escric cada dia sobre coses que veig, que faig i que sento. I de tot això després en surten les lletres. He arribat a estar tres anys per escriure una cançó”. Tot i que considera que és un procés lent i dur, és el que es veu fent tota la vida. “Si no escric, sento que la vida se’n va. Per a mi fer música i escriure és un intent d’enganyar la mort, una manera de registrar la meva presència aquí. I n’aprenc molt escrivint”. Tot i que és una ànima lliure, sembla que Barcelona l’ha seduït per a una bona temporada: ha començat a fer classes de català.