Borja Vilaseca:“La realitat és neutra, el que és subjectiu és la interpretació que en fem”
Tot i que va començar la seva carrera professional com a periodista, avui en dia Borja Vilaseca és qualsevol cosa menys això. Creador d’un màster de desenvolupament personal i lideratge, fundador de la iniciativa solidària La Akademia, escriptor, filòsof i conferenciant són algunes de les ocupacions oficials que té. No obstant, ell les agrupa totes sota el paraigua d’“agitador de consciències”, el propòsit final de tots els seus oficis: “S’ha de qüestionar l’ statu quo mental de la gent. Motivar-los a qüestionar-se la seva manera de pensar”. El seu pròxim projecte és muntar una escola. “Ni notes, ni exàmens, ni deures...”, avisa.
Adormit
El Borja Vilaseca de l’actualitat, de 37 anys, no té gaire a veure amb el de l’adolescència, que estava “molt adormit”. Un estat que l’expert defineix com: “Anar de víctima per la vida, donar la culpa de tot sempre als altres, creure que el poder sempre el té algú altre, anar desempoderat per la vida, creure que el teu estat d’ànim és conseqüència de les circumstàncies i no dels pensaments... I posant-nos més filosòfics, estar adormit és no adonar-te del poder que tenen la ment i els pensaments sobre tu mateix”. “La realitat és neutra, el que és subjectiu és la interpretació que en fem”, assegura. És la conclusió que ha tret després d’haver-se llegit els filòsofs existencialistes i els psicòlegs humanistes i d’endinsar-se en la filosofia perenne. Una sèrie de lectures que el van portar a “despertar-se” després d’una joventut complicada.
Despert
“No em creia res. Per a mi, la societat era una farsa, no em feia il·lusió res, era un inadaptat. Estava immers en una profunda melangia, sentia un gran buit existencial i ser com els adults no em semblava gens atractiu perquè els hi veia molta màscara”, explica Vilaseca. “A la universitat vaig trencar amb tot i vaig començar a llegir. Treballava del que fos per poder viatjar. Vaig quedar-me sol davant la vida i vaig començar la recerca espiritual”, explica. Als 24 anys, va conèixer l’enneagrama, sobre el qual va fer un llibre gens esotèric i ja n’ha venut set edicions. Un any després va viure una ataràxia. “Va ser una experiència mística. Un dia, llegint un text sobre acceptació -en recordo la data perfectament-, no hi havia jo, només pau i tranquil·litat. Aquell estat em va durar un mes i mig”, revisa. L’experiència afirma que el va “empoderar”.
Emprenedor
“Al cap de sis mesos muntava el meu primer curs d’enneagrama”, explica, després d’haver ensenyat a 6.000 persones la tècnica per redescobrir l’essència que s’amaga sota l’ego. També pronuncia conferències com Qué más da lo que piense la gente. “Hi ha massa gent amargada i acomplexada. Quan algú trenca amb el que està establert, la gent té enveja. I això els fa pensar: «Aquest cabró s’està atrevint a fer alguna cosa que jo no soc capaç de fer». I això fa molta ràbia”, assegura Vilaseca, que del que està orgullós és del projecte solidari La Akademia: “Un dia estava veient El club de los poetas muertos i vaig pensar com hauria canviat la meva vida si algú m’hagués explicat allò als 16 anys. Aquella nit vaig adaptar el màster per a noiets i perquè fos gratis”. Defineix tots els seus alumnes -grans i petits- com a “buscadors”, que volen “despertar la consciència i mirar cap endins”.
