Bani Brusadin:“Ja no som el que diu el nostre DNI, sinó un cos de dades”

FESTIVAL NO CONVENCIONAL

Què és The Influencers? Brusadin ho té clar: “Un espai per a artistes que no venen del món de l’art, per a gent que vol fer activisme polític però no es creu la propaganda política ni l’activisme més dogmàtic, per a qui li encanta fer performances però odia el teatre, que adora la tecnologia i els codis però detesta el món de la tecnologia corporativa”. En definitiva, un espai de reivindicació de l’art no convencional i l’activisme creatiu on artistes no professionals, hacktivistes i escriptores presenten projectes que es mouen entre l’art, la tecnologia i la cultura digital.

Una aura de misteri acompanya sempre Bani Brusadin. Del cert només se sap que va néixer a Itàlia als anys 70, tot i que ha arribat a afirmar que és de Turquia o fins i tot del Japó. Aquest professor i investigador (UB, Elisava) coorganitza des del 2004 el festival d’art no convencional The Influencers, que se celebra del 25 al 27 d’octubre al CCCB, i en el qual en aquesta edició només hi participaran dones.

DEMOCRATITZACIÓ DE LA CREATIVITAT

Per a Brusadin, d’ençà de la irrupció de les noves tecnologies en la nostra vida s’està desplaçant el rol històric dels artistes: “Ja no cal ser artista per produir coses interessants des del punt de vista de la cultura, o fins i tot a l’hora de fer performances. Hi ha una democratització de la imaginació i de la creativitat”. D’altra banda, també considera que la nostra identitat està canviant: “Ja no som el que diu el nostre DNI, sinó un cos de dades”. O, dit d’una altra manera: “Som éssers humans, però també digitals: som els nostres desplaçaments i les nostres cerques online”.

NOVA EDAT FOSCA DIGITAL

Han canviat moltes coses des que va començar el festival, quan encara no existia YouTube. Ara la temàtica ja es mou entre el que Brusadin considera una “nova edat fosca digital”. I és que, ¿com es pot fer activisme creatiu en un context en què estem controlats per les noves tecnologies? ¿Com es pot fer a través de Facebook o Gmail, eines que ens controlen des dels Estats Units? Per a Brusadin també cal sortir de la utopia de l’internet global i veure que en realitat és un concepte que no existeix: “El que existeixen són configuracions locals que funcionen de manera diferent en cada país”.