PANTOCRÀTOR URBÀ

Alejandro Lorente:“En home no hi ha ‘curvy’. O ets prim o ets gras. Passem del cànon a les talles grans”

Príncep Plus Size Man 2018

Alejandro Lorente:“En home no hi ha ‘curvy’. O ets prim o ets gras. Passem del cànon a les talles grans” / MANOLO GARCIA Zoom

Nascut a l’Hospitalet fa 29 anys, Alejandro Lorente combina la seva feina com a community manager i operador audiovisual amb la seva passió per la moda. Tot i això, els últims mesos ha canviat l’ordre dels factors i ha convertit la moda en una prioritat i no en un passatemps. Després d’una única passarel·la a Barcelona, on va desfilar amb roba de dona, va participar en un concurs de bellesa per a homes amb talles grans a Móstoles, el certamen Plus Size Royal Spain, on va representar Catalunya i on va aconseguir la segona posició.

Sense referents

“Sempre m’ha agradat la moda, des de ben petit, i com que sempre he estat gras la meva mare, que és modista, sempre m’ha pogut fer la roba que jo volia. La meva àvia també era cosidora, i d’aquí ve una mica tot. Sempre m’he fixat en la moda, m’ha agradat molt anar de botigues, mirar-me les revistes...”, explica Lorente, que tot i la passió que li genera la moda no sempre se n’ha pogut sentir partícip perquè “a les revistes no hi ha homes grassos”. “No podia trobar un referent, i arran de les xarxes socials vaig decidir convertir-me jo mateix en un referent”, explica el model, que diu que aquesta decisió és recent i que la va prendre just quan va desfilar a Barcelona per a una botiga de roba de talles grans de dona. “Una samarreta és una samarreta, no és ni d’home ni de dona”, assenyala. S’ho va passar tan bé en aquell xou que va trucar a una agència de Madrid i va decidir concursar en la primera edició del certamen per a homes de talles grans.

Patrons italians

Però la seva recent eclosió ha arribat després d’anys de portes tancades. “Estic inscrit en diverses agències de Barcelona, però mai m’havien agafat perquè estic gras. I no hi havia cap categoria en què pogués encaixar. Ni plus size ni curvy. A Espanya, fins ara, no hi ha hagut cap visibilització de les talles grans”, lamenta el model, que assenyala que per als homes la situació és encara pitjor que per a les dones. “En home no hi ha categoria curvy, que seria la que va de la 42 a la 52. O ets prim o ets gras. Passem del cànon de bellesa a les talles grans”, relata Lorente, que també critica el tallatge espanyol, basat en els patrons cenyits italians. “Això no passa als EUA, per exemple. Jo aquí utilitzo una 4XL, però allà una XL. I aquella talla és la real. Perquè XL vol dir gran”, detalla el model, que afegeix la frustració que sent en veure el que les marques fabriquen encara actualment per als homes amb talles grans: “A mi m’agrada que hi hagi molt color, i quan entro a algunes webs em deprimeixo”.

Treball intern

Tot i que tal com l’explica ell el seu camí fins aquí sembla fàcil, Lorente recorda que hi ha hagut una intensa feina emocional i psicològica: “Ha sigut un treball dur d’autoestima i d’aconseguir que el que et digui la resta t’importi poc o gens. Perquè també hi havia el tema gai, i era un cúmul de coses. Vaig decidir apartar-me i dir-me: «Ara em toca viure a mi»”. De l’època prèvia en recorda com fins i tot havent-se aprimat vint quilos no estava bé. “No m’acceptava. No m’estimava. En volia més. Després vaig tornar a estar gras però tampoc m’estimava. Finalment, després de llegir molt i mirar-me al mirall i dir-me que m’estimava, vaig arribar a estar com ara”, confessa el model, que recorda que el bullying que va patir per “portar ulleres, estar gras i ser gai” no el va ajudar gens. Explica que d’aquí un temps li agradaria poder anar a escoles “a servir d’exemple i ajudar nens que ho estan passant malament, a dir-los que no s’amaguin a plorar a la seva habitació”.