PANTOCRÀTOR URBÀ

David Giménez: “Uns fotògrafs volien que els avisés si venia algú conegut”

Porter de l’hotel Majestic

David Giménez:“Uns fotògrafs volien que els avisés si venia algú conegut” / FRANCESC MELCION Zoom

Amb 45 anys, David Giménez en porta 30 treballant al Majestic, on va arribar després d’acabar la primària i passar un any a Oslo, on va anar a aprendre noruec i anglès. Tot i que no sempre ha sigut porter, aquesta és la tasca de l’hotel amb la qual diu ha disfrutat més. Va començar de grum, després va estar 11 anys a les oficines i, a continuació, va començar a l’entrada de l’hotel. Diu que hi ha fet alguns amics d’arreu del món amb els qual manté el contacte per WhatsApp, i que ha fet del fred el seu “secret de bellesa”. És dels pocs del passeig de Gràcia que té un xiulet per cridar els taxis, i els sandvitxos de Nutella són el que l’ajuden a estar sempre d’humor. Bé, i també a fer enveja a alguna companya de feina.

La cara de l'hotel

Després d’haver provat diverses feines a dins la casa, diu que la de porter és la que prefereix. “M’agrada estar de cara al públic i ser el primer que tracta amb el client”, explica David Giménez, que reconeix que sap saludar en multitud d’idiomes: “Anglès, francès, català, castellà, noruec, italià... De vegades, amb l’experiència, quan veig venir el client ja sé en quin idioma li he de parlar. O per la manera de vestir, per la fesomia... Amb el client rus és matemàtic, i amb el nord-americà també!” I és que aquest és el plus de qualitat del seu càrrec, ja desaparegut en molts hotels de la ciutat. Una feina que no és la d’un grum: “No és el mateix, el grum s’encarrega de la recepció a l’habitació. Jo, en canvi, vaig des de la porta fins a la recepció. La meva cara és la primera i l’última que veu un client de l’hotel”.

Gps i helicòpters

La seva funció diu que últimament està en hores baixes. “Alguns clients s’agafen ells la maleta i jo els dic que no, no, no... Els obro la porta i els dono la benvinguda. Es veu molt qui se sorprèn i qui hi està acostumat”, afirma. Però aquestes no les úniques coses que li toca fer, ja que segons explica Giménez també li toca “fer de GPS”, de recomanador de restaurants: “I si no l’has encertat també t’ho diuen, cosa que agraeixo...” “Fas una mica de representant de la ciutat...”, sintetitza. “Però la meva feina no és només per al dia que arriben. Quan està aquí quatre o cinc dies, s’ha d’estar pel client. I en alguns casos això passa per recordar el seu nom”, confessa. Tot i això, diu que saber-se els noms no és el més complicat al que s’ha d’enfrontar “Una vegada em van demanar un helicòpter”. Què va fer? “Els vaig derivar al conserge”, recorda somrient.

Un més dels àlbums

Però no tot són alegries per a Giménez. “M’han vingut fotògrafs dient-me que si venia algun client important els truqués... Però per a mi el més important és la confidencialitat. Aquí al Majestic poden estar tranquils per això”, confessa el porter. Tampoc nega que ser al carrer sigui dur. “Porto millor el fred que la calor. A l’estiu anem amb camisa, levita i barret...”, indica. Un uniforme amb el qual molts cops li toca posar ordre a les cues que es formen a l’adjacent Chanel. “Alguns orientals es colen a l’hotel i llavors els dic que és al costat...”, explica. Amb tot, però, diu que la gran dada de la seva posició és la dels “milers d’àlbums familiars” on surt. “Fins i tot vaig sortir en un diari d’Oslo perquè a un periodista d’allà que era a Barcelona li va fer gràcia que, a 40 graus, portés l’uniforme i somrigués. La meva germana viu allà i em va veure al diari!”, recorda.