És tard per a un sopar; d’aquells vespres que es compliquen sense saber ben bé per què; deuen ser quarts d’onze. Som al centre i tenim 1) molta gana; 2) ganes de menjar bé; 3) necessitat d’una nit de gresca. I ho serà, amb sorpresa inclosa.
1, 2, 3 i fins a quatre noms ens passen pel cap i finalment ho tenim clar: pocs dubtes. Girem a l’esquerra i entrem a l’hotel Mandarin. Pugem la rampa fins al Banker's Bar, reconvertit en una taverna peruana de la mà del xef Gastón Acurio: ceviches, tiraditos, nigiris, makis, butichifas i els millors còctels. Una carta perfecta per compartir: sense massa formalitats ni excessiva floritura. Dinàmica, divertida i amb firma. Sofàs molsuts, taules baixes, llum tènue, una mica d’aquí, una mica d’allà i un vespre més a la butxaca.
El lloc és fosc, l’ambient internacional i la conversa de divendres a la nit: més festiva que profunda. La taula del costat s’incorpora a la conversa: aquell interès per les vides alienes que comença amb un tímid qui sou / d’on sou / què feu / per què. I que va evolucionant amb un que si Barcelona és una gran ciutat / que és febrer i sembla estiu / que hi ha tres plats que no ens podem perdre: un ceviche clàssic, un ceviche nikkei – amb tonyina i d’alga nori- i uns makis de cranc i alvocat.
Vi, xampany, caves i còctels per acompanyar aquest viatge gastronòmic. Que no falti res. I tampoc alegria. I aquelles casualitats de la vida: la noia rossa i actitud generosa de la taula del costat resulta ser la germana de la meva primera host-sister americana. De quan als 13 anys vaig estar un estiu als EUA i vaig descobrir de què anava la vida. Hem tingut la gresca, l’anècdota de la nit i la dosi de còctels que necessitàvem. Xin-xin.
+ Detalls
Banker's Bar – Mandarin Oriental
Passeig de Gràcia, 38-40 (Barcelona)
